Servei d'informació d'obres

Notícies

Les obres de la Sagrera destapen una gran necròpolis de la guerra dels Segadors

30/08/2018 - 18:22h. - Redacció -

Ja fa vuit mesos que les obres de la línia d’alta velocitat es van reprendre a la Sagrera, on s’ha fet una nova troballa arqueològica. Aquesta vegada es tracta de fins a 68 fosses, en què s’han identificat, de moment, les restes de 358 cossos humans.

El responsable del servei d’arqueologia, Josep Pujades, ha explicat que tots els indicis de la troballa permeten situar l’origen de les restes a mitjan segle XVII. La gran majoria dels esquelets corresponen a homes d’entre 16 i 35 anys, de complexitat forta i robusta, la qual cosa fa pensar que formaven part d’un exèrcit. Les cròniques de l’època documenten l’existència d’un campament de l’exèrcit de Felip IV en l’actual zona de la Sagrera, des del qual mantenien el setge de Barcelona durant la guerra dels Segadors, que va tenir lloc entre els anys 1640 i 1652.

No obstant això, no hi ha mostres de violència en les restes que determinin que els soldats van morir en combat. En aquella època, tot Catalunya estava afectada per la pesta, i les primeres hipòtesis indiquen que podria haver estat la causa de la mort.

A més, hi ha fosses en què només s’han trobat dos o tres cossos ben col·locats, però en altres hi ha les restes de fins a 60 homes abocats de qualsevol manera.

Estudis antropològics per explicar la història

Les restes s’han trobat a la zona on hi haurà els accessos a la futura estació de la Sagrera, prop de l’església de Sant Martí de Provençals. Ara, segons ha explicat Pujades, tot el material arqueològic es portarà al magatzem del Museu d’Història de Barcelona (MUHBA) de la Zona Franca, on es guardarà a l’Arxiu Arqueològic. Pujades ha explicat: “Es faran estudis antropològics de les restes, amb proves al laboratori i de carboni 14, que ajudaran a aclarir de què van morir aquestes persones i en quin moment cronològic.” Tota aquesta informació ajudarà a poder interpretar la necròpolis que s’ha trobat i de la qual no hi havia constància documental.

La història desenterrada

La intervenció arqueològica forma part del seguiment de les obres de la línia d’alta velocitat, que van començar el 2008. En tots els rebaixos de terra que s’han fet des d’aleshores hi ha hagut arqueòlegs treballant, i s’hi han fet nombroses troballes.

A finals del 2010 s’hi va desenterrar un antic camí del segle XIX, el camí de Provençals, i una àrea de caràcter industrial, formada per un forn. Més tard, el 2011, hi van aparèixer una vintena de sitges i dos pous de l’època ibera, que daten dels segles IV i III abans de Crist. A més, s’hi van trobar les restes d’un hipogeu d’inhumació neolític, un sepulcre format per una fossa amb cambra en què es van identificar fins a 207 cossos complets. Finalment, també s’hi va descobrir la vil·la romana del carrer del Pont del Treball Digne.

Unió europea

Una manera de fer europa

Projecte cofinanciat pel Fons Europeu de Cohesió