150 a.C.100 a.C.10 a.C.20026055010001100120012501300140015001550160016501700175018231840185918901903193619561976199220042010

    Què és la Carta Històrica de Barcelona?

    La Carta Històrica de Barcelona és un document que consisteix en la narració de la història de la ciutat a través de 29 cartografies que reflecteixen els moments més singulars de la seva història urbana.

    A inicis de 2014 el Museu d'Història de Barcelona (MUHBA) va iniciar la tasca de redacció de la Carta Històrica de Barcelona (CHB) amb la voluntat de fer confluir sobre una mateixa base cartogràfica els diversos estudis realitzats sobre la ciutat (interns i externs al propi museu) alhora que construir una eina de divulgació científica. La CHB es planteja, per tant, com una investigació que recull gran part del coneixement publicat i de les fonts documentals cartogràfiques conservades, que pren forma en una eina digital per a investigadors i ciutadans i que permet explicar la història de la ciutat a partir de 26 moments històrics i les seves cartografies corresponents.

    El projecte ha comprès tots els estadis del procés: la configuració d'un comitè científic que supervisa els treballs i garanteix la coherència històrica, la documentació de les fonts, la digitalització d’alguns dels documents originals, la georeferenciació de les cartografies antigues i la seva posterior vectorització, la representació unificada de fonts d'origen dispar i la publicació dels materials processats per permetre la consulta i la interacció dels usuaris.

    Un dels reptes fonamentals del projecte és el tractament i redibuixat de les diferents capes d'informació entre elles estudis històrics, gravats d'època, plànols militars i cartografia històrica i contemporània. El segon repte és crear una web interactiva, que a més de construir una narració sobre l'evolució de la ciutat, serveixi com a recurs pedagògic i repositori obert del resultat de futures investigacions.

    Bibliografia

    150 a.C.
    100 a.C.
    10 a.C.
    200
    260
    550
    1000
    1100
    1200
    1300
    1400
    1500
    1600
    1650
    1700
    1750
    1823
    1840
    1859
    1890
    1903
    1936
    1956
    1976
    1992
    2004
    2010

    Palet, Fiz, Orengo.(2009). "Centuriació i estructuració de l'Ager de la colònia Barcino: Anàlisi arqueomorfològica i modelació del Paisatge".Quarhis, època II, núm. 5. Barcelona106-123 link

    Julià Brugués, R.; Santiago Riera Mora, S.(). "Proposta d’evolució del front marítim de barcelona durant l’holocè, a partir de la integració de dades geotècniques, intervencions arqueològiques i cronologies absolutes". Quarhis, època II, núm. 8 . pp. 16-37 link

    Duran i Sanpere, A. (1973). Barcelona i la seva història. Barcelona link

    Palet, Fiz, Orengo.(2009). "Centuriació i estructuració de l'Ager de la colònia Barcino: Anàlisi arqueomorfològica i modelació del Paisatge".Quarhis, època II, núm. 5 . Barcelona106-123 link

    Palet, Fiz, Orengo(2009). "Centuriació i estructuració de l'Ager de la colònia Barcino: Anàlisi arqueomorfològica i modelació del Paisatge".Quarhis, època II, núm. 5 . Barcelona pp. 106-123 link

    Beltrán de Heredia Bercero(2013). "Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina islàmica I ciutat comtal: una urbs en transformació ". Quarhis, època II, núm. 9 . pp. 16-118 link

    Palet, Fiz, Orengo(2009). "Centuriació i estructuració de l'Ager de la colònia Barcino: Anàlisi arqueomorfològica i modelació del Paisatge".Quarhis, època II, núm. 5 . Barcelona pp. 106-123 link

    Beltrán de Heredia Bercero(2013). "Barcino, de colònia romana a sede regia visigoda, medina islàmica I ciutat comtal: una urbs en transformació ". Quarhis, època II, núm. 9 . Barcelonapp. 16-118 link

    Miró, C., Ramos J.(2013). "Un exemple d’explotació de la carta arqueològica de barcelona: les vil·les i els petits assentaments agrícoles. Una primera radiografia del territorium.". Quarhis, època II, núm. 9 . Barcelonapp. 138-155 link

    Beltran Heredia J.(2015). " Barcelona a l'antiguitat tardana".MUHBA. Llibret de sala 20. Barcelona link

    Beltran Heredia J. Bonnet, Ch.(2001). "Origen y evolución del conjunto episcopal de Barcino: de los primeros tiempos cristianos a la época visigoda".De Barcino a Barcelona (siglos I-VII). Los restos arqueológicos de la Plaza del Rey de Barcelona. MHCB.. Barcelonapp. 74-93 link

    Beltran Heredia J.(2008). "Inhumaciones privilegiadas intramuros durante la Antigüedad Tardía: El caso de Barcino".Anales de Arqueología Cordobesa, vol. 19. Universidad de Córdoba, Córdoba.pp. 231-260 link

    Banks, P.(2003). "El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII.".Barcelona Quaderns d’Història, 8. Barcelona link

    Recurs web Contra taedium. Grup de recerca (Teresa Vinyoles i Vidal)

    Moran, J.(2013). "El Camp de l’arpa. La corona catalanoaragonesa, l'islam i el món mediterrani.".Estudis d'història medieval en homenatge a la doctora Maria Teresa Ferrer i Mallol. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Barcelona link

    Banks, P.(2003). "El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII.".Barcelona Quaderns d’Història, 8. Barcelona link

    García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1986). Espai i societat a la Barcelona pre-industrial. . Editorial La Magrana, Barcelona link

    Banks, P.(2003). "El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII.".Barcelona Quaderns d’Història, 8. Barcelona link

    García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1986). Espai i societat a la Barcelona pre-industrial. . Editorial La Magrana, Barcelona link

    Banks, P.(2003). "El creixement físic de Barcelona, segles X-XIII.".Barcelona Quaderns d’Història, 8. Barcelona link

    Cebrián, J.(2007). "Gènova, Barcelona i València en les cartes portolanes dels segles XIV i XV".Mètode, 53. Valènciapp. 82-87 link

    García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1992). "Capítul: La consolidació d'una estructura urbana. 1300-1516".Historia de barcelona: la ciutat consolidada. Enciclopèdia Catalana-Ajuntament de Barcelona, Barcelona link

    García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1986). Espai i societat a la Barcelona pre-industrial. . Editorial La Magrana, Barcelona link

    Cebrián, J.(2007). "Gènova, Barcelona i València en les cartes portolanes dels segles XIV i XV".Mètode, 53. Valènciapp. 82-87 link

    Pujades, R.(2007). Les cartes portolanes: la representacio medieval d'una mar solcada.. Lunwerg, Barcelona link

    García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1992). "Capítul: La consolidació d'una estructura urbana. 1300-1516".Historia de barcelona: la ciutat consolidada. Enciclopèdia Catalana-Ajuntament de Barcelona, Barcelona link

    Pujades, R.(2016). "Del nom en el mapa al mapa de la ciutat: la presència i la representació de Barcelona en la cartografia dels segles X-XVII".Mapes i control del territori a Barcelona. Vuit estudis. Barcelona, Ajuntament de Barcelona e Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunyapp. 20-43 link

    García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1986). Espai i societat a la Barcelona pre-industrial. . Editorial La Magrana, Barcelona link

    García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1992). "Capítul: La consolidació d'una estructura urbana. 1300-1516".Historia de barcelona: la ciutat consolidada. Enciclopèdia Catalana-Ajuntament de Barcelona, Barcelona link

    Cebrián, J.(2007). "Gènova, Barcelona i València en les cartes portolanes dels segles XIV i XV".Mètode, 53. Valènciapp. 82-87 link

    Pujades, R.(2007). Les cartes portolanes: la representacio medieval d'una mar solcada.. Lunwerg, Barcelona link

    Pujades, R.(2016). "Del nom en el mapa al mapa de la ciutat: la presència i la representació de Barcelona en la cartografia dels segles X-XVII".Mapes i control del territori a Barcelona. Vuit estudis. Barcelona, Ajuntament de Barcelona e Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunyapp. 20-43 link

    García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1986). Espai i societat a la Barcelona pre-industrial. . Editorial La Magrana, Barcelona link

    Detall de Barcelona: Barcino que vulgo Barcelona dicitur published in the Civitates orbis terrarum (Cologne, 1572) de George Braun & Frans Hogenberg, basat en un gravat perdut de Jan Cornelisz Vermeyen. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

    García Espuche, A.(1995). "La primera imatge global de Barcelona (1535)".Barcelona quaderns d'història, 1. pp. 109-111 link

    Pujades, R.(2016). "Del nom en el mapa al mapa de la ciutat: la presència i la representació de Barcelona en la cartografia dels segles X-XVII".Mapes i control del territori a Barcelona. Vuit estudis. Barcelona, Ajuntament de Barcelona e Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunyapp. 20-43 link

    Galera, M.(1998). Antoon van den Wyngaerde: pintor de ciutats i de fets d'armes a l'Europa del Cinc-cents.. Barcelona. Institut Cartogràfic de Catalunya. link

    Credença, N.(2008). "Retrat del Monestir i les costes del Garraf.".A Rosselló i Verger, V. M. Cartografia històrica dels Països Catalans. Universitat de València. Institut d'Estudis Catalans. link

    Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

    Pujades, R.(2016). "Del nom en el mapa al mapa de la ciutat: la presència i la representació de Barcelona en la cartografia dels segles X-XVII".Mapes i control del territori a Barcelona. Vuit estudis. Barcelona, Ajuntament de Barcelona e Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunyapp. 20-43 link

    Batista Ricci, G. Plànol de Barcelona (1614)

    Teixeira P. (1634) El Atlas del Rey Planeta "Descripción de España y de las costas y puertos de sus Reinos". (2009) Editorial Nerea.

    Beaulieu (1640-1651) Vista general del front marítim, des del Rosselló fins a Barcelona, a Atlas de Perpinyà (1653) Mediatheque de Paris

    Bazzicaluva (1642)

    Boisseau (1645)

    Seaulieu-Perelle (1649)

    Gualteri de Messina (1611)

    Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

    Borsano, A. (1674-78) Barcelona. c. 1673 (Biblioteca Nacional de España, Ms. 12.681)

    Nadal i Piqué. F.(2015). "Els plànols i la vista de Barcelona d’Ambrosio Borsano, 1673-1693".Quaderns d’Història, 22. Barcelona pp. 19-32 link

    Baldi (1668)

    Pène (1680)

    Gentile (1695)

    Carreras Candi, F.(1908-18). "La ciutat de Barcelona".Geografia General de Catalunya. Barcelona. link

    Sanchez, À.(2013). Indianes. El orígens de la Barcelona Industrial. MUHBA, Districte de Sant Andreu, Ajuntament de Barcelona, Institut de Cultura, Edicions La Central link

    Plànol de Barcelona, de Juan Martín Cermeño. Barcelona, 1751. AHCB

    Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

    García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1993). Barcelona 1714-1940. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

    Plànol de Barcelona, de Josep Mas i Vila. Barcelona, 1842. AHCB

    Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

    Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

    García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1993). Barcelona 1714-1940. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

    Lever nivelé de la place de Barcelone (1823-27)

    Nadal, F. y Montaner, C.(2016). "El Lever nivelé de la place de Barcelone, 1823-1827: un gran salt qualitatiu en la representació cartogràfica de l’espai barceloní".Mapes i control del territori a Barcelona. Vuit estudis. Ajuntament de Barcelona e Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunyapp. 44-67 link

    Plànol de Barcelona, de Josep Mas i Vila. Barcelona, 1842. AHCB

    Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

    Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

    García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1993). Barcelona 1714-1940. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

    Lever nivelé de la place de Barcelone (1823-27)

    Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

    Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

    García-Bellido, J.(2000). "Ildefonso Cerdà y el nacimiento de la urbanística".Scripta Nova, 61. link

    García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1993). Barcelona 1714-1940. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

    Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

    Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

    Magrinyà, F.(2009). "El ensanche y la reforma de Ildefons Cerdà como instrumento urbanístico de referencia en la modernización urbana de Barcelona.".Scripta Nova revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales XIII (296). Barcelona: UB link

    García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1993). Barcelona 1714-1940. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

    Guàrdia Bassols, M.(2011). La revolució de l'aigua 1867-1967.. Barcelona : Museu d'Història de Barcelona : Institut de Cultura : Ajuntament de Barcelona link

    Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

    Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

    Navas Ferrer T.(2014). "La construcción simbólica de una capital. Planeamiento, imagen turística y desarrollo urbano en Barcelona a principios del siglo XX.".Scripta Nova, 493 (13). Barcelona: UB link

    Magrinyà, F.(2009). "El ensanche y la reforma de Ildefons Cerdà como instrumento urbanístico de referencia en la modernización urbana de Barcelona.".Scripta Nova revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales XIII (296). Barcelona: UB link

    García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1993). Barcelona 1714-1940. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

    Plànol Martorell

    Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

    Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

    Navas Ferrer T.(2014). "La construcción simbólica de una capital. Planeamiento, imagen turística y desarrollo urbano en Barcelona a principios del siglo XX.".Scripta Nova, 493 (13). Barcelona: UB link

    Magrinyà, F.(2009). "El ensanche y la reforma de Ildefons Cerdà como instrumento urbanístico de referencia en la modernización urbana de Barcelona.".Scripta Nova revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales XIII (296). Barcelona: UB link

    García Espuche, A. y Guàrdia Bassols, M.(1993). Barcelona 1714-1940. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

    García Espuche, A.,Guàrdia Bassols, M. i Oyón, J.L.(1988). "Arquitectura i ciutat a l'Exposició Universal de Barcelona".La dimensió urbana. Ediciones de la U.P.C., Barcelona, link

    Guàrdia Bassols, M.(2002). Barcelona. Memoria des del cel 1927-1975.. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

    Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

    Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

    Navas Ferrer T.(2014). "La construcción simbólica de una capital. Planeamiento, imagen turística y desarrollo urbano en Barcelona a principios del siglo XX.".Scripta Nova, 493 (13). Barcelona: UB link

    Magrinyà, F.(2009). "El ensanche y la reforma de Ildefons Cerdà como instrumento urbanístico de referencia en la modernización urbana de Barcelona.".Scripta Nova revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales XIII (296). Barcelona: UB link

    Guàrdia Bassols, M.(2002). Barcelona. Memoria des del cel 1927-1975.. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

    Galera, M., Roca, F. and Tarrago, S.(1982). Atlas de Barcelona.. 1a ed. Barcelona, Espanya: Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. link

    Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

    Ferrer, A.(1997). "El pla general Metropolità de Barcelona. La versió de 1976.".Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, (28). Barcelonapp. 43-54 link

    Magrinyà, F.(2009). "El ensanche y la reforma de Ildefons Cerdà como instrumento urbanístico de referencia en la modernización urbana de Barcelona.".Scripta Nova revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales XIII (296). Barcelona: UB link

    Parcerisa, J.(2014). "El PGM en perspectiva: a la recerca d'una explicació urbanística que pugui ser compartida.".Quaderns PDU Metropolità, 01. Barcelonapp. 62-95 link

    Solans, J.A.(1997). "Els canvis que el Pla General Metropolità va introduir a la pràctica Urbanística. Un balanç.".Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, (28). Barcelonapp. 85-106 link

    Tarragó, S.(1972). "El Pla Macià o La Nova Barcelona. ".Cuadernos de Arquitectura y Urbanismo, 90. pp. 24-36 link

    Guàrdia Bassols, M.(2002). Barcelona. Memoria des del cel 1927-1975.. Lunwerg, editores-Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. link

    Montaner i Garcia, C.(2000). "Cartografia catalana. Segles XIX i XX.".Cicle de conferències sobre Història de la Cartografia. 10è Curs: La cartografia catalana.. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunyapp.199-246. link

    Magrinyà, F.(2009). "El ensanche y la reforma de Ildefons Cerdà como instrumento urbanístico de referencia en la modernización urbana de Barcelona.".Scripta Nova revista electrónica de Geografía y Ciencias Sociales XIII (296). Barcelona: UB link

    Montaner, J., Álvarez F. i Muxí, Z. (eds.)(2012). Arxiu crític model Barcelona 1973-2004.. Barcelona, Departament de Composició Arquitectònica-Universitat Politècnica de Catalunya Ajuntament de Barcelona link

    Roca, J., Burns, M. i Carreras J.(2004). "Monitoring urban sprawl around Barcelona's Metropolitan Area with the aid of satellite imagery.".Proceedings of Geo-Imaginery Bridging Continents XXth ISPRS Congress. Istanbul. ISPRS link

    Ajuntament de Barcelona. (2017). GeoPortal.

    Montaner, J., Álvarez F. i Muxí, Z. (eds.)(2012). Arxiu crític model Barcelona 1973-2004.. Barcelona, Departament de Composició Arquitectònica-Universitat Politècnica de Catalunya Ajuntament de Barcelona link

    Descàrregues

    150 aC. Els ibers i Barkeno

    100 aC. Baetulo, una fundació republicana

    10 aC. Barcino, una fundació imperial

    200. L’estructuració de la plana

    260. Barcino a la fi de la Pax Romana

    550. La Barcinona visigoda

    1000. La represa des del camp

    1100. Barcelona, capital comtal

    1200. Viles noves fora muralles

    1250. Consolidació de les institucions urbanes

    1300. El creixement baixmedieval

    1400. Un nou perímetre urbà

    1500. Obres al port i expansió del Raval

    1550. A new maritime facade.

    1600. Nova façana marítima i més convents

    1650. Guerra i militarització de la ciutat

    1700. L’impacte de les guerres continentals

    1750. Derrota política i creixement manufacturer

    1823. La invasió francesa

    1840. La metamorfosi fabril intramurs

    1859. L’emergència de la ciutat nova

    1890. El creixement de l’Eixample

    1903. Infraestructures modernes

    1936. Barcelona abans de la Guerra Civil

    1954. La represa sense democràcia

    1976. L’inici de la Transició

    1992. La Barcelona olímpica

    2004 Incerteses en temps de globalització

    2010. Remodelació de Barcelona cap a llevant

    Crèdits

    Direcció:

    La carta Històrica de Barcelona es un projecte ideat i desenvolupat pel MUHBA

    Direcció científica:
    Joan Roca Albert

    Direcció d’aixecaments cartogràfics:
    Manel Guàrdia Bassols i Joan Roca Albert

    Supervisió de cartografies:
    Ramon Pujades Bataller
    Grup d’Estudis d’Història de la Cartografia

    Gestió d’imatges i documentació:
    Carme García Soler, Marta Iglesias Urbano

    Execució:

    Elaboració de cartografies
    300.000 km/s
    Oriol Hostench
    Pablo Martínez
    Mar Santamaria

    Col·laboradors:
    Laia Molist Pujadas

    Programació servidor cartogràfic i website:
    Gerald Kogler
    300.000 km/s

    Agraïments:

    Josep Maria Palet

    Júlia Beltran Heredia

    Carme Miró Alaix

    Servei d’Arqueologia de Barcelona

    Infraplan Barcelona S.L.

    Institut Municipal d’Informàtica (IMI)

    Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC)

    Arxiu Històric de Barcelona

    Màster de Restauració de Monuments (MRM)

    Institut de Cultura de Barcelona (ICUB)

    Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB)

    Barcelona d’Infraestructures Municipals (BIMSA)

    Mikel Soberón Rodríguez

    Albert Cubeles i Bonet

    Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional.