L’Ajuntament sol·licita a la Generalitat la protecció del valor patrimonial de l’entorn de la muralla medieval de les Drassanes : Servei de Premsa

L’Ajuntament sol·licita a la Generalitat la protecció del valor patrimonial de l’entorn de la muralla medieval de les Drassanes

24/10/2016



Temps estimat de lectura: 3 minuts

La catalogació de l’entorn del conjunt patrimonial format per les Reials Drassanes, la muralla medieval, la porta de Santa Madrona i el Baluard li atorgaria la protecció prevista per la legislació catalana pel Béns culturals d’interès nacional (BCIN)

L’objectiu de la protecció és poder estudiar i avaluar els projectes de transformació previstos en l’àmbit per tal d’assegurar que siguin compatibles amb el patrimoni catalogat, tal com estableix la llei catalana

 

L’Ajuntament de Barcelona vol protegir el valor patrimonial de l’entorn dels elements històrico-artístics de les Drassanes, que engloba les Reials Drassanes, la muralla medieval, la porta de Sant Madrona i el Baluard. Aquest conjunt arquitectònic gòtic civil està declarat Monument històrico-artístic d’interès nacional i està catalogat amb el màxim grau de protecció –nivell A, –, però no compta amb un entorn de protecció delimitat.

La legislació catalana sobre patrimoni cultural considera com a elements patrimonials més rellevants els Béns cultural d’interès nacional (BCIN). La llei, a més, estableix la necessitat de prioritzar les mesures conservacionistes envers el patrimoni sobre el planejament urbanístic, i possibilita la delimitació de l’entorn necessari per a la protecció adequada dels BCIN.

Atenent-se a aquesta normativa, la Comissió de Govern ha aprovat que el consistori sol·liciti a la Generalitat de Catalunya la incoació d’un expedient de catalogació de l’entorn necessari per a la protecció adequada dels béns culturals d’interès nacional de l’àmbit de les Drassanes. Aquesta àrea haurà d’incloure tot l’espai, edificat o no, que dóna suport ambiental a aquests elements i l’alteració del qual pot afectar-ne els valors, la contemplació o l’estudi.

 


Plànol de delimitació de l’àrea considerada com a mínima possible d’entorn de protecció.
En aquest cas, el Govern municipal considera d’especial interès que es catalogui l’entorn per poder estudiar i avaluar els projectes de transformació de l’entorn per tal d’assegurar que siguin compatibles amb el conjunt des del punt de vista patrimonial, tal com estableix la legislació catalana.

Es tracta, doncs, de fer un pas més preservar la rellevància i la singularitat de les edificacions. Actualment, el Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic de la ciutat de Barcelona a l’àmbit del Districte de Ciutat Vella determina, en la corresponent fitxa de protecció, que qualsevol intervenció ha de mantenir la volumetria original la tipologia actual, i fixa la conservació i restauració de les estructures i espais originals de l’edifici. A més, indica que cal mantenir els elements dels elements ornamentals interiors originals, i que qualsevol actuació haurà de valorar tots els processos històrics del conjunt.

 

Tramitació de la catalogació

L’Ajuntament impulsa aquest tràmit atenent-se a la llei del patrimoni cultural català, que possibilita la delimitació de l’entorn necessari i preveu que la Generalitat iniciï l’expedient a instància d’una altra administració pública.

Aquest expedient haurà de contenir informes històrics, arquitectònics, arqueològics i artístics, acompanyats d’una completa documentació gràfica, i un informe detallat sobre l’estat de conservació de l’entorn. També caldrà acompanyar-lo d’informes del Consell Assessor del Patrimoni Cultural de Catalunya i de l’Institut d’Estudis Catalans, o bé la institució científica, tècnica o universitària que es determini reglamentàriament.

La incoació de l’expedient comporta l’aplicació immediata i provisional del règim de protecció dels béns culturals d’interès nacional. I, si la Generalitat l’incoa, això comporta la suspensió de la tramitació de les llicències municipals de parcel·lació, edificació o enderrocament, així com la suspensió dels efectes de les llicències ja concedides.

En el termini màxim de divuit mesos des de la incoació, la Generalitat, si ho considera, efectuarà la declaració d’entorn de bé cultural d’interès nacional, que es notificarà als interessats i a l’Ajuntament, i es publicarà en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i en el Boletín Oficial del Estado.

En els quatre mesos següents a la declaració d’entorn, el Departament de Cultura emetrà un informe vinculant sobre les llicències suspeses per la incoació de l’expedient. Llavors, en funció de l’abast de la protecció de l’àmbit, la l’Ajuntament i la Generalitat valoraran tots els projectes i llicències en tràmit per determinar si poden continuar endavant, s’han de modificar o no es poden desenvolupar dins l’entorn delimitat.





Paraules clau

Drassanes/