Localitzades restes d´una vil·la romana a la Sagrera

02/09/2011

Temps estimat de lectura: 5 minuts

Durant les tasques de seguiment dels moviments de terres que es realitzen a les obres de construcció dels accessos a la nova estació de la Sagrera, s´han localitzat les restes d´una vil·la romana a la zona del Pont del Treball Digne, al barri de la Sagrera.

Les restes de la vil·la conegudes fins al moment ocupen una superfície aproximada de 1.100 m2 i s´estenen més enllà dels límits d´afectació de l´obra. Es tracta, pel que es coneix fins ara, d´una vil·la termal.
Dins d´aquest conjunt arquitectònic es poden definir tres grans àrees diferenciades:

La primera es troba a l´extrem nord del jaciment, on un conjunt de fonamentacions i murs defineixen una sèrie d´habitacions disposades en bateria. Algunes d´aquestes habitacions presenten restes de paviments, fets tant en opus sectile com en opus signinum, que, juntament amb la distribució dels àmbits ens fa establir la hipòtesi ens trobaríem en estances corresponents a la pars urbana de la vil·la. Al nord d´aquestes estances s´han documentat murs corresponents a ampliacions i reformes de la vil·la, en les que aquesta es dotaria d´un espai, possiblement obert, organitzat en torn a un lacus o dipòsit central; igualment es documenta un moment de reformes posteriors en que es construeixen estructures de caràcter industrial en aquest espai.

La segona àrea la trobem situada a l´extrem sud de la vil·?la. En aquest punt es localitza un altre conjunt d´habitacions, distribuïdes mitjançant dos corredors perpendiculars. En aquesta zona es disposa també una zona termal, havent-se documentat una piscina (possiblement la destinada als banys freds) i el fons d´un hipocaust. A banda d´aquests dos elements cal ressaltar que una de les habitacions d´aquest conjunt conserva part de la seva pavimentació amb opus tessellatum. Com en el cas anterior la distribució, funcionalitat i decoració de les estances localitzades ens remet a relacionar-les amb la pars urbana de la vil·la.

Finalment, entre aquests dos conjunts d´habitacions es defineix un gran espai, on fins al moment només s´han documentat restes d´una pavimentació de signinum i de la seva preparació. L´absència d´estructures de murs en aquest espai, així com la seva situació en relació als conjunts habitacionals, ens fa plantejar la hipòtesi que es tracti d´un espai obert o atri en torn al que es distribuirien la resta d´edificacions de la pars urbana de la vil·la.

Pel que respecta a la cronologia de la vil·la, les dades obtingudes fins al moment apunten a que aquesta seguiria en ús al menys fins als segles IV-V. Pel que respecta al seu moment fundacional encara no es poden donar dades concretes, si bé cal apuntar que en el decurs de l´excavació s´han recuperat materials ceràmics d´època Alt imperial.

El que si s´ha pogut constatar amb certesa és que durant tot el període d´ocupació de la vil·la, aquesta va ser objecte de diverses alteracions constructives, corresponents tant a reformes com a ampliacions i fins i tot a canvis en la funcionalitat dels espais.

En el decurs dels treballs s´han localitzat diversos paviments d´opus signinum (aplicats a terres i parets, eren impermeables; formats per una barreja de calç, sorra i fragments de terrissa que li donaven una característica tonalitat vermellosa), un mosaic d´opus tessellatum (peces cúbiques de petites dimensions i materials diversos que donaven lloc a combinacions de dos o més colors; podien combinar formes geomètriques i figurades) i les empremtes del que havia estat un mosaic d´opus sectile (peces de marbre de diferents colors).

Pel que fa a l´espai termal, s´ha identificat la piscina (piscinae) d´agua freda, i l´hipocaust del que havia de ser la piscina d´aigua calenta (caldarium o calidarium). És on s´acumulava l´aire calent procedent del forn (praefurnim). En l´hipocaust de la vil·la romana del Pont del Treball s´han localitzat fragments dels pilars de maó (pilae) que sustentaven el terra del caldarium. L´equip d´arqueòlegs han recuperat diversos fragments de tubuli, les peces de ceràmica que facilitaven l´escalfament dels espais mitjançant el vapor.

L´espai, pràcticament buit d´estructures, que s´observa al centre de la intervenció podria correspondre a un atri o peristil, bé que en la fase actual dels treballs encara està per determinar. També es desconeix la presència o no d´un impluvium, la bassa central on es recollia l´aigua de pluja o d´alguna font.

En un dels laterals d´aquest gran espai central hi ha una sala que, en el seu moment, devia presentar un aspecte ostentós. Al terra s´han conservat les empremtes del que havia estat un mosaic d´opus sectile; als laterals de l´habitació i al terra, resten fragments de les plaques de marbre. Una de les hipòtesis de treball és que podria tractar-se de l´oecus, una sala destinada a les reunions i recepcions.

A l´extrem nord del conjunt hi ha un passadís, situat a una cota inferior de la resta de les estructures, amb el terra i les parets revestits d´opus signinum. Podria tractar-se d´un espai ornamental, tipus nimfeu.
En aquesta part de la vil·la romana és on s´observen més modificacions en la distribució i els usos de l´espai. La documentació de diverses sitges i una dòlia (gran recipient ceràmic per a l´emmagatzematge de productes) en la darrera fase d´existència de la vil·la així sembla indicar-ho.

Les obres relacionades amb la Línia d´Alta Velocitat s´iniciaren el 2008. Des del primer moment, diversos equips d´arqueòlegs contractats per ADIF treballen en el control de tots els moviments de terres que es realitzen. Els primers treballs es van fer en els diferents trams de construcció de la plataforma ferroviària (Sants ? Sagrera, Sagrera ? Triangle ferroviari i Triangle ferroviari ? Nus de la Trinitat). Darrerament, a aquests treballs s´hi ha afegit la construcció de l´estructura de la nova estació de la Sagrera i els accessos a dita Estació.

El seguiment arqueològic en les diferents zones de treball ha estat realment profitós. S´han localitzat i documentat restes arqueològiques que van des de la prehistòria fins a època contemporània i la majoria d´aquestes localitzacions s´han fet en espais on no hi havia cap tipus de notícia sobre la seva existència.

Les tasques d´inspecció, control, coordinació dels treballs i suport científic els fan, com és habitual, els tècnics dels Serveis Territorials de Cultura (Servei d´Arqueologia, Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya) i del Servei d´Arqueologia del MUHBA (Institut de Cultura, Ajuntament de Barcelona).

Des del Servei d´Arqueologia del MUHBA, es va redactar, com es fa en totes les intervencions que es realitzen a Barcelona, el Projecte d´Intervenció Arqueològica. Els materials arqueològics exhumats durant la intervenció es dipositen a l´Arxiu Arqueològic del MUHBA i, posteriorment, quan ja han estat estudiats i analitzats, entren a formar part de les col·leccions del Museu. La peça més rellevant trobada a la vil·la romana, el mosaic, serà aixecat del paviment en breu i transportada al laboratori arqueològic del Museu, on es netejarà i tractarà per realitzar els estudis necessaris.
En aquest moments s´està procedint a les tasques d´excavació, inventari i interpretació de les restes amb un cost aproximat de 750.000 euros, a les que participen 7 arqueòlegs i 58 auxiliars. En aquestes tasques col·labora Adif i les empreses adjudicatàries de les obres, realitzant operacions de topografia i aportant personal de suport per a les tasques de camp i la maquinària necessària.

D´acord amb el seu compromís de preservació del patrimoni durant la construcció de les noves infraestructures, Adif defineix apartats específics destinats a treballs de seguiment arqueològic. D´aquesta manera, en els projectes de construcció de l´estructura i accessos a la nova Estació de la Sagrera, es destinen equips tècnics i prop de 170.000 euros per aquestes tasques.

Paraules clau