Vilapicina ocupa la zona més meridional de Nou Barris i es va urbanitzar abans que els altres barris del districte. Destaca per la seva antiguitat el nucli de Santa Eulàlia de Vilapicina, format per l'antiga església d'aquest nom i pels edificis de Ca n'Artés, un antic hostal construït entre els segles XV i XVI, i Can Basté, una antiga masia del segle XVIII. Aquest conjunt queda avui integrat al barri veí del turó de la Peira, en situar-se a la vorera de llevant del passeig de Fabra i Puig, que fa de límit.

L'altre element destacable és la magnífica casa senyorial d'estil gòtic català de Torre Llobeta, construïda al segle XV i convertida posteriorment en masia, amb una gran extensió de terrenys agrícoles. Al final del segle XVIII era un lloc de descans per als caminants i viatgers que anaven d'Horta a Barcelona, aquí s'aturaven a esmorzar i els cavalls descansaven i s’abeuraven. L'entorn de la torre, llavors propietat de l'exèrcit, va ser destinat, després de la Guerra Civil, a la construcció d'habitatge social, amb un polígon d'onze blocs que van ser ocupats entre els anys 1952 i 1955 per acollir desnonats de les obres de l'obertura de l'avinguda de les Drassanes. L’últim propietari va cedir la finca a l'Ajuntament per a ús social, i a la fi va ser restaurada i recuperada per a utilitat pública gràcies a les lluites veïnals. Aquest conjunt compon un veïnat amb personalitat pròpia.

Cal destacar, també, el passatge de l'Esperança, format per catorze cases senzilles construïdes al final dels anys vint sota la influència de l'estil noucentista i l'Art Déco. Són comuns a totes elles les finestres allargades i enreixades i els frontons dels terrats, arrodonits, petits i decorats amb uns grans poms de flors esgrafiats.

El barri s’estructura sobre els eixos del passeig de Fabra i Puig i de Maragall, a ambdós extrems laterals, i de l'eix Cartellà - Costa i Cuixart - Escòcia, al centre, que s'ha convertit en el "carrer gran" de Vilapicina. La plaça del Virrei Amat és el punt de trobada més cèntric i més important del barri. Ben a la vora, als terrenys de les antigues cotxeres d'autobusos de Borbó, trobem una gran illa d'equipaments d'abast ciutadà i local, que inclou una biblioteca, un centre esportiu, un casal de gent gran i un centre d'atenció sanitària.

Recentment s'han urbanitzat les voreres perimetrals de les antigues cotxeres i també, provisionalment, la parcel·la interior d'aquest sector, on la Generalitat de Catalunya té previst construir un equipament en el futur. Amb aquesta actuació s'ha creat un nou punt de trobada i serveis al barri. Aquest nou espai per fomentar la recuperació de la memòria històrica dels barris s'anomenarà “jardins de Can Xiringoi”, com a reconeixement del mas que ocupava els terrenys on posteriorment es van construir les cotxeres Borbó. En aquest sentit, la masia de Can Sitjà donarà nom a una plaça del barri.