Aquesta exposició vol fer memòria del moviment musical que es va viure a Catalunya a finals dels anys vuitanta i inicis dels noranta i que esclataria definitivament al gran concert del Palau Sant Jordi el 14 de juny de 1991.
Els quatre grups que van participar-hi –Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Els Pets– són l'eix central de l'exposició. I part dels protagonistes de l'anomenat ´boom del rock català'. L'exposició recull cartells i entrades del concert, fotografies, portades de discos, objectes i instruments de les diferents bandes. A més, ofereix música, vídeos i tot l’enregistrament del concert del Palau Sant Jordi, en un recorregut per l’escena musical d’aquells anys.
El rock català
El ‘rock català’ és un fenomen de referència de l’escena musical catalana, entre els anys 1985 i 2000. En aquests anys, van confluir tots els condicionants per a la creació d’una escena pròpia amb més de 250 grups i mig miler de discos editats, que van desencadenar una nova indústria musical (sales, circuits, festivals, segells, managements), interès dels mitjans de comunicació, polítiques culturals des de les institucions i un públic que ràpidament s’hi va sentir plenament identificat. Amb la perspectiva dels anys s’ha demostrat que el moment culminant es va viure al concert amb quatre de les bandes capdavanteres d’una escena d’èxit. La gran nit del Sant Jordi El 14 de juny de 1991 el Palau Sant Jordi va acollir un gran concert amb Sopa de Cabra, Sau, Sangtraït i Els Pets.
Va ser el moment de màxima difusió del ‘rock català’, tant pel públic com pels mitjans. Hi van anar 22.104 persones, el rècord europeu d’espectadors en concert celebrat en un recinte tancat, i va tenir una gran repercussió als mitjans catalans i entre els líders d’opinió. El públic va omplir de gom a gom el Palau Sant Jordi per seguir les actuacions de Sopa de Cabra, Sau, Els Pets i Sangtraït, que van actuar per aquest ordre, i també es van corejar els clips de Lax’n’Busto i Umpah-pah. El concert va ser transmès en directe pel Canal 33 i es va allargar fins a les tres de la matinada.
El ‘rock català’ es va fer visible, les companyies multinacionals van fer ofertes aquella mateixa nit a tots els artistes, els grups van augmentar els catxets i es va generar una gran expectació en tots els sentits, inclosa la polèmica vinculada a una escena subvencionada.
Sopa de Cabra. Reis del rock
Formats en un squad a Girona amb músics provinents d’altres grups anteriors, Sopa de Cabra ja tenia molts seguidors abans de debutar amb el primer disc al mercat. La seva irrupció amb un rock potent i lletres descarades els va convertir en la punta de llança del ‘rock català’, sobretot amb cançons com “L’Empordà”.
Gerard Quintana (veu), Josep Thió (guitarra), Joan ‘Ninyín’ Cardona (guitarra), Francesc ‘Cuco’ Lisícic (baix) i Pep Bosch (bateria)
Sau. Balades del pop
L’èxit de Sau va esclatar amb l’àlbum Quina nit (Picap, 1990), que va catapultar la formació al cim de la popularitat. Les cançons del grup liderat per Carles Sabater i Pep Sala van ser corejades per milers d’espectadors. “Boig per tu” es va convertir en part del paisatge sonor intergeneracional dels catalans.
Carles Sabater (veu), Pep Sala (guitarra i teclats), Ramon Altimir (teclats), Pep Sànchez (baix) i Quim Benítez (bateria)
Els Pets. Cançons de festa i compromís
És el grup de la seva generació amb una trajectòria ininterrompuda més llarga, de 30 anys, que els ha convertit en un gran referent. Van començar amb una música festiva que abastava diferents estils i van evolucionar cap a un pop costumista, sense perdre la mirada crítica i reivindicativa que els va caracteritzar des del principi.
Lluís Gavaldà (veu i guitarra), Ramon Vidal (guitarra i veus), Joan Reig (bateria i veus) i Falin Càceres (baix). Les Llufes: Annabel Gavaldà (veus) i Núria Llaràs (veus). Vents de Baiona: Enric Roca (trompeta), Xavi Pie (saxo alt), Quim Burgalés (saxo) i Quico Méndez (trombó, teclats i guitarra) ç
Sangtraït. Heavy de tramuntana
Seduïts pel heavy, el rock i el rhythm’n’blues, cinc amics empordanesos van formar Sangtraït. Primer feien versions, però a poc a poc van confeccionar un repertori propi amb cançons de caràcter èpic. Els seus himnes van situar la banda de la Jonquera com a referència d’un estil propi amb milers de seguidors fidels.
Quim Mandado (veu i baix), Josep Maria Corominas (guitarra), Lupe Villar (guitarra), Papa Juls (harmònica i saxo) i Martín Rodríguez (bateria).