Servei de Premsa

Arxiu, Notes de premsa

Barcelona prohibeix en un decret que les empreses contractistes puguin tenir vinculacions il·legals amb paradisos fiscals

L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha signat un Decret d’Alcaldia que estableix com a clàusula essencial dels contractes públics municipals que el contractista no tingui relació econòmica ni financera il•legal amb un país considerat paradís fiscal. Amb aquest pas, l’Ajuntament de Barcelona va més enllà de la declaració política de ser una ciutat lliure de paradisos fiscals i, de manera pionera, regula tècnicament en els contractes públics la seva voluntat de no tenir relació jurídica amb una empresa que, directament o mitjançant empreses pantalla o filials, desviï fons als paradisos fiscals amb la intenció d’evadir les seves obligacions tributàries o legals.

El primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, ha destacat el compromís del govern en desenvolupar una política de contractació pública socialment, laboralment i ambientalment i responsable. “Avui presentem una mesura pionera al conjunt de l’Estat, un decret que prohibeix que les empreses contractistes puguin tenir activitats il•lícites en paradisos fiscals i que obliga a aquestes empreses a publicar si tenen filials en paradisos. Si es demostra que falsegen dades, això dona peu a la rescissió del contracte”, ha assegurat.

Pisarello ha destacat que el que fa Barcelona és “concretar la iniciativa de molts Ajuntaments de declarar-se ciutats lliures de paradisos fiscals, aprofitant les escletxes de la Llei de Contractació Pública per introduir les conseqüències concretes que té aquesta activitat”. El tinent d’alcalde ha subratllat que la mesura introdueix “transparència i lleialtat en la competència, ja que l’evasió fiscal és una mesura que permet a les grans corporacions tenir posicions d’avantatges davant les petites o mitjanes empreses o les cooperatives”.

Quan encara no fa dos mesos de la revelació dels anomenats “papers de Panamà”, el Govern municipal ha establert, per primera vegada, unes normes clares que regeixin els contractes municipals partint de la base que l’actual regulació legal de les activitats vinculades amb paradisos fiscals és difusa i no estableix com a causa de prohibició de contractació cap referència expressa a aquestes actuacions.

El decret d’Alcaldia regula una forma d’abordar la contenció davant empreses que eventualment tinguin una relació amb paradisos fiscals vinculada a activitats delictives i que és respectuosa amb l’estat actual de la normativa i interpreta les seves regulacions amb l’objectiu d’evitar que les empreses contractistes puguin tenir vinculacions il•legals amb paradisos fiscals.

El decret d’Alcaldia parteix, així mateix, del principi general d’obertura de les licitacions i de la concurrència general, atès que la competència lleial entre empreses, especialment en la contractació pública, queda desvirtuada amb les operacions de frau fiscal que realitzen alguns operadors econòmics amb el desviament de capitals als paradisos fiscals que els hi reporta guanys il•lícits.

El decret incorpora una clàusula contractual de caràcter essencial en tots els contractes públics municipals, incloent-hi les entitats que conformen el grup municipal, que estableix que els licitadors, contractistes o subcontractistes o empreses filials o empreses interposades no poden realitzar operacions financeres en paradisos fiscals, segons la llista de països elaborada per les Institucions Europees o, en el seu defecte, l’Estat espanyol, i que siguin considerades delictives, en els termes legalment establerts, com delictes de blanqueig de capitals, frau fiscal o contra la Hisenda Pública.

En fase de licitació totes les empreses hauran de declarar si tenen relacions amb països considerats paradisos fiscals. Les empreses que declarin que ho tenen hauran d’aportar la documentació que expliciti el caràcter d’aquestes relacions i la informació que no sigui confidencial es publicarà en el perfil de contractant.

En el supòsit que una empresa que hagi declarat en la licitació pública d’un contracte municipal (Ajuntament i empreses i entitats del grup) no tenir relacions il•legals o delictives amb paradisos fiscals i, una vegada adjudicat el contracte al seu favor, tingui l’òrgan de contractació coneixement de la falsedat d’aquesta declaració, en la mesura que el plec ha declarat aquesta qüestió com a clàusula essencial del contracte, es podrà considerar falta greu amb imposició de penalitats i, si s’escau, la resolució del contracte d’acord amb la previsió de l’article 223.f) del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, que aprovà el Text Refós de la Llei de Contractes del Sector Públic (TRLCSP) i s’incoarà expedient de prohibició de contractar segons la previsió de l’article 60.2.c) TRLCSP per incompliment de clàusules essencials del contracte.

Els “papers de Panamà” i la lluita de la Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària

La publicació dels anomenats “papers de Panamà” ha tornat a posar de manifest que empreses i professionals domicilien la seva seu social d’activitat econòmica i/o tributen en països que son paradisos fiscals amb defraudació de la tributació que legalment haurien de realitzar en els països on realitzen l’activitat econòmica. En d’altres ocasions s’utilitzen els paradisos fiscals per blanquejar diner procedent d’activitat il•legals.

La revelació dels anomenats “Papers de Panamà” ha posat de manifest l’operativa dels països que es constitueixen com a paradisos fiscals caracteritzats per facilitar l’opacitat dels recursos financers que dipositen les empreses que pretenen blanquejar capitals d’origen il•lícit i/o incomplir la normativa fiscal que els hi és d’aplicació.

Empreses internacionals, grans corporacions, nuclis internacionals de poder polític i financer han reconegut o és sabut que han utilitzat empreses instal•lades en paradisos fiscals per no tributar regularment en els països on desenvolupen la seva activitat econòmica.

La competència lleial entre les empreses, molt especialment en la contractació pública, queda desvirtuada amb les operacions de frau fiscal que realitzen alguns operadors econòmics amb el desviament de capitals als paradisos fiscals que els hi reporta guanys il•lícits.

Oxfam Intermon ha informat que l’any 2013 les empreses de l’IBEX35 tenien 810 empreses filials en territoris del mon de baixa tributació.

El Ple del Parlament de Catalunya va aprovar, el 19 de juny de 2015, la Moció 223/X, sobre les externalitzacions, els subcontractes i les privatitzacions dels serveis públics, instant al govern a que no contracti serveis d’empreses que tenen seus a paradisos fiscals.

La Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària proposa que la legislació espanyola inclogui una definició exigent de paradís fiscal, un llistat de territoris considerats com a tals, l’establiment de sancions pel seu ús abusiu i d’altres mesures com la exclusió de la contractació pública de les empreses amb amplia presencia en paradisos fiscals.

Ara per ara, la regulació legal de la contractació pública preveu causes de prohibició de contractar que s’han d’aplicar de forma estricta, segons ha manifestat la jurisprudència del Tribunal Suprem, en la mesura que restringeixen l’accés a les licitacions públiques. En aquest sentit, cal destacar que l’article 60 del Reial decret legislatiu 3/2011, de 14 de novembre, que aprova el Text refós de la Llei de Contractes del Sector Públic, preveu com a causes de prohibició de contractar la condemna en sentència ferma per delicte de corrupció en els negocis, delictes contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social, blanqueig de capitals, etc.

En canvi, les activitats vinculades directament amb paradisos fiscals tenen una regulació legal difusa i, concretament, la legislació de la contractació pública no recull com a causa de prohibició de contractar, una referència exacta a aquesta actuació.


Enviar enllaç a aquesta pàgina

Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.