L’informe sobre l’Economia Social i Solidària mostra un sector amb grans potencialitats : Servei de Premsa

L’informe sobre l’Economia Social i Solidària mostra un sector amb grans potencialitats

08/02/2016

El Govern municipal s’ha marcat l’impuls i reforç de l’Economia Social i Solidària com un dels objectius clau per donar resposta a l’emergència socioeconòmica que viu la ciutat, amb la intenció de construir el futur socioeconòmic de Barcelona donant entrada a noves formes de producció i consum.

L’ESS és un conjunt de pràctiques econòmiques que prioritzen la satisfacció de necessitats en lloc del lucre, s’organitzen de manera democràtica i actuen amb compromís social i ambiental. És un sector que proposa formes de produir, distribuir i consumir, per satisfer les necessitats de les persones i territoris en lloc de, només el benefici i el lucre.

El Govern municipal treballa a través de l’acció del Comissionat d’Economia Cooperativa, Social i Solidària i Consum en la promoció de polítiques socioeconòmiques orientades a la transformació social a mig i llarg termini. L’objectiu municipal és prioritzar el suport al sector de l’economia cooperativa, social i solidària, un ampli col·lectiu que aglutina cooperatives, societats laborals, empreses d’inserció, associacions, fundacions i xarxes d’intercanvi.

En aquest sentit, una de les prioritats del consistori és l’impuls de polítiques que ajudin a construir un mercat social com a eix vertebrador de la producció, comercialització i consum que té lloc en un territori. Amb aquesta finalitat es vol reforçar i millorar la viabilitat econòmica d’aquelles iniciatives endegades des del sector de l’economia solidària que contribueixin a crear treball arrelat i proper i que alhora facilitin i promoguin la sostenibilitat.

En aquesta línia, s’ha treballat en un informe sobre L’Economia Social i Solidària a Barcelona, que es presentarà a la propera Comissió d’Economia i Hisenda, on es radiografia el sector de l’ESS, que s’estima que genera al voltant del 8% del total de l’ocupació a Barcelona i el 6% del PIB de la ciutat.

L’informe pretèn ser una aproximació quantitativa i qualitat a l’univers de l’Economia Social i Solidària a la ciutat, detecta problemàtiques específiques de l’àmbit, i será una de les eines que serviran de base per treballar el Pla Estratègic de Foment de l’ESS del govern municipal, en els pròxims mesos, que articularà l’acció de mandat en aquesta àrea.

 

Prop de 5.000 empreses que generen un 8% de l’ocupació a la ciutat

A Barcelona, existeixen gairebé 4.800 experiències d’economia social i solidària, que representen un 2,85% del total d’empreses de la ciutat. Aquest sector agrupa iniciatives diverses com cooperatives en la salut o l’ensenyament, equipaments culturals de gestió comunitària, entitats de finances ètiques i bancs del temps, mutualitats de previsió social, distribuïdores de productes ecològics i de comerç just, grups de criança compartida i de consum agroecològic, cooperatives d’arquitectes i d’ambulàncies, horts urbans, mercats d’intercanvi, grups locals de cooperatives d’energia verda i de telecomunicacions. Totes elles intenten resoldre necessitats des d’una vessant col·lectiva i transformadora.

El gruix d’aquestes iniciatives es mou en el cooperativisme –de treball, consum, serveis, ensenyament i habitatge-, les societats laborals, el mutualisme i el tercer sector social. Iniciatives que combinen estructures altament professionalitzades amb els principis de propietat col·lectiva, gestió democràtica, responsabilitat social i socialització dels excedents.

A nivell internacional, el sector compta amb més de mil milions de membres de cooperatives a tot el món i dóna feina a més de 100 milions de persones, un 20% més que les empreses multinacionals.

En els darrers anys, l’ESS ha viscut un retrocés, que contrasta amb l’auge intern de sectors com les finances ètiques i el cooperativisme de consum en energies renovables, amb creixements exponencials, forts relats de transformació social i organitzacions vives i participatives. Alhora han sorgit experiències com la criança o les cures domèstiques, que caldrà visibilitzar i posar en valor per la seva importància per a la sostenibilitat de la vida i per la producció i reproducció social de les nostres ciutats.

D’altres iniciatives posen l’accent en l’ús i planificació dels espais urbans. Des de la gestió comunitària d’equipaments, al servei de les necessitats i la implicació del veïnat, fins als horts urbans, que reclamen una major presència de l’agricultura a les ciutats, l’espai públic és llegit de forma creixent com un espai comunitari i per tant la seva gestió també requereix d’una alta participació social. El seu creixement i replicabilitat, conjugades amb el context socioeconòmic actual, auguren la seva consolidació.

Vertebrar el sector perquè prengui protagonisme

Davant la situació d’aquest sector, amb una manca de vertebració global, i que no compta amb cap organisme que les agrupi i les representi, l’Ajuntament de Barcelona es proposa articular una sèrie d’accions per enfortir el sector i articular-lo de manera que pugui prendre el protagonisme que li pertoca en el conjunt de l’economia de la ciutat.

En aquesta línia, es treballarà per:

– Facilitar la creació d’organismes que apleguin aquells sectors que ara mateix no disposen d’espais d’articulació.

– Facilitar la participació de les iniciatives en organismes de segon grau existents per tal d’agrupar sectorialment el major nombre d’iniciatives possibles.

– Facilitar espais de trobada entre sectors per impulsar l’articulació en estructures de tercer grau. Aquests nivells tenen una complexitat important, com demostra el procés d’integració de les federacions cooperatives, que si bé tots l’entenen com a desitjable (articulació més sòlida, visió estratègica més àmplia, cooperatives federades en diferents branques que podrien concentrar la seva participació) les característiques diferenciades dels subsectors (treball, consum, habitatge…) dificulten el procés.

– En l’àmbit socioeconòmic i ciutadà, cal potenciar xarxes que aglutinin les diferents iniciatives d’economia social i solidària. Una d’aquestes és la Xarxa d’Economia Solidària, que pretén vertebrar diferents sectors i iniciatives de forma plural. Dues estratègies d’articulació que impulsa la XES, a més de les globals, són les sectorials i les territorials. El seu impuls pot emular les cadenes productives (Brasil) i els districtes cooperatius (Itàlia).

– En l’àmbit de representació, cal seguir la configuració de la Confederació Catalana de l’Economia Social, on hi estarien representades les més de 4.000 cooperatives catalanes, les 4.000 societats laborals, les mútues, els centres especials de treball, les empreses d’inserció, les associacions i fundacions de la Taula del Tercer Sector i casos especials com l’ONCE o la Creu Roja. Aquest organisme aspira a esdevenir l’interlocutor i representant de l’economia social davant el govern de la Generalitat.

– En l’àmbit municipal, cal reorientar la Xarxa d’Economia Social de Barcelona (XESB) cap a una Taula de Proveïdors de Compra Pública Socialment Responsable.

– Procés col·lectiu: cal facilitar la celebració d’un fòrum local barceloní adreçat al conjunt d’iniciatives i sectors de l’economia social i solidària que permeti debatre col·lectivament, i des del propi sector, les noves institucions que acullin aquesta realitat a Barcelona.

 

Participar en el disseny de les polítiques publiques i implementar clàusules socials en la contractació pública

A més, des del Govern municipal es treballarà per facilitar formació sobre metodologies i cultures organitzatives de l’economia social i solidària, s’articularan campanyes de sensibilització sobre els beneficis col·lectius de la producció cooperativa, ecològica i de proximitat, a més de la comercialització justa, el consum responsable, les finances ètiques i les pràctiques d’intercanvi, per tal d’assolir un compromís ciutadà envers un canvi de paradigma econòmic.

En un altre àmbit, també es treballarà per donar resposta a la reivindicació d’espais per part de l’ESS, des d’edificis, sòl, solars, equipaments i /o polígons. I es treballarà per establir aliances estratègiques que permetin la participació en el disseny de polítiques públiques, o l’assumpció compartida de riscos per avalar el finançament de projectes d’economia social i solidària.

 

Crear una Taula de Proveïdors de Compra Pública Socialment Responsable

Com a resposta a la reclamació unànim del sector, es treballarà per implementar clàusules socials en la contractació pública, que reconeguin l’impacte positiu de les pràctiques de les empreses d’Economia Social i Solidària i els doti de preferència com a proveïdors del sector públic, posant en valor el retorn social de la seva activitat, i tenint en compte també la necessitat de clàusules socials territorialitzades, que incorporin la dimensió dels barris.

A més, s’estudiaran els programes públics de capitalització, orientats especialment a les cooperatives i societats laborals.



Compartiu aquest contingut