Nou Barris detecta 232 plaques franquistes d’habitatge en el cens previ a la seva retirada : Servei de Premsa

Nou Barris detecta 232 plaques franquistes d’habitatge en el cens previ a la seva retirada

27/08/2016



Temps estimat de lectura: 6 minuts

 

El Districte de Nou Barris ha detectat 232 plaques d’habitatge franquistes que encara avui dia es conserven en edificis construïts durant la dictadura. Així ho reflecteix el catàleg que ha elaborat l’Assemblea d’Aturades i Aturats de Nou Barrris per encàrrec del Govern del Districte. L’inventari s’ha finalitzat estiu, i localitza i classifica aquest tipus de simbologia franquista present al districte, la gran majoria instal•lades a façanes d’habitatges privats.

El catàleg forma part del procés de retirada de tota la simbologia franquista que perdura a Nou Barris. El Districte considera que les referències franquistes a l’espai públic són contràries a la democràcia, la llibertat i la solidaritat, i representen una infracció moral envers la memòria de les víctimes del feixisme i d’aquelles persones que van patir la repressió de la dictadura a l’Estat entre 1936 i 1975.

Per això, el desembre passat va anunciar un conjunt de mesures que, entre d’altres, preveien eliminar totes aquestes referències i garantir que l’espai públic sigui un entorn de socialització i educació on es posin en valor les tradicions populars i democràtiques. Una de les iniciatives era la d’inventariar totes les plaques d’habitatge per actualitzar-ne el cens i poder iniciar el procés per retirar-les.

 

Més de 700 adreces verificades i 232 plaques detectades

Durant el juliol, l’Ajuntament ha contractat un equip de sis persones en situació d’atur, la majoria de llarga durada, per realitzar un mapeig exhaustiu de les plaques franquistes instal•lades en les façanes dels edificis del districte.

Han visitat 732 adreces on inicialment l’Ajuntament tenia inventariades les plaques en els diferents barris, algunes d’aquestes ja desaparegudes i altres que no havien sigut detectades. D’aquestes, s’ha detectat que encara hi ha repartides per Nou Barris 232 plaques d’habitatges construïts durant el règim franquista, i la resta ja han estat extretes.

En base a aquesta feina, s’ha realitzat un informe incorporant a les adreces assenyalades les fotos de les plaques existents o bé l’espai que ocupaven abans de ser retirades pels veïns/veïnes.

 

Segona fase del procés de retirada

Un cop inventariades i documentades, durant la tardor s’adreçarà una carta a les comunitats de propietaris dels edificis on s’indicarà la voluntat del Govern de retirar-les. Se’ls donarà un termini de resposta, i se’ls informarà que l’Ajuntament es farà càrrec de la retirada de la placa i de l’arranjament de l’espai on estava col•locada. En cas de no rebre resposta, l’Ajuntament entendrà que la comunitat és favorable a la retirada de les plaques, que es durà a terme un cop finalitzat el termini establert i d’acord amb la Llei 52/2007 de Memòria Històrica.

Durant el procés d’identificació, l’equip de l’Assemblea d’Aturades i Aturats de Nou Barris ja ha intentat contactar amb els veïns i veïnes de cada comunitat per sol•licitar la identificació de presidents/es de comunitat o gestoria que els representa poder-los comunicar la retirada d’aquests símbols franquistes.

Pel que fa al marc normatiu, la Llei 52/2007 de 26 de desembre de Memòria Històrica va convertir les administracions públiques i, en aquest cas l’Ajuntament, en responsable de la retirada dels símbols presents en tots els edificis de titularitat municipal, places, parcs i jardins. Això va permetre desterrar de la ciutat i dels edificis públics tots els monuments, escultures i relleus franquistes. Destaquen el monument a la Victòria de la plaça Joan Carles I; als Caiguts a l’avinguda Josep Tarradellas i al Fossat de Santa Elena, al castell de Montjuïc; i els escuts que es conservaven a l’edifici de capitania militar del passeig de Colom i a la caserna del Bruc.

A Nou Barris, l’Ajuntament va retirar la inscripció franquista que hi havia al monument del Grup Carlos Trias –nom del darrer cap provincial del Movimiento a Barcelona–, inaugurat l’any 1970 al carrer d’Artesania, on va construir-se el darrer grup de cases inaugurades a la Guineueta a càrrec del Patronato Oficial de la Vivienda. En ser una propietat privada d’ús públic, el monòlit, però, continua en peu.

Actualment, no consta que existeixi a Barcelona cap escultura ni símbol franquista a l’espai públic. Però encara sobreviuen desenes de plaques i símbols en espais privats d’ús públic o similars de la ciutat, com ara esglésies i cementiris, i moltes d’aquestes estan repartides per Nou Barris.

La Llei de Memòria Històrica indica que els privats s’han d’adequar al que marca la norma, i, en cas de no fer-ho, l’administració els podrà retirar les subvencions i ajudes públiques. El text, a més, no cedeix la iniciativa exclusivament al particular, sinó que insta les administracions a prendre les mesures oportunes per tal que es retirin els símbols.

No obstant, el Districte considera que el simple fet de condicionar l’accés dels particulars i col•lectius i entitats privades a subvencions públiques no és suficient, i per aquest motiu impulsa proactivament l’eliminació del llegat del franquisme que continua visible al territori.

 

Altres actuacions

A més de la retirada de plaques i símbols, el Govern municipal treballa per revisar el nomenclàtor del Districte i obrir-lo a persones, entitats i associacions defensores de llibertats i protagonistes de diferents lluites, i a les víctimes del feixisme, com els assassinats, exclosos, vençuts, resistents, deportats i exiliats. I es farà tenint en compte la perspectiva de gènere, ja que es considera que els noms femenins estan infrarepresentats.

A més, ja s’han realitzat altres mesures envers la memòria històrica de Nou Barris. Fa poc, la plaça de la República va estrenar oficialment la seva nova denominació amb la descoberta de les plaques de Nomenclàtor noves que substituïen les de la ja antiga plaça de Llucmajor. El canvi és un acte de justícia i dignificació, ja que Barcelona no tenia fins ara cap espai dedicat a retre homenatge als valors republicans i a les virtuts i ideals necessaris per a la construcció col•lectiva del que ha de ser el bé comú en una societat.

El març passat, l’alcaldessa, Ada Colau, va presidir l’acte institucional d’homenatge a Salvador Puig Antich coincidint amb el 42è aniversari de la seva mort, executat al garrot vil a mans de la dictadura franquista. L’acte va servir també com a inauguració oficial de la plaça de Salvador Puig Antich i el monument que s’hi ubica en memòria seva, al barri de Les Roquetes.

I fins al 31 d’agost, a la marquesina de Via Júlia es pot visitar l’exposició Kim Manresa. Fotografies. Nou Barris 1970-1980, una veritable galeria fotogràfica exterior adreçada a recuperar i reivindicar la memòria històrica del districte i a dignificar la imatge de Nou Barris.

 

Una política de ciutat

A nivell de ciutat, el Govern municipal, a través del Comissionat de Programes de Memòria, ja ha endegat un conjunt d’accions vinculades a fer visible la memòria històrica i democràtica, el rebuig del franquisme i la lluita contra la impunitat. Es preveu doncs de manera progressiva poder fer extensiva aquesta iniciativa d’eliminació de plaques a d’altres districtes on les entitats també han posat sobre la taula aquesta necessitat, com Sant Andreu o Sarrià-Sant Gervasi.

Així mateix, a nivell de Ponència del Nomenclàtor es vol fomentar la memòria democràtica, que té una representació deficitària; tirar endavant una política de reconeixement dels moviments socials, feministes i de radicalitat democràtica i eliminar qualsevol vestigi de presència vinculada al franquisme amb crims de sang.

L’Ajuntament també ha decidit personar-se a la querella pels bombardejos sobre la ciutat que va protagonitzar l’aviació feixista italiana durant la Guerra Civil i ha expressat també el seu suport a la querella que s’instrueix a Argentina pels crims del franquisme.

Així mateix, el Born Centre de Cultura i Memòria preveu incloure a la seva programació activitats, conferències o mostres que contribueixi a fomentar la reflexió col•lectiva i fer visibles les impunitats de l’administració democràtica vers els crims i vulneracions de la dictadura franquista.





Paraules clau
Nou Barris/