Servei de Premsa
23/04/2024
L’Ajuntament crea un pla per impulsar la funció social de l’habitatge
21/10/2016
Temps estimat de lectura: 6 minuts
El Pla pel dret a l’habitatge el situa com un servei públic i apropa Barcelona a les millors pràctiques europees en aquest àmbit
És un pla per al període 2016-2025, que aborda les necessitats actuals, com l’emergència residencial o la mobilització de pisos buits, però també els grans reptes de futur, com la dificultat per pagar el lloguer de les classes populars i mitjanes, l’envelliment de la població o la possible pèrdua del parc d’habitatge destinat a primera residència
Amb el nou projecte, el Govern municipal aboca molts més recursos públics a les polítiques d’habitatge, però també reclama a la resta de poders públics els canvis legislatius necessaris per consolidar un nou paradigma
La previsió pressupostària del pla és de 1.666,2 M€ d’aportacions directes de l’Ajuntament, un 77% més de mitjana anual que en el pla anterior. També preveu construir un total de 8.854 pisos, dels quals el 80% es destinaran al lloguer
L’Ajuntament de Barcelona ha enllestit un nou pla d’habitatge. El tercer de la seva història, però el primer que planteja les polítiques d’habitatge des de la perspectiva del servei públic i el dret, i per tant des d’un enfoc social i centrat en les persones, i no únicament en l’urbanisme i l’economia. Es tracta, doncs, del primer pla dissenyat i estructurat per impulsar la garantia de la funció social de l’habitatge. L’habitatge entès com un dret fonamental, i una necessitat bàsica, i no només com un be material o un negoci.
El Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025 situa l’habitatge com un servei públic. Les accions i les polítiques que impulsa el Govern municipal a partir d’aquest nou pla volen acostar Barcelona a les millors pràctiques que ja s’estan produint en aquest àmbit en altres ciutats europees.
Es tracta d’un projecte que s’ha de desenvolupar en un llarg període de temps, en concret 10 anys. El motiu pel qual es planteja un termini d’una dècada per assolir els objectius del pla és perquè es tracta d’introduir canvis estructurals que portin a un nou paradigma i a un nou model. La consecució d’una realitat diferent demana invertir-hi molts més esforços i un període de temps molt més llarg.
Això no obstant, i malgrat aquest horitzó a llarg termini, el pla no oblida el moment actual, i per això incorpora l’abordatge de les necessitats més immediates com són atendre l’emergència residencial produïda a partir de l’esclat de la bombolla immobiliària, o afrontar amb noves eines una nova bombolla en el mercat de lloguer. Preveu també la necessitat de mobilitzar els habitatges que fruit d’aquesta conjuntura resten buits a la ciutat.
A més llarg termini, per altra banda, el pla es vol avançar a les problemàtiques que previsiblement assetjaran la ciutat en els propers anys, com pot ser la dificultat per pagar el lloguer de les classes populars i mitjanes, l’envelliment de la població, o la pèrdua progressiva del parc d’habitatge destinat a primera residència o residència habitual.
Aquesta voluntat política ve acompanyada d’una previsió pressupostària de 1.666,2 M€ com aportacions directes de l’Ajuntament de Barcelona. La despesa municipal en matèria d’habitatge s’incrementa amb aquest pla en un 77% de mitjana anual en relació al període 2008-2015 en què la inversió total del pla va ser de 756 milions d’euros. En funció del comportament d’altres actors públics y privats la despesa associada a aquest pla pot arribar a les 2.973,2 M€. En tot cas, amb l’aportació de la Generalitat al Consorci d’Habitatge de Barcelona, la despesa s’apropa als 2.000 M€.
El Pla per al dret de l’habitatge aboca per tant, molts més recursos econòmics que en èpoques passades a les polítiques relacionades amb l’habitatge. Aquest augment es reflecteix sobretot en l’increment dels pressupostos destinats tant a les ajudes per al pagament del lloguer, com a les que es destinen a la rehabilitació parc d’habitatge tant per dins com per fora. Per altra banda, la maquinària municipal accelera el ritme de construcció de nous edificis per al lloguer social, per passar de la producció de 200 nous habitatges, a 1.000 a l’any. L’objectiu final del pla és construir al llarg d’aquests 10 anys un total de 8.854 pisos, dels quals el 80% destinats al lloguer.
I també en termes econòmics i aquest pla preveu també la generació d’ocupació: 29.000 llocs de treball.
Si bé l’Ajuntament de Barcelona activa tot un conjunt de noves accions i destina més recursos a les polítiques d’habitatge, el Govern municipal és plenament conscient de la necessitat de col·laboració i implicació de la resta de les administracions per impulsar canvis legislatius i a nivell estructural, que permetin consolidar a la ciutat un nou paradigma que converteixi l’habitatge en un servei públic. És per aquest motiu que el pla incorpora un annex específic amb les demandes que es faran formalment a l’administració central i catalana perquè impulsin les accions necessàries i que estan fora de l’àmbit de la competència municipal.
El set reptes del pla, i les estratègies i línies d’actuació
El Pla pel dret a l’habitatge de Barcelona 2016-2025 persegueix set grans reptes i per assolir aquests reptes, dibuixa quatre estratègies que queden desgranades en 59 actuacions concretes.
Els reptes són:
1. Reforçar la mediació i els ajuts al pagament del lloguer per facilitar l’accés i el manteniment de l’habitatge.
Prevenir és el millor mecanisme per afrontar les situacions de risc de pèrdua de l’habitatge. Per fer efectiva la prevenció, la ciutat disposa de diferents mecanismes en els quals cal aprofundir: informació, mediació i ajuts.
2. Evitar la substitució d’habitatges i protegir als residents.
Barcelona ha d’afavorir el manteniment de l’habitatge habitual i la possibilitat que els veïns i les veïnes puguin seguir vivint als seus barris. La pressió del turisme i altres usos no residencials incrementa els preus i redueix els habitatges disponibles.
3. Incrementar el parc públic d’habitatge.
Disposar d’habitatge assequible és essencial per donar resposta a les necessitats residencials de la població que no pot accedir al mercat lliure. Cal fer un pas endavant en la capacitat de promoció de nou habitatge públic assequible a Barcelona, orientat principalment al lloguer.
4. Mobilitzar el parc privat cap a l’habitatge assequible.
La mobilització d’habitatge privat permet disposar d’habitatge assequible de manera dispersa pels barris, en zones on es la disponibilitat d’habitatge amb protecció oficial és escassa, tot evitant la concentració de poblacions en situació de vulnerabilitat.
5. Desenvolupar una política activa de rehabilitació que potenciï els entorns més vulnerables.
Els problemes de manteniment de l’habitatge afecten especialment a les unitats de convivència amb menys recursos, de manera que l’augment de les desigualtats socioeconòmiques suposa l’augment de les diferències entre les condicions residencials. Per contrarestar aquests efectes caldrà centrar els ajuts públics en la població amb menys recursos i en els entorns territorial més degradats.
6. Contribuir a la garantia de la funció social de l’habitatge i evitar-ne els usos anòmals.
L’Administració ha de vetllar perquè un habitatge compleixi amb la seva funció social, és a dir, perquè aporti a les persones que hi resideixen l’espai, les instal·lacions i els mitjans materials necessaris per satisfer les necessitats residencials. L’Administració té el deure d’impedir usos anòmals com habitatges que no es troben en un estat adequat de conservació, desocupats de manera permanent i injustificada, o habitatges sobreocupats.
7. Preparar la ciutat per a l’envelliment de la població.
La població barcelonina està vivint un procés d’envelliment que, segons les projeccions demogràfiques, s’accentuarà en el anys vinents. Cal preparar la ciutat per afrontar aquest procés amb actuacions per a què les persones grans puguin allargar al màxim l’estada als seus habitatges i alhora generar habitatges amb serveis on poder-se traslladar.
Per aconseguir donar resposta a aquests reptes seran imprescindible el reforç dels mecanismes d’atenció i intercanvi amb la ciutadania, i la millora del coneixement del parc residencial i la població demandant.
Pel que fa als eixos estratègics i les línies d’actuació, el Govern municipal ja treballa en la prevenció i l’atenció de l’emergència i l’exclusió residencial. A més a més està desenvolupant diferents iniciatives per garantir el bon ús de l’habitatge. Ha iniciat ja els processos i els projectes per incrementar el parc d’habitatge públic que es destinarà a lloguer social i a preu assequible (ha mobilitzat ja solars per impulsar la construcció de noves promocions; alhora està impulsant nous models de cooperatives de cessió d’ús; està comprant pisos, i captant habitatge a través de figures com el tempteig i el retracte). El Govern municipal també està desenvolupant noves polítiques de rehabilitació per tal de millorar el parc actual, polítiques que passen per incrementar els recursos destinats a ajudes a la rehabilitació, i portar-les a l’interior de les llars, per millorar l’accessibilitat i les condicions d’habitabilitat. Una part de les ajudes a la rehabilitació, però, passaran de la subvenció directa a nous sistemes de conveni, amb més compromís per part de les comunitats, i de l’administració. A la vegada, el Govern vol mantenir una línia d’acció severa en el camp de la disciplina en habitatge. I crear un servei d’acompanyament integral a l’habitatge, així com un observatori de l’habitatge. Per tant, tot un conjunt de noves eines que permetin consolidar i protegir la funció social de l’habitatge.
Paraules clauhabitatge/