L’alcalde Trias afirma que cal “comptar amb tothom” per fer de Barcelona la millor ciutat per viure i per visitar : Servei de Premsa

L’alcalde Trias afirma que cal “comptar amb tothom” per fer de Barcelona la millor ciutat per viure i per visitar

09/04/2015

L’Ajuntament de Barcelona ha finalitzat el procés de reflexió per assolir un Pacte Local per a la gestió d’un turisme responsable i sostenible que garanteixi l’encaix d’aquest sector a la ciutat i garanteixi el seu equilibri amb la vida quotidiana dels ciutadans. Aquest projecte ha estat impulsat per l’alcalde, Xavier Trias, amb l’aval del consorci Turisme de Barcelona, i l’ha liderat l’acadèmica Maria Abellanet, que té una llarga i reconeguda trajectòria en el sector.

 

 

Aquest document ha estat presentat per Maria Abellanet aquest dijous en el marc d’un Consell General extraordinari de Turisme de Barcelona presidit per l’alcalde. Alhora, s’ha posat a disposició de tots els participants del pacte, i posteriorment es traslladarà al Consell de Ciutat i a la Taula Municipal de Turisme.

En roda de premsa posterior al consell, l’alcalde Trias ha agraït a Maria Abellanet la seva “magnífica feina, el lideratge i el compromís” per haver generat una participació necessària per ajudar a plantejar propostes de millora de l’encaix entre el turisme i la ciutat. “És important comptar amb tothom per assolir el repte compartit per tots de fer compatible que Barcelona sigui la millor ciutat per visitar i, alhora, la millor ciutat per viure”, ha destacat.

“Aquest exercici de diàleg no sempre és fàcil i exigeix un plantejament professional i científic obert a les propostes de tothom”, ha ressaltat l’alcalde, que ha afirmat que el document final obre el camí cap a un consens per aconseguir un gran pacte local elaborar un pla estratègic de futur del turisme a Barcelona.

Per l’alcalde, el model de la ciutat “té molt èxit”. “És innegable que és un sector molt important que crea activitat economia i beneficia el consum”, ha subratllat, i ha afegit que és “responsabilitat de tots saber-lo aprofitar i corregir els aspectes negatius que pugui tenir”. “Per això hem impulsat aquest pacte, per construir el consens des de la base de la confiança, la participació ciutadania i la col·laboració público-privada”, ha argumentat.

Els treballs coordinats per Abellanet han generat un procés participatiu amb voluntat de respondre a l’interès general i identificar els reptes clau a abordar en els pròxims anys. El repte ha estat cercar l’encaix de l’activitat turística i el dia a dia de la ciutat, un objectiu que ja figura en la Declaració sobre el Turisme del Consell de Ciutat, aprovada en el plenari del 10 de novembre de 2014, i que ha servit de punt de partida del pacte.

Com a resultat final, s’ha elaborat un document de bases que recull les diverses sensibilitats dels participants i que fixa les bases per avançar cap a un nou model de governança del turisme a la capital catalana. Es tracta d’una proposta sòlida i útil per als diferents actors i amb recorregut en l’àmbit polític, empresarial i ciutadà, per arribar a un consens que sigui el punt de partida de futurs acords i nous compromisos.

 

La participació activa, garantia d’èxit

L’elevat nombre de participants en el Pacte Local –132, que representen un 73% del total de convidats–, així com la seva diversitat –un 34% de membres del sector privat, un 25% del sector públic, un 18% d’acadèmics i experts, un 16% de representants de la ciutadania i un 7% de grups polítics– són la millor garantia perquè el resultat s’assenti sobre uns bons fonaments i sigui d’utilitat futura.

L’èxit de la convocatòria i la predisposició dels participants ha posat en evidència la importància del turisme a Barcelona. Per poder establir un marc de treball fonamentat en la coresponsabilitat i en la confiança mútua, totes les parts implicades en la reflexió s’han reconegut i han mantingut una actitud crítica i respectuosa, a més de generar aprenentatges compartits, noves idees i nous espais de diàleg i de cooperació.

El projecte s’ha estructurat al voltant de tres sessions de treball en grups reduïts, celebrades el 6 i 23 de febrer, i el 13 de març. En la primera, s’han tractat les tendències de les ciutats i del turisme urbà que afecten o afectaran ciutats amb característiques similars a Barcelona, i que s’hauran d’afrontar. També s’ha fet una diagnosi de la situació actual del turisme a Barcelona a través dels impactes, positius i negatius, que genera. La segona ha girat al voltant dels reptes i temes clau de futur, i, finalment, en la tercera sessió s’han aportat propostes per millorar l’encaix entre la ciutat i el turisme.

 

Tendències del turisme urbà

Pel que fa a les tendències, s’observa que el turisme respon a un model de societat determinat, la transformació de la qual influeix tant en el turisme mateix com en la pròpia configuració de les ciutats. Tal com succeeix a les principals destinacions urbanes del món, els nous fenòmens apareguts com a conseqüència de la globalització estan transformant molts aspectes de Barcelona i de la seva activitat turística.

Entre les tendències destacades hi ha, per exemple, l’increment continuat del turisme urbà al món, l’aparició de nous perfils de turistes i de nous estils de viatges, el creixent impacte de l’economia col·laborativa lligada a les noves tecnologies, la diversificació de l’oferta d’allotjament turístic, el pas del domini de l’oferta al domini de la demanda, l’aparició de nous models de negoci i l’increment de la professionalització del sector.

Els impactes positius més destacats per part dels participants han estat el creixement econòmic, la generació de riquesa transversal i la creació d’ocupació; el desenvolupament d’una mentalitat oberta, cosmopolita i multicultural que afavoreix la innovació i la creativitat; la imatge, visibilitat i posicionament internacional de la ciutat i de la marca Barcelona; la generació d’oportunitats de negoci basades en la innovació, l’ús de les noves tecnologies i l’atracció de talent; la creació, millora i sostenibilitat de l’oferta cultural, d’oci, de serveis i d’infraestructures; i la implicació i participació activa de la ciutadania en la millora i la dinamització dels serveis.

D’altra banda, la massificació, la concentració i la tensió amb relació als usos de certes zones i espais; la pèrdua de la identitat i la banalització de la ciutat; l’increment de comportaments incívics, dels conflictes de convivència entre turistes i residents; les incomoditats i efectes col·laterals del turisme –el soroll, l’increment de preus… –; la redistribució desigual de l’impacte econòmic i l’economia submergida, són alguns de les externalitats negatives identificades.

 

Set eixos d’actuació

A partir dels reptes identificats i del debat generat, s’han definit set bases que plantegen el camí cap a un possible consens per avançar en la futura gestió del turisme:

– Gestió i distribució intel·ligent dels fluxos turístics a la ciutat i el territori.

– Reducció dels impactes negatius que genera el turisme a la ciutat.

– Ordenació, regulació i control de l’activitat turística i les actituds incíviques.

– Definició d’un nou model de governança i de finançament del turisme.

– Foment de la identitat i la singularitat de Barcelona com a destinació sostenible, competitiva i d’excel·lència.

– Distribució més equitativa i transversal dels beneficis que genera el turisme.

– Sensibilització sobre els beneficis del turisme i afavoriment de la complicitat de la ciutadania.

Pel que fa a les propostes d’actuació que han de permetre abordar els anteriors punts, les aportacions s’han sintetitzat en 35 iniciatives. Entre aquestes, hi ha la de crear i promocionar noves centralitats i icones, dins i fora de la ciutat, amb la implicació dels operadors turístics; aprofitar les noves tecnologies per una millor gestió del turisme i les xarxes socials per a generar missatges redistributius; abordar amb celeritat els problemes més rellevants que causen crispació ciutadana; gestionar la qualitat mediambiental en tots els àmbits turístics, i aprofundir en la integració del turisme en l’estructura de govern municipal, a fi d’abordar la seva gestió des d’una perspectiva transversal i global, i garantir-ne la sostenibilitat.

També es planteja coproduir polítiques de turisme sota l’impuls i la coordinació municipal, mitjançant la participació, la implicació i la responsabilització dels múltiples actors del turisme; crear marcs de treball participatiu entre els diferents agents implicats en el turisme; crear un sistema integral d’intel·ligència turística de Barcelona; revisar la normativa que regula les activitats de mercat relacionades amb el turisme i adaptar-la a les noves realitats; reforçar el control de l’espai públic; desenvolupar una estratègia de suport al comerç local; millorar la formació i la qualitat de l’ocupació en el sector turístic; i establir taules de diàleg per escoltar i debatre problemes i solucions en els barris més afectats.

 

Fonaments per a un futur consens

Davant la transcendència que ha adquirit el fenomen turístic a Barcelona, el procés de reflexió endegat ha generat un diàleg útil i necessari, valent i compromès. L’elevada participació, i la riquesa i qualitat de les aportacions rebudes, així com el treball conjunt amb un marcat sentit d’implicació amb l’objectiu de millorar, han estat trets fonamentals per legitimar el procés i els resultats.

Com a conseqüència, el document serà la base per l’elaboració d’un nou Pla Estratègic de Turisme de la Ciutat de Barcelona que l’actualitzi pel període 2015–2020. A més, posarà els fonaments per crear el Consell Turisme i Ciutat com a instrument de participació i seguiment de les polítiques de turisme.



Compartiu aquest contingut