MARC ESTRATÈGIC - PLA JOVE
16172
page-template-default,page,page-id-16172,ajax_fade,page_not_loaded,,qode-child-theme-ver-1.0.0,qode-theme-ver-10.0,wpb-js-composer js-comp-ver-4.12,vc_responsive

MARC ESTRATÈGIC

Bases del Marco Estratégico para las políticas de juventud

El Marc Estratègic 2017-2026 ha de respondre a la voluntat d’establir les línies estratègiques per planificar les polítiques de joventut de la ciutat a llarg termini.

Per definir-les, cal tenir en compte les recomanacions prioritzades fruit del treball realitzat en l’informe “Joves i ciutat: diagnòstic i estratègies en un entorn europeu”, així com sintetitzar moltes de les reflexions sorgides de l’estudi de les polítiques de joventut aplicades en altres ciutats i països europeus. La ciutat ha de posicionar-se en com combinar millor tres grups d’aspectes: drets i valors, polítiques de benestar i processos d’èxit. A més, cal tenir present dos aspectes fonamentals com és la preocupació per les desigualtats i la necessitat de pensar en clau de trajectòries vitals a l’hora de fer polítiques de joventut.

Les bases d’aquest marc estratègic de polítiques de joventut per a la ciutat de Barcelona haurien de ser o estar basades en:

DRETS I VALORS

Basades en els drets i en els valors dels destinataris d’aquestes polítiques, en els drets humans, en els marcs legals que són el fonament de l’acció política a Barcelona, Catalunya i a Espanya. Els valors no s’han de contemplar com constructes estàtics, sinó més aviat al contrari. No són tan canviants com les preferències però sens dubte està subjectes a evolucions que tenen el seu origen més enllà de les nostres fronteres de ciutat o nacionals.

CONEIXEMENT

Basades en el coneixement, en l’evidència científica i en l’avaluació. Aquestes han de formar part de les bases per a la presa de decisions en polítiques. Això requereix instruments de recollida d’informació i anàlisis periòdiques, que permeten encertar en el diagnòstic, sospesar l’oportunitat i idoneïtat de les polítiques així com l’avaluació de l’impacte de les mateixes.

INCLUSIVES

Inclusives, especialment preocupades per aquells grups de població que presenten majors nivells de vulnerabilitat, eliminant barreres però fomentant sobretot mecanismes de protecció davant els moments clau de les transicions vitals en els joves. Les polítiques universals no sempre garanteixen aquesta inclusivitat, i és altament recomanable combinar-les amb polítiques específiques al col·lectiu jove en risc.

PARTICIPADES

La participació s’ha d’entendre com una forma d’apoderament i no només com una invitació de bona voluntat. És aconsellable generar mecanismes de participació tant per a aquells col•lectius organitzats com per aquells altres amb menys capacitat auto-organitzativa i habitualment exclosos dels processos de participació. Cal distingir a més entre les formes que utilitzem per fer participar els interessats en el disseny, posada en marxa i avaluació de les polítiques que els afecten, i aquelles altres polítiques que es dirigeixen a fer del jove un ciutadà actiu en la seva comunitat. Les dues són necessàries perquè totes dues responen al drets i valors que volem preservar.

INTEGRALS

Integrals, amb un enfocament holístic que contempli la col·laboració entre els diferents actors polítics, departaments del govern o altres nivells de decisió pública. La coordinació i la transversalitat en l’acció són processos delicats, de gran càrrega política que han de gestionar-se superant la dimensió jeràrquica i optant potser per models d’organització més en xarxa.

TRAJECTÒRIA VITAL

Que incorporin el concepte de trajectòria vital, consideri la complexitat i diversificació de les transicions al llarg de la vida del jove, que reconegui les necessitats específiques que impliquen i adopti perspectiva longitudinal en el diagnòstic i en l’acció política.