L’Ajuntament, la Generalitat i el TSJC acorden actualitzar els protocols per garantir actuar millor davant dels desnonaments : Servei de Premsa

L’Ajuntament, la Generalitat i el TSJC acorden actualitzar els protocols per garantir actuar millor davant dels desnonaments

12/12/2016



Temps estimat de lectura: 4 minuts

El Govern municipal proposa canvis per tal d’aconseguir que cap família vulnerable arribi a la situació extrema d’un desnonament per la força

Ada Colau proposa obtenir la informació sobre els procediments de desnonament a l’inici, perquè els serveis municipals puguin actuar de manera preventiva

L’alcaldessa, acompanyada de l’equip de la regidoria d’Habitatge, proposa també ampliar els criteris de vulnerabilitat social i econòmica atès que el fenomen de l’emergència habitacional ha canviat i afecta sobretot famílies llogateres en situació molt vulnerable

La comissió de seguiment acorda que estudiarà aquestes propostes en una nova reunió tècnica que se celebrarà al gener i en el marc de la nova llei que s’està tramitant al Parlament sobre emergència en l’habitatge

 

L’alcaldessa, Ada Colau, ha presidit juntament amb el conseller de Justícia, Carles Mundó, i el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús M. Barrientos, la comissió tècnica de seguiment del protocol de desnonaments que s’ha celebrat aquest matí i en la qual l’Ajuntament de Barcelona ha presentat tot un seguit de propostes de modificació d’aquest protocol, per tal d’actualitzar-lo i adaptar-lo a la situació d’emergència en l’habitatge que es viu a la ciutat de Barcelona en aquest moment. El Govern municipal proposa els canvis per tal d’aconseguir que cap família vulnerable arribi a la situació extrema d’un desnonament per la força. El protocol de desnonaments es va signar l’any 2013. La situació d’emergència en l’habitatge ha canviat substancialment des d’aleshores, de fet, segons Colau “ha augmentat i ha canviat el perfil de les famílies i de la seva vulnerabilitat”. És per això calen uns nous criteris per afrontar aquesta emergència, ja que “la majoria dels processos de desnonaments ja no es produeixen per impagament d’hipoteques sinó per la dificultat d’afrontar el pagament del lloguer”. Per altra banda, els ajuntaments han d’assumir i gestionar un gran volum de situacions d’emergència amb un marge de temps molt limitat. L’alcaldessa ha posat l’exemple que es va produir fa dues setmanes en què l’Ajuntament va ser informat d’un total de 100 processos de desnonaments que s’havien de produir al llarg de la setmana següent, aquest gran volum de casos posen al límit els recursos municipals: “És un volum molt gran, ens cal poder intervenir abans. Actualitzar els protocols ens ho permetrà”, insisteix l’alcaldessa.

 

És per aquest motiu que avui l’Ajuntament de Barcelona ha posat sobre la taula, en el marc de la comissió de seguiment, poder disposar de les dades sobre els processos de desnonament quan aquests s’inicien, i no cap al final, com passa amb el protocol tal com està plantejat actualment. Això permetria als serveis socials municipals poder intervenir abans i millor en l’atenció a les famílies afectades, i permetria més marge per negociar amb la propietat, cercar acords i gestionar els ajuts al pagament del lloguer, així com abonar possibles impagaments en una etapa més inicial del procés. També poder treballar amb més marge de temps per evitar els desnonaments. Per altra banda, també permetria facilitar informació als petits propietaris d’habitatges sobre el programa de la borsa de lloguer de l’Ajuntament pel que fa a les situacions d’impagaments, així com de les condicions avantatjoses per als propietaris que decideixin incorporar els seus habitatges, entre les quals també s’inclou la garantia de cobrament del lloguer.

La proposta ha estat recollida tant pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) com pel Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya, i serà més àmpliament treballada en el marc d’una nova trobada de caràcter tècnic que se celebrarà un cop s’hagi aprovat la nova llei sobre emergència en l’habitatge, que s’està tramitant al Parlament de Catalunya. Aquesta nova llei afavoreix el traspàs de dades a tercers des del TSJC sobre els casos de vulnerabilitat de les famílies de manera que es pugui transmetre aquestes informacions als ajuntaments.

L’Ajuntament també ha plantejat la necessitat de modificar els criteris segons els quals es valoren les situacions de vulnerabilitat de les famílies tant en termes econòmics com socials.

El protocol actual defineix les situacions de risc social en els següents supòsits:
– Existència de persones de la tercera edat soles
– Existència de persones disminuïdes físicament, psíquicament o sensorialment
– Existència de persones amb trastorns mentals
– Existència de menors d’edat
– Existència de persones en situació irregular
– Supòsits d’habitatges “ocupats”
– Supòsits d’habitatges molt bruts o desordenats
– Existència d’animals domèstics
– Subministrament de gas natural i/o electricitat en vigor o altres anàlogament perillosos
– Qualsevol altra situació perillosa

L’alcaldessa ha recordat que la situació d’emergència en l’habitatge és en aquests moments molt més greu que en mesos anteriors, justament perquè en l’actualitat el 70% dels processos de desnonament s’inicien per impagaments del lloguer. Per atendre amb més celeritat i efectivitat aquesta situació es va crear a principis de 2016 la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (UCER) per prevenir, i per actuar en els casos de desnonament. Aquesta unitat ha atès des del mes de gener i fins al novembre el doble de processos de desnonament que durant tot el 2015: en total 2.191 desnonaments que han afectat 6.000 persones vulnerables, de les quals el 35% menors d’edat.





Paraules clau
desnonaments/