Servei de Premsa
23/04/2024
Una recerca en col·laboració amb la UB i la Fundació Enllaç analitza el col·lectiu de persones lesbianes, gais, trans i bisexuals majors de 50 anys a la ciutat de Barcelona
17/03/2016
Temps estimat de lectura: 5 minuts
Els professors del Departament de Treball Social i Serveis Socials i membres del Grup de Recerca i Innovació en Treball Social de la Universitat de Barcelona Violeta Quiroga, Josep Maria Mesquida i Adela Boixadós van presentar ahir els resultats de la recerca 50+LGTB Persones grans lesbianes, gais, transsexuals i bisexuals a la ciutat de Barcelona, realitzada a partir de la col·laboració entre l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat de Barcelona.
L’objectiu general de l’estudi era conèixer el col·lectiu, i els objectius específics se centraven a identificar el perfil sociodemogràfic, analitzar les necessitats socials, conèixer les seves xarxes de suport, el seu grau de satisfacció i expectatives en relació amb els serveis socials i sanitaris, reconèixer les bones i les males pràctiques d’intervenció per a, finalment, extreure recomanacions que puguin servir per millorar l’atenció cap a aquestes persones.
Els resultats de la recerca –que s’ha desenvolupat entre el setembre de l’any 2013 i el juliol de l’any 2015 i ha comptat amb el suport de la Fundació Enllaç i l’Ajuntament de Barcelona– s’han concretat en dues publicacions. La primera és un informe científic de la investigació realitzada i la segona és el llibre “50+ LGTB Relats de vida” que aposta per donar veu en primera persona a un grup social força desconegut i heterogeni, seguint la tècnica del relat de vida, emmarcada en el mètode biogràfic, que té en compte l’experiència concreta i subjectiva de les persones per comprendre la qüestió social. Es tracta del testimoni subjectiu de vuit persones, d’entre 54 i 86 anys, que expliquen les seves trajectòries vitals, experiències, creences i visions com a reflexos d’una època, d’unes normes socials i d’uns valors compartits amb la comunitat de la qual la persona forma part.
L’Ajuntament de Barcelona ha cofinançat la recerca i ha fet el seguiment del projecte a través del grup de treball de persones grans del Consell Municipal LGTBI, donant així resposta a una de les mesures del Pla Municipal LGTB.
En el desenvolupament del projecte hi ha col·laborat també l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB). De fet, en el disseny de l’enquesta es va incorporar alguna de les preguntes de l’Enquesta de Salut Pública de Barcelona, fet que va permetre obtenir alguns resultats referents al nivell de salut percebuda pel col·lectiu LGTBI més gran de 50 anys, en comparació amb la percepció d’altres col·lectius.
La Fundació Enllanç ha participat travant la necessària relació amb l’àmbit associatiu LGTBI de la ciutat, per obtenir la informació a través de les enquestes. Aquesta fundació també ha col·laborat formant un equip que va realitzar les enquestes de manera presencial, per facilitar la participació en el treball també a les persones amb dificultats d’accés a internet. Aquest treball va permetre complementar la mostra, ja que l’enquesta es va fer on-line a través d’una pàgina web.
Conclusions de la recerca
L’estudi conclou que les persones LGTB majors de 50 anys de la ciutat de Barcelona han transitat des del context caracteritzat pel silenci propiciat per una violència i repressió constant, fins a l’orgull afavorit per un entorn social i jurídic més favorable. Així mateix, malgrat la idea emergent que les persones grans del col·lectiu LGTB no tenen necessitats diferents a les de la resta de les persones grans, la recerca posa de manifest algunes característiques que podrien provocar majors nivells de marginació entre el col·lectiu, com la menor durada de les relacions estables, la major absència de fills i filles i l’existència de ruptures familiars més freqüentment. En especial, alguns grups concrets del col·lectiu presenten encara més vulnerabilitat i risc social relacionat amb situacions especials d’exclusió apuntant cap a les dones trans, les persones migrants, les persones bisexuals, o les persones amb VIH com a grups especialment fràgils.
Els resultats obtinguts confirmen que el col·lectiu analitzat té com a principal preocupació l’empitjorament de la seva salut (79,3%) i la pèrdua d’independència (74,8%). Un segon grup de preocupacions són la pèrdua de salut mental o d’habilitat cognitiva (59,1%) i la pèrdua de mobilitat (57,0%). És a l’apartat de la salut mental on hi ha diferències sensibles, sobretot en la franja d’edat de 45 a 64 anys, on el col·lectiu LGTB declara més sovint patir ansietat o depressió, i la diferència és més gran si ens referim a altres trastorns mentals.
En relació als equipaments i serveis de proximitat, les persones LGTB enquestades es declaren més usuàries d’aquests equipaments. Així per exemple, entre la població LGTB el percentatge de les persones que fan servir les biblioteques públiques i els equipaments esportius és el doble que entre la població general (49,0 vs. 23,1% i 44,9 vs. 20%). Al seu torn, augmenten en 10 punts les persones que utilitzen els serveis sanitaris d’atenció primària i en 5 punts els usuaris i usuàries dels Serveis Socials Bàsics.
La tendència s’inverteix en relació als casals per a persones grans, en què només el 6,2% del col·lectiu LGTB es declara usuari o usuària d’aquest servei, mentre que entre la població general d’aquesta mateixa edat suposa el 12%. És especialment baix l’ús de serveis residencials com l’habitatge amb serveis comuns (2,1%), l’habitatge tutelat (1,2), i la residència (0,4%). Els professionals que treballen en el tercer sector social que han participat en l’estudi alerten que potser algunes persones grans LGTB no arriben als serveis residencials perquè habitualment són les famílies les que promouen els ingressos a residència i algunes persones LGTB ja no tenen família o han trencat els vincles que tenien amb aquesta.
A l’hora de prioritzar sobre les expectatives dels serveis, el col·lectiu demana sobretot serveis socials respectuosos amb les persones LGTB així com assistència mèdica respectuosa i grups de suport. Un segon grup de serveis són els advocats/serveis jurídics especialitzats en temes LGTB, opcions d’habitatge tutelat o assistits per a persones LGTB, ajudes per tenir a una persona gran LGTB a casa, centre social per a persones LGTB i residències per a persones LGTB. Tenen una menor valoració com a necessaris els serveis assistencials (tele-assistència, ajuda a domicili) específic per a persones LGTB i l’assistència mèdica específica per a persones LGTB.
Metodologia emprada
La metodologia emprada s’ha concretat en dues fases: la fase qualitativa, en què s’inclouen entrevistes i grups de discussió a experts i professionals que treballen amb el col·lectiu LGTB, a activistes d’organitzacions LGTB i relats de vida a persones LGTB majors de 50 anys; i una fase quantitativa, orientada a mesurar les característiques sociodemogràfiques i les condicions de vida, les xarxes de suport, la salut i el grau d’autonomia, i per últim, les valoracions, les preferències i les opinions del col·lectiu en relació als equipaments i serveis.
Els autors de l’estudi
Violeta Quiroga és doctora en Antropologia Social i diplomada en Treball Social. És experta en infància i adolescència en risc d’exclusió social, principalment en contextos migratoris.
Josep Maria Mesquida és llicenciat en Ciències del Treball i diplomat en Treball Social. Té experiència laboral amb persones amb discapacitat, persones grans i diversitat sexual.
Adela Boixadós és llicenciada en Sociologia i diplomada en Treball Social, i és experta en envelliment humà.
Segons els autors, «les persones amb orientacions sexuals i identitats sexuals no majoritàries que han viscut gran part de la seva vida durant el franquisme i primers anys de la transició, han compartit un context històric i social caracteritzat per una gran intolerància cap a la diversitat sexual. Per referir-se als més grans es fa servir l’expressió la generació del silenci perquè són persones que s’amaguen davant famílies, amistats, companys i companyes de feina i, fins i tot davant ells i elles mateixes. Aquesta generació deixa pas a l’anomenada generació del canvi o de l’orgull perquè és un grup que es destaca per haver estat capaç de transformar aquest context cap a una altra realitat més respectuosa. L’activisme polític i social ha estat un factor de protecció facilitador del reconeixement social de tot el col·lectiu LGTB i les persones protagonistes d’aquests relats són testimonis d’aquest procés de gran canvi social».
Paraules claubisexual/ gai/ gent gran/ transexual/