Servei de Premsa
25/04/2024
L’atenció continuada domiciliària de nits i festius a Barcelona passa a gestió pública
07/11/2016
Temps estimat de lectura: 2 minuts
La comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa ha presentat avui amb el conseller de Salut, Antoni Comín, la nova organització del servei d’atenció continuada domiciliària a l’àrea de Barcelona, que ha passat a una gestió pública a través de l’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS).
Al més d’abril, l’Ajuntament de Barcelona va posar sobre la taula en el marc del grup de treball constituït per la Comissió Permanent del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) per definir actuacions de reforç de la provisió pública, l’oportunitat del venciment d’aquest contracte durant aquest any 2016. El CatSalut i l’Ajuntament van estar d’acord en encarregar la gestió a l’ICS com a principal proveïdor de l’atenció primària. Des d’aleshores, el CSB i l’ICS han estat treballant l’operativa per poder assumir la gestió. El servei el presta en part personal sanitari contractat específicament pel servei, i en part professionals dels Equips d’Atenció Primària que voluntàriament s’han adherit a fer mòduls de guàrdies.
La situació d’aquest servei a Barcelona era una anomalia i una excepció, fins ara. Barcelona era l’única ciutat on aquesta atenció no es gestionava des de l’Atenció Primària, sinó a través d’una entitat privada i amb ànim de lucre (SARdomus), que a més no tenia cap altra participació en el sistema.
Aquest canvi en la gestió del servei d’atenció continuada domiciliària suposa un primer pas de reversió de la privatització de la sanitat a la ciutat (amb un contracte de 2 milions d’euros anuals) i a la vegada permet més continuïtat assistencial, ja que l’atenció la fan professionals d’atenció primària que visiten els pacients i que registren la informació en la història clínica compartida. Aquest nou servei, de fet, reforça la primària, millora la integració assistencial en benefici del ciutadà, i reforça el caràcter públic de la provisió.
Aquest servei realitza aproximadament unes 41.000 visites l’any, repartides entre les 20:00 hores i les 8:00 hores els dies feiners, i les 24 hores dels dies festius. Aquestes assistències s’activen des del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) davant de requeriments d’atenció que el SEM considera urgents però no requereixen la intervenció d’una ambulància ni el trasllat a un centre sanitari.
El procés realitzat amb aquesta reversió demostra que és possible dur a terme operacions a petita escala per reforçar la provisió pública a la ciutat, a partir del màxim aprofitament de les estructures assistencials existents i del venciment de contractes amb proveïdors privats.
La comissionada de Salut de l’Ajuntament de Barcelona, Gemma Tarafa celebra aquest èxit conjunt i manifesta que “des del Consorci Sanitari de Barcelona esperem poder continuar donant passes de reforç de l’assistència pública més enllà dels grans hospitals: en rehabilitació, en la primària, en salut mental o en atenció socio-sanitària, quan venç un contracte i els proveïdors públics tenen capacitat d’assumir-ho”. I insisteix que “cada any surten de les arques públiques 220 milions d’euros cap a la privada amb ànim de lucre, uns diners que són difícils de controlar i avaluar. En tres anys i amb voluntat política, aquesta despesa es pot reduir a la meitat”.
Paraules clauatenció domiciliaria/ gestió pública/