Servei de Premsa
20/04/2024
El projecte de Colònia Castells continua amb un canvi de fase acordat i consensuat amb veïns i veïnes afectades
13/04/2016
Temps estimat de lectura: 5 minuts
- Després d’un treball de diagnosi de la situació actual que va abordar la humanització dels processos, el Govern municipal ha impulsat un debat veïnal sobre la continuïtat del projecte, que ha culminat amb una presa de decisió compartida
- El projecte avançarà amb la reubicació de les famílies que actualment viuen en els habitatges en situació més precària
- Aquestes famílies es traslladaran al nou edifici construït al carrer Entença 290-304 per acollir les famílies expropiades de l’antiga Colònia Castells
La transformació urbanística de Colònia Castells continuarà amb un canvi en l’ordre de les fases que hi havia previstes anteriorment. Aquest és el resultat del procés de diagnosi i revisió del projecte impulsat pel Districte de les Corts, per l’àrea d’Ecologia Urbanisme i Mobilitat, i per la Regidoria d’Habitatge. Procés que ha culminat amb un debat veïnal sobre la continuïtat del projecte, i amb una votació en la qual les veïnes i els veïns de la zona han decidit, per majoria absoluta, que el desenvolupament del pla de Colònia Castells continuï amb aquest canvi de fases.
En concret, en la següent fase, anomenada “1a Fase Nova”, es procedirà a l’expropiació i a la reubicació de les famílies de les finques següents:
- Passatge Piera (entre els números 1 i 27) à 14 finques
- C/ Equador (números del 50 al 70) à 10 finques
- C/ Taquígraf Serra (del 15 al 35) à 9 finques
- C/ Entença (del 233 al 237) à 3 finques
En total, aquesta nova fase afectarà 27 famílies que actualment estan censades en aquests edificis.
En una fase posterior, que ara passa a anomenar-se “2a Fase Nova”, s’abordarà el procés amb les finques següents:
- C/ Entença (del 239 al 245) à 2 finques
- C/ Entença (números del 250 al 282) à 17 finques
- C/ Gelabert (del 2 al 6) à 3 finques
- C/ Montnegre (del 42b al 48) à 3 finques
- C/ Morales (del 24 al 26) à 2 finques
En aquesta “2a Fase Nova” hi ha 88 famílies censades.
Per tirar endavant el projecte de Colònia Castells amb aquestes noves etapes, i tal i com s’ha decidit amb el veïnat, l’Ajuntament haurà de realitzar alguns tràmits previs a la reubicació, als enderrocs i a les obres d’urbanització previstes. Aquests tràmits, que implicaran també adequar el pla de Colònia Castells a un nou calendari, són els que permetran formalitzar totes aquestes novetats.
Així doncs, els següents passos que es portaran a terme seran:
- Adequar el Protocol de 2007 (Ajuntament-Incasol-AV Colònia Castells) a les noves fases de desenvolupament.
- Elaborar el Pla d’Expropiació per la Taxació Conjunta (PETC) de passatge Piera, carrer Taquígraf Serra i carrer Entença.
- Iniciar les negociacions de gestió de sòl que permetran el trasllat de les famílies al nou edifici B1 d’Entença-Morales.
Totes aquestes accions prèvies, que ja s’han posat en marxa, es desenvoluparan en els propers mesos.
Pel que fa a les actuacions d’urbanització que se’n derivaran, el Govern municipal té previst adequar provisionalment els espais que quedin lliures després dels enderrocs de les edificacions per tal de donar-los un ús ciutadà.
A més, el procés de redacció del projecte d’urbanització de l’àmbit tindrà en compte la conservació i posada en valor de la memòria històrica de la Colònia Castells. Així, es valorarà la integració d’elements existents del recinte fabril al nou espai públic.
De prova pilot a model d’actuació
El procés impulsat pel Districte de les Corts per reconduir el projecte de Colònia Castells ha servit de prova pilot per crear un nou model d’actuació municipal en processos de transformació urbanística d’aquestes característiques, és a dir, que impliquen afectacions a famílies i als seus habitatges.
El Govern municipal va decidir iniciar tot un procés de diagnosi malgrat que la transformació de Colònia Castells es trobava ja en la meitat del desenvolupament del planejament, perquè va detectar que calia reforçar els fluxos d’informació i augmentar la representativitat dels espais de decisió, i fer que tots els veïns i les veïnes afectats i afectades es poguessin sentir més partícips del tota la transformació.
Per aquest motiu, es va encarregar una diagnosi complerta, realitzada des d’una perspectiva més “humana” i “humanitzadora” però també amb una voluntat de recollir dades que poguessin mostrar quina era la situació social i residencial de les famílies afectades, sobretot de totes aquelles que encara estaven pendents de resoldre la seva situació en aquest àmbit. Amb aquest treball previ a la presa de noves decisions, el Govern municipal va voler posar les persones en el centre del procés urbanístic.
Així doncs, la diagnosi que va resultar de la realització de 94 entrevistes personalitzades a veïnes i veïns de la zona, va mostrar entre altres coses que el perfil de la població afectada és majoritàriament una població envellida: la mitjana d’edat és de 69 anys. El 60% de les persones afectades té més de 65 anys, i 1 de cada 3, té més de 80 anys, i majoritàriament són dones vídues que viuen soles i amb pensions molt baixes.
Aquesta diagnosi també va revelar que entre les famílies afectades de la tercera fase (segons el planejament anterior) hi havia un percentatge molt més elevat que volien ser reinstal·lades, en relació a les famílies de la segona fase (de l’anterior planejament). Del total de persones entrevistades de la fase 3 antiga, el 66% va confirmar que si que volia ser reubicat, mentre que només el 7% va manifestar que no volia. En aquesta fase hi havia un 28% de famílies entrevistades que deien que necessitaven saber més coses sobre les condicions per posicionar-se. En les entrevistes amb famílies de la fase 2 antiga que tenien dret a reubicació, el 32% va dir que volia ser reinstal·lat, el 24% va dir que no ho volia, i el 44% manifestava que volia tenir més informació sobre les condicions per posicionar-se.
La diagnosi, que va portar a terme el treball de camp entre els mesos de novembre i desembre de 2015, també va posar de manifest que en la transformació de Colònia Castells aquelles famílies que viuen en els habitatges amb condicions més precàries, eren les que quedaven per la darrera fase de transformació (la tercera fase antiga), mentre que les famílies que viuen en habitatges que estan en millors condicions, eren les que estaven a punt de ser reubicades (en la segona fase antiga).
Aquest fet va motivar la proposta del canvi de fases que finalment ha estat avalada a través d’una votació representativa directa pels veïns i les veïnes de la zona afectada.
Paraules clauColònia Castells/