Servei de Premsa
25/04/2024
L´alcalde de Barcelona defensa que la Mediterrània sigui una xarxa de ciutats i pobles interconnectades, que comparteixi diàleg, habilitats, models i recurso
16/11/2011
Temps estimat de lectura: 4 minuts
L´alcalde de Barcelona ha participat aquest migdia en la inauguració del Seminari Internacional ?Ciutats mediterrànies: civilització i desenvolupament?, organitzat per l´Institut d´Estudis Catalans i l´Institut Europeu de la Mediterrània, sota els auspicis de la Unió Acadèmica Internacional. En aquest acte també han participat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Lluís Recoder; el director general de l´IEMed, Andreu Bassols, i el president de l´IEC, Salvador Giner. Janusz Koslowski, president de la Unió Acadèmica Internacional, ha pronunciat la conferència inaugural.
Xavier Trias ha donat la benvinguda als assistents al seminari, que ha qualificat d´?adient? en aquests moments convulsos i incerts; i també de ?suggerent i interessant? per l´alta qualitat dels ponents i pel tema en sí que tractarà: com les ciutats han estat veritablement motors claus en la configuració de l´espai mediterrani i com avui en dia tenen encara un paper capdavanter en la creació artística, en la dinamització econòmica i en el desenvolupament social.
Com ha explicat l´alcalde aquest seminari té una voluntat doble: per una banda fer un recorregut exhaustiu de la mà de grans experts per tota la història de les ciutats mediterrànies i, al mateix temps, posar de relleu el pes específic que les ciutats han tingut en la configuració de la Mediterrània, ?no només en l´Antiguitat, sinó també avui en dia?, ha afegit l´alcalde.
L´alcalde ha en la seva intervenció ha reflexionat al voltant de la situació actual de les ciutats, ?quan parlem de la Mediterrània antiga, de l´Antiguitat clàssica, fem un recompte de ciutats: Atenes, Roma, Alexandria, Istanbul, Damasc; avui, quan parlem de la Mediterrània, també hauríem de continuar parlant de ciutats?, enteses no només com a ?polis´, unitats geogràfiques i polítiques segregades, sinó com a grans nuclis urbans que aglutinen la pràctica totalitat de la població mediterrània i que esdevenen autèntics ?pols´ de creació, de dinamisme i oportunitat. I cada cop més, pols de llibertat, d´expressió democràtica, s´ha vist recentment en molts països arran de l´anomenada ?Primavera Àrab?.
Trias ha alertat que a les ciutats conflueixen una sèrie de dinàmiques que cal analitzar amb cura, com la urbanització massiva i, en molts punts, desaforada. La Mediterrània està ja molt densament poblada i segons dades de Nacions Unides, en menys de quinze anys, esdevindrà una de les zones més urbanitzades del món. ?Aquest esclat demogràfic tindrà un impacte en la fisonomia de les ciutats i serà un repte cabdal de cara a les estratègies de desenvolupament sostenible en tots els camps: urbanístic, econòmic i, sobretot, social?. Hi ha una segona dinàmica: el creixement sense planejament, ?a Barcelona ho hem viscut, als seixanta i setanta, el que és un creixement urbà sense una estratègia de sostenibilitat. Quan no tens un planejament urbanístic integrat, llavors no tens connexió entre els barris, ni serveis bàsics, ni equipaments necessaris?, ha alertat.
Trias ha parlat d´una tercera tendència que sovint no rep la consideració que mereix però que és essencial: ?l´enorme potencial de col·laboració entre ciutats?. ?Sempre parlem de la fraternitat mediterrània, però encara estem lluny d´aconseguir, no ja uns lligams d´agermanament, sinó tan sols uns nivells adequats de solidaritat?.
Com ha analitzat l´alcalde abans de la crisi financera mundial la fractura econòmica entre les dues ribes de la Mediterrània era la major entre les regions del món amb dues ribes adjacents, els intercanvis mediterranis eren clarament insuficients. ?Avui?, ha dit l´alcalde, ?disposem de nous instruments per fer front a aquesta situació?. ?Un d´ells, la Unió de la Mediterrània, de la qual Barcelona és la seu del seu Secretariat General, ha d´acomplir els seus objectius fundacionals i aportar solucions que alleugin aquesta situació?.
Trias també ha apostat per avançar en ?solucions ciutat- a- ciutat?, insistir en un diàleg que permeti adreçar problemes puntuals i oferir respostes concretes i ha explicat que Barcelona està participant molt activament en el projecte de Plans Estratègics Urbans encetat per la xarxa MedCités amb la col·laboració del Banc Mundial. La idea és senzilla però potent: ajudar a desenvolupar ciutats clau de la regió a través de polítiques sostenibles que aportin qualitat de vida a la gent i, sobretot, oportunitats.
?Ens hem de fer costat, perquè el nostre destí és comú malgrat la distància, i perquè els valors de la democràcia, de la llibertat i la justícia han de trobar expressió de nou en la regió que les va veure néixer?, ha afirmat Trias, afegint que de la mateixa manera que a l´Antiguitat clàssica, la Mediterrània es definia com un conjunt de ciutats, ?hem d´aconseguir ara que la Mediterrània sigui una xarxa de ciutats i pobles, interconnectades, amb diàleg entre sí, que s´ajudin entre sí, que comparteixin coneixements, habilitats, models i recursos?. ?De fet, no és més que tornar a recordar quina és l´essència vertadera del Mediterrani, que no és més que la idea d´intercanvi, d´aliança?, ha finalitzat l´alcalde Trias.
Durant tres dies, experts d´universitats i centres d´estudi d´arreu del món -França, Tunísia, Itàlia, Egipte, Portugal, Líban, Espanya, Marroc, Hongria, Estats Units, Regne Unit i Turquia-, analitzaran el paper que les ciutats han desenvolupat en el món mediterrani. Des d´una perspectiva global que ajudi a fer front als reptes que la zona planteja avui -els recents esdeveniments socials i polítics succeïts i encara en curs al nord d´Àfrica i a l´Orient Mitjà en són un exemple-, el seminari pretén aportar una visió rigorosament científica de l´evolució històrica de les ciutats mediterrànies.
Paraules clau