Servei de Premsa
19/04/2024
Jaume Collboni marca 10 objectius i 34 mesures per enfortir la capitalitat cultural de Barcelona
19/09/2016
Temps estimat de lectura: 7 minuts
El tinent d’alcaldia d’Empresa, Cultura i Innovació, Jaume Collboni, ha presentat avui els principals eixos de la política cultural a Barcelona per a aquest mandat. Sota el títol “Trencant murs. Una política cultural per a les properes generacions” Jaume Collboni ha desgranat la que serà la política cultural de l’Ajuntament de Barcelona, estructurada a partir de 10 objectius, i amb l’impuls concret de 34 mesures que s’aniran implementant al llarg dels propers tres anys.
Collboni ha presentat un Institut de Cultura fort, capaç de generar noves complicitats amb els sectors culturals i ha defensat que la cultura és un dret individual i col·lectiu: “un Ajuntament progressista l’arbitra, la facilita, l’ajuda, la posa en valor i la defensa davant totes aquelles forces, que voldrien tenir-la callada, dòcil i entretinguda, per evitar que esdevingui justament el que és; una poderosa arma de progrés.”
Algunes de les mesures passen per impulsar un circuit cultural que faci arribar als barris de la ciutat les propostes dels creadors locals; un gran festival de dansa a la ciutat, un pla de xoc d’ensenyaments artístics; l’impuls de la cultura d’àmbit metropolità; l’augment de l’oferta cultural a la ciutat el mes d’agost; la creació d’un espai estable de circ així com d’una fàbrica de creació dedicada a les Arts de Carrer o recuperar per al sector cultural de Barcelona la taxa turística.
Els 10 objectius:
1. Refer la confiança amb els sectors culturals.
2. Posar en valor cultural els barris de la ciutat.
3. La indústria creativa determinarà el futur socioeconòmic de la ciutat.
4. Cal crear un pla d’accessibilitat cultural que apropi els ciutadans a la vida cultural.
5. Cal que Barcelona generi noves centralitats culturals.
6. Cal promoure la imatge-marca internacional de Barcelona a escala cultural.
7. Incrementar l’assistència local als museus municipals.
8. Modernitzar el sector cultural en clau d’innovació i tecnologia digital.
9. Exercir amb responsabilitat la capitalitat de Catalunya i liderar un ampli espai. cultural metropolità
10. Gestionar la cultura conforme les exigències del segle XXI.
Les 34 Mesures:
(1) Endegar un circuit cultural que faci arribar als barris de la ciutat les propostes dels creadors locals, i convertir els centres de proximitat en espais homologats que posin en valor la producció artística de la ciutat.
(2) Crear un pla de xoc en matèria d’ensenyaments artístics que permeti apropar els llenguatges de l’art i la cultura als barris menys dotats de serveis culturals.
(3) Convertir els centres cívics i els equipaments de barri en autèntiques antenes culturals, en punts de vigilància i posada en valor, per tal d’acompanyar i contribuir a millorar els recorreguts creatius dels artistes locals, assegurant que els grans equipaments públics i privats de la ciutat siguin receptius a les millors propostes de la creació emergent.
(4) Dotar les fàbriques de creació d’una major capacitat d’actuació i relacionar-les de manera estable amb els operadors culturals de la ciutat per tal que esdevinguin una peça essencial en la cadena de valor de la cultura.
(5) Introduir a la xarxa municipal de fàbriques de creació nous àmbits com l’espectacle de carrer, l’audiovisual multimèdia o la producció artística digital.
(6) Assegurar el liderat editorial català en l’òrbità de la literatura hispanoparlant i consolidar l’emergent indústria editorial en català.
(7) Ampliar i modernitzar els programes de socialització del coneixement que desenvolupa la xarxa de biblioteques de la ciutat.
(8) Consolidar el programa de festivals literaris
(9) Acollir i interpretar els llegats dels grans autors de la nostra literatura i les col·leccions privades dels editors que hi han contribuït.
(10) En matèria audiovisual s’ampliaran les facilitats per esdevenir una ciutat atractiva per als rodatges cinematogràfics i publicitaris, i facilitar els enllaços necessaris amb les empreses locals per tal que esdevinguin les principals beneficiaries d’aquets esforç. Es coordinarà la tasca dels múltiples festivals de cinema que acull la ciutat per tal que esdevinguin conjuntament una extraordinària mostra de la creació audiovisual mundial, i s’interrelacionarà el sector audiovisual, editorial i musical per tal que esdevinguin un espai de confluència en la gestió de drets de propietat intel·lectuals i editorials a escala internacional.
(11) En matèria escènica es crearà un gran festival de dansa a la ciutat i s’iniciaran les gestions per dotar la ciutat d’un espai estable per a la representació del circ i de les expressions escèniques transfronterers.
(12) En l’àmbit de les músiques modernes es consolidaran les reformes iniciades en el terreny de les normatives que afecten els permisos d’actuació i a incrementar de manera significativa la densitat musical de la ciutat, estimulant la presència quotidiana de la música en directe.
(13) En el món de les arts visuals es coordinarà de manera efectiva la tasca de les diverses sales d’exposicions de l’ICUB (La Capella, la Virreina Centre de la Imatge i Fabra i Coats), i se signarà un conveni amb els grans museus de la ciutat per assegurar recorreguts estables als joves creadors locals.
(14) Des de la perspectiva de les noves tecnologies i la creació multimèdia, en els propers mesos s’endegaran dos projectes imprescindibles: un programa de divulgació creativa a BTV, que permeti donar a conèixer les propostes que realitzen els emprenedors locals i una oficina estable de comunicació que faciliti la relació entre els emprenedors tecnològics i els operadors culturals barcelonins per promoure la implantació real de les seves propostes amb l’objectiu de millorar la seva tecnificació i eficiència.
(15) Es farà un programa de conferències, tallers i experiències compartides per aconseguir que els ciutadans es reconeguin en els seus creadors i s’incrementi l’interès públic quan les seves obres es publiquin, s’exposin o es representin als espais culturals de la ciutat.
(16) Es treballarà amb el món escolar per impulsar un programa pilot de residències artístiques a diverses escoles de la ciutat per tal de donar a conèixer la tasca dels creadors i establir un diàleg fundacional amb nens i joves.
(17) Es promourà un increment sostingut de propostes artístiques adreçades a escolars als teatres i sales de música privades de la ciutat.
(18) Es crearà el carnet cultural de Barcelona, no pas per universalitzar descomptes ni polítiques insostenibles de gratuïtat cultural, sinó per posar a disposició de tots els ciutadans la màxima informació cultural, per establir estratègies col·laboratives amb equipaments públics i privats, per promoure la desgravació fiscal i per afavorir un empoderament ciutadà real a través de l’associacionisme participatiu.
(19) S’elaborarà un pla de contractes programa amb els principals festivals públics i en la mesura del possible privats, per tal d’acompanyar, i seguir a mig termini, els més destacats creadors emergents de la ciutat per tal que esdevinguin els principals protagonistes de les seves programacions en els propers anys.
(20) Es recuperarà per a la ciutat, i en bona part pel sector cultural, la taxa turística que s’aplica a les pernoctacions hoteleres. Aquest fons haurà de permetre endegar un conjunt de programes que li donin a la cultura el protagonisme que mereix en l’evolució del turisme a Barcelona. Obrir l’amfiteatre el mes d’agost amb una oferta internacional, contribuir al finançament de nous festivals a espais diversos de la ciutat i crear nous equipaments destinats a consolidar la indústria creativa són les conseqüències lògiques d’aquesta mesura.
(21) Es repensaran els acords amb les ciutats convidades al Grec i a la Mercè, per tal de convertir aquests acords en autèntics programes d’intercanvi de creadors, artistes i productors culturals que assegurin una millor internacionalització de la nostra cultura.
(22) S’aprofundirà en la vocació internacional dels grans equipaments de la ciutat en la mesura que es tracta d’un objectiu complementari a les seves funcions nacionals. Liceu, Palau, Auditori, MACBA, MNAC, Lliure, entre d’altres, han d’esdevenir centres de referència a partir de les seves produccions i programacions.
(23) Convocarem una trobada de grans municipis europeus l’any 2018 per debatre el paper de les polítiques culturals municipals en la consolidació d’una Europa dels ciutadans i en el context d’un turisme creixent.
(24) Es definirà el marc competencial del DHUB Barcelona i les seves funcions al voltant del disseny, l’arquitectura i les arts decoratives convertint-lo en un referent per al coneixement i la interpretació de la ciutat, l’urbanisme i la seva influència en l’evolució de les estètiques individuals i col·lectives.
(25) Cal incorporar Barcelona als circuits de les grans exposicions internacionals i, en la mesura del possible, produir-ne per participar-hi de manera activa. És, en aquests sentit, que podrem realitzar una tasca efectiva en el terreny de la divulgació de les arts i les ciències amb una autentica repercussió social.
(26) Es redefinirà el mapa del finançament dels grans museus municipals i de manera especial aquells que adquireixen, per la seva col·lecció o importància estratègica, el rol d’equipaments nacionals.
(27) Es crearà una línia estable de contractes programa amb les universitats catalanes per tal de convertir la recerca aplicada en el terreny de les industries creatives en objectiu prioritari i es proposarà als principals Fòrums de debat i intercanvi tecnològic com el Mobile Congres l’establiment d’acords que ho consolidin.
(28) S’iniciarà un procés de coordinació metropolitana que tingui com a principal objectiu l’elaboració d’un espai cultural comú solidari i interrelacionat. Es crearà una taula estable de polítiques cultuals urbanes en el marc de la Àrea Metropolitana de Barcelona.
(29) I en aquest sentit, es farà amb aquests municipis un pla director que especifiqui amb claredat aquestes responsabilitats i les avaluï puntualment.
(30) Es treballarà un acord amb la Generalitat i la Diputació de Barcelona, per a la creació l’observatori cultural de Barcelona, per tal de disposar de les dades imprescindibles per avaluar el funcionament i els resultats dels programes cultuals que es realitzen a la ciutat.
(31) S’ampliaran els sistemes de finançament de la cultura realitzant un esforç reeixit en matèria de patrocini i mecenatge. La Fundació Barcelona Cultura ha d’esdevenir una eina de concertació de projectes entre el món empresarial i els agents culturals locals.
(32) Es revisarà l’actual model de concursos públics per a la gestió externalitzada de serveis culturals per tal de garantir unes condicions de treball adequades a la naturalesa de la tasca encomanada i un seguiment curós envers el seu funcionament.
(33) S’incrementarà l’aposta ja iniciada, en els darrers anys, per digitalitzar els processos de comunicació cultural de la ciutat, tant pel que respecta als objectiu de mercadotecnia, màrqueting i comunicació pública (sistema de venda d’entrades, publicitat i web), com pel que respecta l’ aportació d’opinions crítiques, reportatges i processos participatius (canal cultura).
(34) S’ampliarà el marc normatiu vigent en matèria de subvencions als agents del sector amb la creació d’un fons de capital risc que ens permeti respondre de manera adequada a les demandes d’aquells iniciatives culturals privades que plantegin la seva tasca en el terreny de l’emprenedoria empresarial i de maners especial en el terreny de les noves tecnologies i els entorns digitals.
Document relacionat:
Paraules claucultura/