Premsa

El Museu de la Música publica un llibre dedicat al piano de taula Zumpe & Buntebart

24.07.2019

La publicació recull articles sobre el context de l'instrument que es conserva al Museu i del seu procés de restauració a càrrec dels especialistes Pablo Gómez Ábalos, Michael Cole i Kerstin Schwarz. El llibre és el segon volum de la col·lecció UT del Museu de la Música, el primer dels quals es va dedicar al claviorgue Hauslib i acaba de ser reeditat.

En la constant tasca de recerca i difusió del seu patrimoni musical, el Museu de la Música de Barcelona ha publicat el llibre El piano Zumpe & Buntebart del Museu de la Música de Barcelona, segon volum de la col·lecció Ut, dedicada al coneixement i l'estudi dels instruments de la institució. 

El «sofisticadament» senzill pianoforte dissenyat i construït el 1766 per Johannes Zumpe (1726-1790) va ser el veritable propulsor de la trajectòria social, comercial i creativa del piano. Ens referim, doncs, a un constructor i un instrument capitals en la història del piano. El Museu de la Música de Barcelona en conserva un exemplar datat el 1776, just 10 anys després de l’inici d’aquesta trajectòria.

Gràcies al llarg procés de recerca, estudi i restauració impulsat pel Museu, i realitzat per l’organòloga Kerstin Schwarz, aquest instrument ha recuperat la seva bellesa i expressió originals, obrint una nova finestra sonora a una època que va establir els fonaments de la cultura i societat moderna. Aquest llibre situa l’instrument en el context social i en descriu el procés de restauració amb articles dels especialistes Michael Cole, Pablo Gómez Ábalos i Kerstin Schwarz.

La nova publicació continua les edicions especialitzades del Museu de la Música, alhora en paper i en llibre electrònic, que van començar amb el claviorgue de Lorenz Hauslaib.

El llançament de la publicació sobre el piano de taula Zumpe & Buntebart ha propiciat la sortida al mercat de la segona edició del llibre El claviorgue Hauslaib del Museu de la Música de Barcelona, primer volum de la col·lecció Ut. 

El claviorgue de Lorenz Hauslaib és un dels instruments més singulars i sorprenents de la rica col·lecció del Museu de la Música de Barcelona. És un objecte peculiar i enginyós que reuneix les mecàniques d’un petit orgue i les d’una petita espineta que poden sonar alhora, mesclant els dos timbres, i que s’encabeixen dins d’un moble luxós de dimensions petites. És un dels poquíssims claviorgues del segle XVI que es conserven a tot el món, i molt probablement l’únic que, 400 anys després de la seva construcció, està en condicions de ser tocat obtenint, amb els materials de l’època, un resultat sonor magnífic i captivador. 

Aquest llibre reuneix les informacions i els estudis dels equips que han dut a terme la recuperació sonora, i inaugura les publicacions especialitzades del Museu de la Música, alhora en paper i en llibre electrònic (que permet incorporar audiovisuals amb interpretacions de l’instrument). L’objectiu és la difusió del coneixement i de les recerques al voltant dels fons de les col·leccions.