Servei de Premsa
18/04/2024
L´ajuntament de Barcelona rep definitivament la titularitat del Palau Meca
07/11/2011
Temps estimat de lectura: 4 minuts
Aquest matí s´ha formalitzat la cessió de la propietat del Palau Meca a l´Ajuntament de Barcelona amb caràcter definitiu. A l´acte, l´alcalde de Barcelona, Xavier Trias, i el president de La Caixa, Isidre Fainé, han destapat una placa per materialitzar aquesta cessió, també hi eren presents el tinent d´alcalde de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació, Jaume Ciurana, i el director del Museu Picasso, Pepe Serra.
L´alcalde, en nom de l´Ajuntament, ha agraït a La Caixa l´entitat la cessió definitiva de la propietat del palau Meca a l´Ajuntament de Barcelona i que l´any 1978 n´hagués cedit l´ús a l´Ajuntament. Gràcies a aquesta cessió el palau Meca va ser incorporat al Museu Picasso amb l´ampliació que es va fer l´any 1982.
Com ha explicat l´alcalde la incorporació del palau Meca ha estat decisiva perquè el Museu Picasso s´hagi convertit en ?un centre amb una gran projecció internacional i en un dels museus més emblemàtics de la nostra ciutat, que reforça el caràcter de capital cultural de Barcelona?.
Trias ha explicat que amb la cessió ?consolidem encara més aquest espai? i ha recordat que en la darrera sessió del Consell Plenari municipal es va presentar una mesura de govern per dotar el centre d´una major autonomia de gestió, amb la ferma voluntat de donar encara més impuls al Museu, consolidar-lo com a espai de referència per a l´estudi i la investigació sobre Picasso, i convertir-lo en un centre obert a la ciutat
La documentació més antiga que es coneix sobre el Palau Meca indica que l´edifici, construït al final del segle XIII i començament del XIV, era, el 1349, propietat de Jaume Cavaller, que va arribar a ser Conseller en Cap de Barcelona l´any 1354. La seva filla Felipona va contreure matrimoni amb el prohom Ramon Desplà i, anys després, el seu fill, Ramon Desplà i Cavaller, convertiria el Palau Desplà en un dels edificis més importants del carrer Montcada.
El segle XVI, l´edifici va passar a les mans del llinatge Caçador i dels seus successors, els marquesos de Ciutadilla, el primer dels quals, Josep Meca i Caçador, va llegar al palau el nom que conserva encara avui. La seva vídua el va vendre el 1719 al comerciant Segimon Milans, que va fer-hi una important reforma, ja que l´edifici havia quedat greument malmès arran dels bombardejos del 1714.
Al final del segle XIX, el palau va allotjar el Col·legi de Sant Josep, transformat dos anys més tard en el Col·legi Comercial Hispanofrancès. En començar el segle XX, el seu propietari, Josep Monegal, cedeix l´ús de la finca als Germans de la Doctrina Cristiana, que el 1901 hi estableixen el Mont de Pietat de Santa Madrona. Aquesta institució, associada a l´Institut de la Dona que Treballa, va ser incorporada a la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d´Estalvis l´any 1920.
L´Institut de la Dona que Treballa es definia com una ?obra femenina de socors mutu, assistència mèdica i garantia de seguretat per a les dones que viuen de la seva feina o que pertanyen a famílies obreres?.
L´assimilació d´aquesta institució es va emmarcar dins la política duta a terme per l´Obra Social de la Caixa de Pensions, que, entre el 1918 i el 1930 va integrar diverses iniciatives sortides de la societat civil catalana com ara l´Empar de Santa Llúcia per a infants cecs (1920), l´Institut Català dels Cecs (1921), el Patronat de Catalunya per a la Lluita contra la Tuberculosi (1922), l´Institut Català per a la Rehabilitació Física dels Mutilats (1922) o l´Associació Àngel de la Guarda, dedicada a les colònies infantils (1927).
El 1926 la Caixa de Pensions va adquirir a Josep Monegal de manera definitiva la propietat del Palau Meca i de les cases del carrer dels Flassaders 24, 26 i 28. La compra de les cases adjacents d´aquest carrer responia al desig d´ampliar les dependències de la Casa de Famílies de Santa Madrona, evolució del Mont de Pietat. Els representants de la Caixa de Pensions que consten en l´escriptura de compravenda van ser Lluís Ferrer i Josep Maria Roca i Raspall.
Després de la Guerra Civil, la Casa de Famílies de Santa Madrona, regida per una comunitat religiosa, va mantenir les portes obertes i fins i tot es va reformar i condicionar els anys 1953 i 1956. La seva activitat es va prolongar fins al començament dels anys setanta.
Un cop va haver tancat, ?la Caixa? i l´Ajuntament de Barcelona van acordar el desembre del 1977 la cessió del Palau Meca, amb la condició que es destinés a ?espai expositiu del Museu Picasso o altres finalitats culturals?.
Gràcies a aquest acord, el 1981 l´edifici es va incloure en el projecte de reforma del Museu Picasso, juntament amb els palaus Aguilar i Baró de Castellet. L´11 de gener de 1982 es va inaugurar la reforma i ampliació del Museu Picasso, amb motiu del centenari del naixement de l´artista. Paral·lelament, la planta de carrer es va convertir, entre el 1979 i el 1999, en el Centre per a Persones Grans de l´Obra Social ?la Caixa? del barri de la Ribera, que més tard va ser traslladat.
Paraules clau