El pensament de Panikkar es fa música i poesia al pati del Museu Frederic Marès

Dijous, 12 de juliol, a les 20.00 hores, al Pati Verger del Museu Frederic Marès, tindrà lloc un recital de textos acompanyats de música per il·lustrar el vessant més místic del filòsof Raimon Panikkar. L’acte està organitzat per l’Oficina d’Afers Religiosos i l’Espai Avinyó - Llengua i Cultura.

Aquesta activitat neix amb la voluntat de recollir dos vessants del filòsof: la seva vivència de la mística (va escriure diversos textos en aquesta línia) i la seva aposta pel diàleg intercultural i interreligiós a través de dos llenguatges, la poesia i la música.

L’activitat consisteix en la lectura de textos místics de cinc tradicions religioses (cristianisme, hinduisme, budisme, islam i judaisme), acompanyats de música pròpia especialment preparada per a l’ocasió. El recital anirà acompanyat de la lectura de textos de Panikkar que parlen d’aquest aspecte, sobre el qual l’autor va escriure llargament, i que va definir com “l’experiència plena de la vida”.

Maria Cucurella, llicenciada en Humanitats i coneixedora de la mística panikkariana conduirà l’acte, presentarà la mística en les diverses tradicions religioses i llegirà textos de l’autor, que s’intercalaran amb la resta.

Tindran lloc les intervencions següents:

Cristianisme: Laia de Ahumada (lectura) i Bernat Martí (música)

Hinduisme: Sonia Melwani (lectura) i Bhakti Das (música)

Budisme: Marta Millà (lectura) i Joan Antón Mateu (música)

Islam: Ababacar Thiakh i Modou Ka (lectura) i Angel Halim Martínez (música)

Judaisme: Débora Malamud (lectura) i Ellen Gould Ventura i Ernesto Briceño (música)

L’acte acabarà amb un concert a tres veus entre els músics cristià, hindú i budista, per simbolitzar la triple adscripció de Panikkar a aquestes tres religions. “Me’n vaig anar cristià, em vaig descobrir hindú i torno budista, sense haver deixat mai de ser cristià”.

El recital s’emmarca dins la programació d’actes commemoratius del centenari del naixement de Raimon Panikkar, que ha estat un dels pensadors catalans més universals de l’època contemporània, possiblement, després de Ramon Llull, el filòsof més important que ha tingut Catalunya en els aspectes intercultural i interreligiós.

L’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i moltes altres entitats i institucions han estat programant i continuen organitzant activitats, cicles i xerrades per difondre el seu pensament i destacar el seu llegat entorn del diàleg de tradicions culturals i religioses molt diverses. Podeu trobar més informació aquí.

Comparteix aquest contingut