L’Ajuntament de Barcelona inicia el procés participatiu del PAM i el PAD amb importants canvis en la metodologia : Servei de Premsa

L’Ajuntament de Barcelona inicia el procés participatiu del PAM i el PAD amb importants canvis en la metodologia

18/11/2015

L’Ajuntament de Barcelona impulsa un important canvi en el model de participació ciutadana per a l’elaboració del Pla d’Actuació Municipal (PAM) i els Plans d’Actuació dels deu districtes de la ciutat (PAD). Aquests documents són essencials per al desenvolupament de les polítiques municipals en aquest mandat, ja que marcaran les línies estratègiques i els projectes a desenvolupar pel govern en els propers quatre anys.

El context polític, econòmic i social actual ha demostrat la necessitat de comptar amb la ciutadania en la presa de decisions sobre les actuacions municipals, així com l’eficàcia de les polítiques públiques quan són fruit del més ampli consens. La implicació i participació ciutadana en l’elaboració de les polítiques públiques és una eina de millora de la democràcia per la qual l’Ajuntament de Barcelona fa una ferma aposta.

L’objectiu del procés és el de generar multiplicitat d’espais de debat i de trobada en què es parli sobre les necessitats i prioritats dels territoris i els temes que més preocupen per acabar elaborant el PAM i els PADs. Aquesta implicació de la ciutadania en el disseny i desenvolupament de les polítiques públiques permet dues coses: fer una política en millors condicions per a respondre més eficientment a les demandes i necessitats socials; i també una major coresponsabilització entre ciutadania i Ajuntament que millora la posterior aplicació, seguiment i avaluació.

La regidora de Participació i Districtes, Gala Pin, ha destacat que “l’objectiu és passar d’una participació més aviat individual a una de col·lectiva i en xarxa, volem donar protagonisme als barris -que són l’esperit de la ciutat- i que puguin fer aportacions no només pel PAD sinó també a tota la ciutat, i fer un esforç significatiu perquè participin col·lectius que habitualment no ho fan”.

Partint d’aquesta base, el procés participatiu se centra en els criteris següents: construcció col·lectiva; aprofundiment en les eines al servei del debat democràtic; el territori tindrà un pes especial; serà un camí d’anada i tornada; participació en espais comuns i en xarxa; compromís amb la transparència i la traçabilitat de les aportacions en el procés; transversalitat en la participació de persones i d’interessos; autoorganització, autonomia i apoderament de la ciutadania; i el conjunt del procés participatiu s’articularà, se sistematitzarà i se sintetitzarà en una plataforma digital.

Així, les dues eines essencials del mateix seran la creació d’espais de debat i una plataforma digital que han de permetre i facilitar aquest intercanvi d’opinions que permetrà enriquir totes aquelles aportacions que rebin els documents. Aquesta compaginació de la participació digital amb la presencial, entenent-la de forma conjunta i col·lectiva, facilita una major participació i aprofundiment democràtic.

En el cas dels debats, la voluntat és la creació d’uns 300 debats sobre diferents àmbits d’actuació i a diferents nivells: jornades de ciutat, debats sectorials, debats temàtics al territori i debats als barris amb temes concrets del territori. A més, es promourà que les organitzacions socials, econòmiques i professionals de la ciutat organitzin els actes que considerin adients i traslladin el resultat dels seus debats. Per definir els grups de debat a cada àrea i a cada districte es distingirà:

– Temes de debat.
– Agents clau: equilibrat entre el sector públic, privat i social.
– Col·lectius invisibilitzats i/o grups d’afectats.
– Jornades de ciutat temàtiques.
– Priorització dels temes de debat al territori.

La plataforma digital permetrà visualitzar tot el procés de manera simultània i constant, sent també un amplificador dels debats sectorials i territorials i un instrument de transparència i traçabilitat, ja que aquest portal permetrà visualitzar totes les propostes generades en els grups de debat i en la participació digital. A més, a través d’ella es podrà seguir el recorregut de qualsevol d’aquestes i saber si han estat incorporades o no, a on, i en el cas que no sigui recollida en el document final, saber el per què de la seva desestimació.

En aquesta plataforma es podrà participar de manera individual o col·lectiva i opinar i proposar nous objectius o mesures. Cada aportació anirà acompanyada d’un espai de trobada i les aportacions podran ser prioritzades. Per tal que les propostes siguin considerades pel govern municipal, hauran de tenir un mínim suport per tal de la ciutadania que serà degudament explicat en aquesta plataforma digital.

Així, la intenció és que les aportacions provinguin de: entitats, col·lectius i associacions; consells i espais de participació estables; tallers i jornades amb actors socials, privats i públics; i del conjunt de la ciutadania a través de la plataforma de participació digital i dels grups de debat presencials.

El procés participatiu per a l’elaboració del PAM i els deu PADs de districte es durà a terme en tres fases:

– Primera fase: està tenint lloc actualment, es va iniciar a principis de novembre i finalitzarà el gener de 2016. En aquesta fase s’elabora el document de PAM i PADs i es duu a terme el debat en tots aquells òrgans de participació de l’Ajuntament de Barcelona com són els consells sectorials; els consells de barri; reunions amb entitats, col·lectius i ciutadania organitzada per tal de recollir les seves aportacions. També es buscarà la participació dels treballadors municipals.
– Segona fase: entre finals de gener i el març de 2016. S’iniciaran els prop de 300 espais de debat, tant a nivell territorial com sectorial, i també es posarà en marxa la plataforma digital. D’aquí sortirà el document final amb les propostes i la priorització per part de la ciutadania.
– Tercera fase: tindrà lloc entre els mesos d’abril i juny-juliol, moment en el que es farà el procés d’elaboració del document definitiu i la tramitació administrativa per a la seva aprovació pel Plenari. És a dir, s’aprovaran o desestimaran les diverses propostes, s’explicaran i publicaran els resultats, es negociarà el document amb els grups i es validarà i aprovarà.

Tot aquest procés ha estat dissenyat per la regidoria de Participació i Districtes de l’Ajuntament de Barcelona i per dur-lo a terme es comptarà amb el personal tant de la regidoria com el personal tècnic de referència dels districtes i les àrees. Des de la Regidoria i, juntament amb la gerència municipal, es treballarà amb els i les gerents i els tècnics per tal de dissenyar els temes i espais de debat, identificar i contactar amb els sectors a interpel·lar i definir les temàtiques concretes sobre les què prioritzar les sessions de debat. Serà a partir del coneixement del personal tècnic que es posarà en funcionament el propi procés i amb qui es realitzarà el seguiment del mateix. Per a la realització dels debats presencials i el seguiment de les propostes realitzades a la plataforma digital es comptarà amb equips de dinamització, que es contractaran a través de la convocatòria de concurs públic.

Al final de tot el procés es realitzarà una audiència pública de ciutat per presentar el document i avaluar el resultat en un debat ciutadà. A més, com a màxim en un període de sis mesos des de l’aprovació del PAM, el govern presentarà un informe d’avaluació i de valoració del procés participatiu. Finalment, es constituirà un grup de seguiment i avaluació del PAM i els PADs durant els quatre anys de mandat, que haurà de rendir comptes al Plenari Municipal i al Consell de Ciutat.

Document relacionat



Compartiu aquest contingut