JUDAISME | Péssah
Péssah és el nom hebreu que rep la Pasqua jueva. Seguint el calendari lunisolar del judaisme, la celebració del Péssah comença a mitjan del mes de Nissan, primer mes de l’any, i dura entre set i vuit dies, segons el lloc on se celebra. Dins l’any solar, segueix l’equinocci de primavera.
El Péssah es considera una de les tres festes estacionals, per la seva vinculació als cicles agrícoles i de peregrinació (sheloshet haregalim), ja que en cada una es visitava el temple de Jerusalem per fer-hi ofrenes.
Durant el Péssah se celebren dos esdeveniments consecutius claus en la història del poble d’Israel. El primer es correspon amb la protecció atorgada per Déu al poble jueu davant la desena plaga enviada als egipcis, quan una epidèmia mortal es va estendre per tot Egipte i es va emportar tots els primogènits; no obstant això, gràcies al favor diví, la desgràcia “va passar per sobre” dels infants jueus, que es van salvar. Un cop acabades les plagues, va seguir el segon esdeveniment: l’esperada alliberació del llarg període d’esclavitud soferta pel poble jueu a Egipte. Així es prescriu a la Torà: “Tindreu aquest dia per memorial i celebrareu la seva festivitat a Déu durant totes les vostres generacions”. La tradició comenta que l’èxode es va produir de manera tan precipitada que els jueus no van tenir temps de llevar el pa; és per això que durant el Péssah la llei prohibeix menjar qualsevol cereal al qual s’hi hagi afegit llevat (hamets) i es menja, en el seu lloc, el pa àzim (matsà).
Els dies més importants del Péssah són el primer i l’últim, i el caràcter festiu fa que treballar en aquests dos dies estigui prohibit, al·lusió a l’alliberació de l’esclavitud soferta durant el captiveri. La nit del primer dia es disposa un sopar commemoratiu (seder) on cada element té un caràcter eminentment simbòlic, tant pel que fa al plat principal (kearà) com per les benediccions, lloances i oracions escollides.
Péssah sameah!
