Trobats: 10 resultats

Què és consum responsable?

La llei 22/2010, del 20 de juliol, del codi de consum de Catalunya defineix el consum responsable com a aquell “consum moderat, informat, reflexiu i conscient de béns i serveis, tot tenint en compte els criteris de sostenibilitat cultural, ambiental, socioeconòmica i lingüística”

El consum responsable és un concepte que defensa que hem de canviar els nostres hàbits de consum i ajustar-los a les nostres necessitats reals i a les del planeta, triant opcions que afavoreixin el medi ambient i la igualtat social, és a dir, que generin el mínim impacte ambiental i els màxims beneficis socials possibles. En concret, el consum responsable està vinculat a la producció, la distribució, l'ús i la despesa de productes i serveis, i proporciona els mitjans per repensar el seu cicle de vida. Vivim en una societat que fomenta un consumisme desmesurat amb polítiques d'utilitzar i llençar i, avui més que mai, és evident la necessitat d'un canvi profund en els nostres hàbits de consum.

Reducció del consum

Consumir de manera responsable també implica consumir menys. En primer lloc, podem optar per comprar i consumir només aquells béns i serveis que realment farem servir. D’altra banda, podem esdevenir persones crítiques i no deixar-nos convèncer per una publicitat que ens empeny a un consumisme superflu i sovint, innecessari.

La Coordinadora d’usuaris de la sanitat, salut, consum i alimentació, suggereix una sèrie de preguntes per a exercir un consum responsable i prevenir compres innecessàries:

  • Necessito el que vull comprar?
  • Vull satisfer un desig?
  • Estic triant lliurement o és una compra compulsiva?
  • Quants en tinc ja?
  • Quan ho faré servir?
  • Quant em durarà?
  • Podria demanar-lo prestat a un amic o a un familiar?
  • Puc passar sense ell?
  • Podré mantenir-lo/netejar-lo/reparar-lo jo mateix?
  • Tindré ganes de fer-ho?
  • He buscat informació per a aconseguir millor qualitat i menor preu?

Què és consum col·laboratiu?

El consum col·laboratiu és un ampli i variat moviment que proposa compartir, col·laborar i accedir o intercanviar béns i serveis en lloc de posseir-los. Busca passar de la propietat a l'ús. Seria la manera tradicional de compartir, intercanviar, deixar, llogar, bescanviar i regalar redefinida a través de la tecnologia moderna i les comunitats.

Es pot compartir el cotxe, la rentadora, la bicicleta, llibres, CDs, roba, electrodomèstics, mobles, joguines, un dinar... També es pot reduir la cultura de l'usar i llençar mitjançant l'intercanvi, la reutilització, la compra i venda de segona mà o la donació entre particulars de diferents productes.

A més, no només es poden compartir o intercanviar béns materials. Persones amb interessos comuns s'estan ajuntant per compartir i intercanviar béns menys tangibles com el temps, l'espai, habilitats i diners. Aquests intercanvis tenen lloc principalment en l'àmbit local o de barri, on es comparteixen espais amb múltiples finalitats.

Consells per una compra responsable

Alguns consells bàsics per a una compra responsable són:

  • Informar-se sobre els aspectes bàsics de la compra i triar el més idoni a les nostres necessitats.
  • Comprar només el que sigui necessari i que s'ajusti a les nostres possibilitats econòmiques.
  • Triar productes ecològics.
  • Comprar productes a granel, amb poc embalatge o amb materials fàcilment reciclables i de baix impacte ambiental.
  • Evitar l'ús de bosses de plàstic i de paper d'alumini al cistell de la compra i utilitzar bosses reutilitzables i recipients per a portar els aliments
  • Evitar la compra de productes que continguin substàncies tòxiques o perilloses per a la salut.
  • Triar productes de proximitat que potencien l'economia local i redueix els costos i els impactes derivats del transport.
  • Triar productes de comerç just per a afavorir les economies locals dels països del Sud i garantir els drets laborals dels treballadors de tota la cadena de producció, distribució i comercialització.
  • Posar els teus estalvis en la banca ètica.
  • Practicar formes de turisme que no tinguin impacte negatiu en la societat receptora ni en el medi.

Què és la prevenció de residus?

La generació de residus és una problemàtica estretament lligada al fet de consumir. Quan consumim, de manera més o menys voluntària,  produïm uns residus que d’una manera o altra, s’han de tractar. Separar els residus per al seu posterior reciclatge és una pràctica cada vegada més habitual, però no la única, ni molt menys, suficient. Cal parlar també de prevenció de residus.

La gestió dels residus municipals es basa en una piràmide jeràrquica establerta per la legislació europea, espanyola i catalana. En aquesta, la prevenció ocupa el primer lloc, per davant del reciclatge, i la disposició controlada es planteja com a l’última opció. Això porta implícita la idea que el millor residu és el que no es produeix. La prevenció de residus pot ser quantitativa (pes, volum...) o qualitativa (prevenció de residus tòxics, perillosos...) Per a donar a conèixer què és la prevenció o reducció de residus, fa uns anys que se celebra la Setmana  Europea de la Prevenció de Residus.

La Setmana Europea de la Prevenció de Residus (EWWR) es remunta a l’any 2009. Es tracta d’una iniciativa anual per a promoure activitats i accions adreçades a sensibilitzar la població pel que fa als residus, basada en la filosofia de les ‘3R’ (Reduir, Reutilitzar i Reciclar) i enfocada, sobretot, a la prevenció dels mateixos. A més, també coordina una jornada de neteja (el Clean-Up Day), que són campanyes de neteja de diferents ambients a nivell europeu i tenen l’objectiu de visibilitzar la problemàtica de l’augment dels residus i la gestió deficient dels mateixos.

Cada edició de la Setmana Europea de la Prevenció de Residus gira al voltant d’una temàtica en concret. L’any 2014 va tractar-se el malbaratament alimentari, el 2015 la desmaterialització, el 2016 es tractarà la prevenció dels residus perillosos... La pàgina web de la EWWR posa a l’abast de la ciutadania tota una sèrie d’eines i recursos per aprofundir en la temàtica.

Més informació a:

Què és comerç just?

Segons l'Organització Mundial del Comerç Just (WFTO), el comerç just es defineix com un sistema comercial basat en el diàleg, la transparència i el respecte, que busca una major equitat en el comerç internacional al prioritzar els criteris socials i ambientals per sobre dels econòmics.

El comerç just contribueix al desenvolupament sostenible al tenir en compte el medi ambient i al complementar les economies locals dels països del sud, tot garantint unes condicions laborals dignes dels treballadors i treballadores.

El Comerç Just és un moviment social que, a través d'una pràctica comercial, una tasca de sensibilització i un treball de mobilització social, aspira a canviar els actuals models de relacions econòmiques i a participar en la construcció d'alternatives o dit d'una altra manera, és un procés d'intercanvi de productes que, respectant el medi ambient, busca repartir equitativament els esforços i els beneficis.

La lluita per un comerç just és per moltes organitzacions que s'hi dediquen, una lluita per canviar les injustes estructures del comerç internacional, on unes poques empreses transnacionals que dominen organismes multilaterals com el Fons Monetari Internacional, el Banc Mundial i l'Organització Mundial del Comerç i les polítiques agràries i comercials dels principals governs, estan impulsant un model agrícola, comercial i de consum injust i insostenible. La pràctica del comerç just ha d'anar acompanyada necessàriament per la denúncia i la lluita contra l'actual sistema de comerç internacional i per fer transparent tot el procés comercial, tan en el nord com en el sud, perquè el consumidor responsable pugui valorar la coherència dels productes que compra. El comerç just no és un sector d'activitat sinó que forma part d'un procés de construcció d'una altra societat.

Els principis en els quals es basa el comerç just són:

  • Corregir les desigualtats existents en les relacions comercials internacionals.
  • Promoure alternatives de consum més respectuoses, basades en la participació de persones i comunitats.
  • Garantir un salari just per als treballadors i treballadores.
  • Assegurar unes condicions dignes de treball.
  • Protegir els drets dels infants.
  • Aplicar la transparència en tot el procés de comercialització, tant en el Nord com en el Sud.
  • Garantir les igualtats de gènere.
  • Salvaguardar les minories ètniques.
  • La sostenibilitat ecològica.

Què és consum de proximitat?

El consum de proximitat fa referència, d’una banda, a la distància geogràfica entre la producció i el punt de consum del producte, i d’altra banda, té relació amb la traçabilitat i l’accés a la informació dels productes consumits. En aquest sentit, fer un consum de proximitat vol dir triar productes i serveis fets en un entorn proper i conèixer el seu origen, com s’ha produït, etc. El consum de proximitat permet, a la vegada, una relació més estreta i directa entre qui produeix i qui consumeix.

Consumir de proximitat... ens aporta beneficis?

  • En primer lloc, l’escurçament de les distàncies afavoreix que puguem optar per un producte fresc i de temporada
  • Permet reforçar l’economia local i el manteniment d’explotacions familiars agràries i ramaderes
  • Redueix la despesa energètica associada al transport i la contaminació. Importar productes d’altres continents comporta tones d’emissions de CO2 a l’atmosfera!
  • Afavorim la conservació de varietats agroalimentàries autòctones que han anat quedant en segon pla

Què és consum ecològic?

Els productes ecològics són aquells producte produïts sota els paràmetres de l’agricultura o ramaderia ecològica, de proximitat i de temporada.

L'agricultura ecològica es defineix com una pràctica agrícola que no fa servir productes químics de síntesi, com per exemple els fertilitzants químics, els pesticides i les fitohormones. Té com a objectius assegurar un sistema viable i sostenible de gestió agrària que combini tècniques de producció dirigides, en tot moment, a l'ús òptim i sostenible dels recursos naturals, minimitzant l'impacte de l'activitat agrícola en el medi ambient, mitjançant unes bones pràctiques agroambientals com són l'ús responsable de l'energia i dels recursos naturals. L'agricultura ecològica té en compte la preservació i la millora del sòl, els cicles de la natura i l'adequació del tipus de cultiu a la climatologia de la zona.

La primera diferència amb l'agricultura convencional, la que estableix la base de totes les tècniques que s'apliquen a aquest tipus d'agricultura, és considerar l'espai agrari com un ecosistema. L'agricultura convencional basada en adobs químics, monocultius, llaurada excessiva i herbicides, és molt productiva a curt termini però posa en perill la viabilitat del sòl a llarg termini i està contribuint a una pèrdua de biodiversitat cultivada (varietats de fruita, verdura, cereals, llegums...) que ens alguns casos és dramàtica. Milers de varietats autòctones, adaptades a condicions diverses, s'han perdut en pocs anys. Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO) entre el 1900 i el 2000 es va perdre el 75 % de la biodiversitat cultivada.

Per contra, els sistemes agraris ecològics són per definició diversos i s'apliquen tècniques diferents per mantenir la diversitat biològica i conservar la biodiversitat cultivada: rotacions i associacions de cultius, ús de llavors tradicionals, cobertes vegetals permanents, manteniment de cledes i bandes boscoses, integració d'agricultura i ramaderia, entre d'altres.

En termes de salut, els productes ecològics estan lliures de productes tòxics persistents procedents de pesticides, antibiòtics, fertilitzants sintètics, additius i conservants utilitzats en l'agricultura convencional per eliminar insectes i plagues i combatre malalties. Tampoc està permès el conreu d'organismes modificats genèticament (OMG) en l'agricultura ecològica ja que aquests poden tenir conseqüències negatives tant per la salut com pel medi ambient. A dia d'avui no hi ha resultats científics que demostrin que el cultiu dels OMG sigui inofensiu per al medi i la salut humana, i es desconeix si la ingesta de plantes modificades genèticament suposa un perill per als qui les consumeixen.

Catalunya va ser pionera en el desenvolupament de l'agricultura ecològica a l'Estat espanyol. Als inicis va anar de la mà de grups de consumidors naturistes i vegetarians que cercaven aliments lliures de tòxics. Poc a poc es van anar afegint explotacions familiars, moltes de les quals encara empraven tècniques tradicionals i a les que els era relativament fàcil encaixar dins dels seus principis i actualment és un sector que va en augment al nostre territori.