Servei de Premsa

Arxiu, Notes de premsa

Un protocol garantirà a les entitats religioses el tracte igualitari per dur a terme activitats a l’espai públic i als equipaments municipals

Les entitats religioses podran celebrar festivitats i expressar la seva religiositat evitant la disparitat de criteris i situacions de discriminació en l’accés a l’àmbit públic

Es reforçarà la formació en diversitat religiosa i s’augmentarà en un 50% les subvencions per adequar i millorar els espais de culte en situació de precarietat

 

L’Ajuntament de Barcelona ha presentat una mesura de govern per regular i establir amb criteris tècnics, donant resposta de forma justa i equànime, les demandes de celebració d’activitats puntuals per part d’entitats religioses a equipaments municipals i a la via pública.

D’aquesta manera, es vol garantir el ple exercici dels dret fonamental a la llibertat religiosa i de consciència que inclou la possibilitat de realitzar activitats a la via pública. A més, també es vol avançar en la normalització de la presència de la diversitat religiosa a la ciutat i fent-la compatible amb la neutralitat dels poders públics i afavorint al convivència i cohesió social.

La diversitat cultural i religiosa és una evidència a Barcelona. L’any 2015 es varen comptabilitzar a la ciutat 513 centres de culte pertanyents a 21 tradicions religioses diferents.

En els darrers anys la demanda de peticions per poder celebrar determinades festivitats fora dels propis centres de culte habituals ha crescut i la manca de criteris únics ha comportat -en ocasions- que s’hagin produït tractes desiguals entre entitats, ja fos per la denegació o en l’aplicació de taxes. Ara amb aquest instrument es vol proporcionar eines tant a treballadors municipals que gestionen les peticions com a les entitats que demanen organitzar activitats a l’espai públic.

Amb aquesta mesura, impulsada per la Quarta Tinència de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, l’Ajuntament de Barcelona es compromet a garantir el dret de totes les persones a viure segons les seves creences, i a oferir les condicions idònies perquè aquest dret es pugui exercir reconeixent la diversitat religiosa i les diferents opcions de consciència, sempre que aquestes no atemptin els drets fonamentals que recullen els diferents tractats locals i internacionals.

 

Reforçar la OAR i oferir formació en diversitat religiosa

Una de les línies d’acció de la mesura de govern és reforçar l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR) que, des del 2005, assessora i acompanya les entitats religioses de la ciutat en tots els processos que duen a terme relacionats amb l’administració municipal. Entre d’altres, realitzen assessorament en els tràmits de regularització dels centres de culte, suport per la realització d’activitats fora del centre de culte o informació sobre els programes de subvencions.

En aquesta línia, s’augmentarà un 50% les subvencions que convoca l’OAR per adequar els centres de culte als estàndards que estableix la Llei 16/2009, de 22 de juliol, de Centres de Culte. Així mateix, s’augmentarà un 7% les ajudes que reben les entitats religioses.

A més, es treballarà un pla formatiu per oferir als professionals que treballen en els serveis municipals recursos per comprendre la pluralisme religiós de la ciutat.

 

Laïcitat com a marc de relació entre l’administració i les confessions religioses

L’Ajuntament de Barcelona aprofundeix amb aquesta mesura en la laïcitat com a marc de governança de la diversitat religiosa a la citat. Això implica reconèixer el pluralisme religiós i d’opcions de consciencia de la societat; la separació entre els fins propis de l’Estat i el de les tradicions religioses i la neutralitat dels poders públics. “S’entén laïcitat no com l’absència del fet religiós en l’espai públic, sinó com el marc de relacions segons el qual, des de la democràcia i la garantia dels drets fonamentals, totes les expressions de consciència (religioses o no) poden conviure en plena igualtat i respecte”, afirma la Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat, Lola Lopez. En aquest marc, els poders públics se situen en una posició de neutralitat activa que els permet facilitar i regular la convivència, garantint un tracte equitatiu a la diversitat de sensibilitats.

 

Annex 1:

Protocol per a l’ús d’equipaments de titularitat municipal per part d’entitats religioses

Amb l’objectiu de dotar d’uns criteris clars i uniformes als professionals que treballen en la gestió d’aquestes sol·licituds de cessions d’espai, s’aprova el següent Protocol per l’ús d’equipaments de titularitat municipal per part d’entitats religioses. Aquest protocol es basa fonamentalment en els criteris de referència amb què l’IBE ha estat treballant en els darrers anys, elaborats conjuntament amb l’OAR. Uns criteris que s’amplien, per tant, a la resta d’equipaments municipals (centres cívics, casals de barri i centres culturals).

1. Podran autoritzar-se aquelles activitats de caràcter puntual o de periodicitat anual que no es puguin portar a terme en els espais propis de les entitats religioses.

2. Serà imprescindible compatibilitzar l’activitat amb els altres usos quotidians de les instal·lacions. En aquest sentit, i atenent a la disponibilitat de l’equipament sol·licitat, així com a les característiques de l’activitat i les del territori, els responsables de l’equipament i/o del territori poden plantejar a l’entitat una ubicació o una data (si el calendari religiós ho permet) alternatives a la sol·licitada. En qualsevol cas, cal garantir que les entitats tinguin accés als equipaments del territori on es troben ubicades.

3. La sol·licitud s’efectuarà seguint el procediment ordinari que cada equipament tingui establert per a la cessió o lloguer d’espais a entitats. El termini recomanat per fer la sol·licitud dels equipaments esportius és d’almenys dos mesos d’antelació (article 46.4 de l’Ordenança sobre l’Ús de les Vies i els Espais Públics de Barcelona i article 20 del Reglament de la Llei de Centres de Culte), tot i que es podrà flexibilitzar si la naturalesa de l’activitat ho requereix. En el cas dels centres cívics i casals de barri els terminis de sol·licitud aplicables per la cessió d’espais seran els mateixos que per la resta d’activitats.

4. Per regla general, serà d’aplicació la normativa d’ús que l’espai en qüestió apliqui a les entitats sense ànim de lucre. En els casos de cessions d’espai que comportin una gran afluència de públic es podrà exigir una contractació d’una assegurança de responsabilitat civil o de seguretat privada per controlar l’aforament tal i com determini la normativa d’ús de l’espai.

5. Aquests actes o esdeveniments es desenvoluparan d’acord amb les condicions establertes en la llicència d’activitats i/o al Pla de Prevenció de l’equipament. En el cas que el seu contingut o desenvolupament modifiquin aquestes condicions, caldrà sol·licitar la corresponent llicència d’activitat extraordinària. Els responsables de l’OAR donaran suport en la tramitació.

6. L’entitat es farà càrrec del cost del lloguer de l’espai d’acord amb els preus establerts i en funció del temps que n’hagi fet ús. Les cessions d’espais gratuïts o amb descomptes a les entitats sense ànim de lucre dels barris a centres cívics, casals de barri i altres equipaments seran també d’aplicació per a les entitats religioses.

7. Si no es pot concretar la data de l’activitat, i en el cas que afecti altres usuaris, es farà pagament de pre-reserva o paga i senyal pels dies sol·licitats. El preu del lloguer complet es farà efectiu només pel temps de durada de l’activitat.

8. Sempre que sigui possible, l’entitat podrà disposar de la infraestructura pròpia i ordinària de l’equipament en qüestió en les condicions habituals. Si calgués o es volgués disposar d’algun element d’infraestructura addicional, l’entitat s’haurà de fer càrrec del cost econòmic que això pugui suposar.

9. Es permetrà el consum d’aliments només en aquells casos en què aquest sigui un element indispensable de la celebració religiosa pel seu caràcter ritual o per la seva obligatorietat segons la doctrina religiosa. En cap cas es permetrà la preparació dels aliments en els equipaments esportius o d’altres tipus que no disposin de cuina. Si l’equipament disposa de cuina, el seu ús s’haurà de pactar amb els responsables de l’equipament i les despeses que es derivin d’aquest ús aniran a càrrec de l’entitat. En tots els casos es podrà exigir a l’entitat organitzadora el pagament de les despeses de neteja extraordinàries justificades pel consum d’aliments.

10. En el cas que l’activitat no es pugui autoritzar caldrà motivar la resposta i fer-ne coneixedors als òrgans competents del Districte i l’OAR.

11. La durada de les activitats es pactarà prèviament amb els responsables de l’equipament o del territori i en base a la normativa aplicable.

12. En el cas d’entitats que fan peticions similars cada any, convé fer una previsió a principi d’any i pactar quines activitats es faran, on i amb quines condicions. Es tindrà com a referència el calendari de previsions que elabora l’OAR i que s’envia als territoris cada trimestre.

13. Per a tots els casos es recomana actuar coordinadament amb el districte de referència i l’OAR.

14. Des de l’Ajuntament de Barcelona tan sols es promouran aquelles activitats que fomentin la integració de la diversitat religiosa defensant els valors que promouen de manera positiva el fet religiós, així com els drets humans, la igualtat de gènere i l’acceptació dels valors democràtics. Aquelles activitats que per les seves característiques o la seva complexitat puguin tenir un encaix més complicat en les dinàmiques de la ciutat s’estudiaran de forma detallada per poder garantir la convivència.

 

Annex 2:

Protocol per l’ús de la via pública per fer-hi reunions i celebracions religioses

L’ús de la via pública per part de comunitats religioses es pot produir amb motiu de la celebració del culte a l’aire lliure, normalment per reunir un nombre excepcional de persones que s’apropen des de diferents territoris, o bé per celebrar festivitats que requereixen seguir un determinat itinerari a la via pública.

1. L’òrgan competent pel que fa a l’autorització d’actes puntuals d’exercici de culte o de celebracions de festivitats a la via pública és l’Ajuntament de Barcelona. En aquests casos, s’ha de dirigir una sol·licitud de llicència d’activitat a l’espai públic a través d’un registre públic (OAC o qualsevol altre registre) a través del formulari corresponent.

2. En la presa de decisió de la resolució s’ha de garantir un tracte igualitari i no discriminatori, i fer sempre una interpretació favorable a la persona o entitat sol·licitant ja que es tracta de l’exercici d’un dret fonamental.

3. La resolució municipal que desestimi la sol·licitud s’haurà de motivar. Els límits al dret de la llibertat religiosa i de culte són el manteniment de l’ordre públic protegit per la llei i el principi d’igualtat. El presumpte interès de l’activitat o les simples molèsties potencialment ocasionades als altres ciutadans no són justificació suficient per denegar l’atorgament de la llicència. En cas que es denegui la sol·licitud, caldrà valorar la proposta, per part de l’Administració, d’una data i/o un lloc o una durada o un itinerari alternatius, segons el cas.

4. Aquests tipus d’actes a la via pública estan sotmesos a llicència, d’acord amb les condicions de seguretat i prevenció establertes en els protocols d’esdeveniments a la via pública. Les mesures de seguretat que s’han de garantir per aquestes activitats, han de ser les mateixes que les establertes en els protocols per a actes de característiques similars, independentment de quina sigui la seva naturalesa.

5. En el cas d’entitats que fan peticions similars cada any, convé fer una previsió a principi d’any i pactar quines activitats es faran, on i amb quines condicions. Aquesta previsió es farà a partir del calendari de previsions que elabora l’OAR i que facilita als districtes trimestralment.

6. Per a tots els casos es recomana actuar coordinadament amb el districte i l’àrea competents, la Comissionada d’Immigració, Interculturalitat i Diversitat i l’OAR.

7. Les activitats que realitzin les entitats religioses en l’exercici del dret a reunió (reunions o celebracions religioses obertes a la participació del conjunt de la ciutadania) no estaran subjectes al pagament de taxes, amb la independència de l’obligació de sol·licitar la llicència corresponent. Per a la resta d’activitats de culte que suposin la utilització privativa de l’espai públic, tan sols estaran exemptes del pagament de taxes aquelles associacions o entitats sense ànim de lucre (1) que puguin acreditar la seva condició reunint els requisits de l’article 3r de l’Ordenança Fiscal núm. 3.10.

8. L’ús de la via pública per establir-hi instal·lacions informatives eventuals estarà sotmesa a l’autorització corresponent sempre que suposi efectivament una ocupació de la via pública. La prohibició d’instal·lar-hi taules informatives ha de basar-se en causes objectives i no pot justificar-se en meres dificultats o simples molèsties per la circulació de les persones que hi passin. El seguiment d’aquestes sol·licituds es desenvoluparà en coordinació amb l’OAR

8. Les activitats que realitzin les entitats religioses en l’exercici del dret a reunió (reunions o celebracions religioses obertes a la participació del conjunt de la ciutadania) no estaran subjectes al pagament de taxes, amb la independència de l’obligació de sol·licitar la llicència corresponent. Per a la resta d’activitats de culte que suposin la utilització privativa de l’espai públic, tan sols estaran exemptes del pagament de taxes aquelles associacions o entitats sense ànim de lucre (2) que puguin acreditar la seva condició reunint els requisits de l’article 3r de l’Ordenança Fiscal núm. 3.10.

8. No s’autoritzaran aquelles activitats que puguin vulnerar els drets humans, la igualtat de gènere o l’acceptació dels valors democràtics. Tanmateix, aquelles activitats que per les seves característiques o la seva complexitat puguin tenir un encaix més complicat en les dinàmiques de la ciutat s’estudiaran de forma detallada per poder garantir la convivència.

(1) Aquelles entitats a les que es refereix l’art 2 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals de mecenatge.

(2) Aquelles entitats a les que es refereix l’art 2 de la Llei 49/2002, de 23 de desembre, de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals de mecenatge.

 

Document relacionat 1

Document relacionat 2


Enviar enllaç a aquesta pàgina

Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.