Servei de Premsa
29/03/2024
Nou Barris i Gràcia inicien la retirada de totes les plaques franquistes d’habitatge
27/02/2017
Temps estimat de lectura: 6 minuts
Els dos Districtes han elaborat durant els últims mesos un cens d’aquests elements de simbologia franquista que encara avui perduren a la via pública, i han comunicat per carta als veïns la voluntat de retirar-les
Es trauran un total de 204 plaques a Nou Barris i 163 a Gràcia que encara es conserven en edificis construïts durant la dictadura, i l’Ajuntament es farà càrrec dels costos de la retirada i l’arranjament de l’espai on estaven col·locades
La iniciativa s’emmarca dins d’una política de ciutat per fer visible la memòria històrica i democràtica i el rebuig al franquisme, i ja s’està fent extensiva a d’altres districtes on les entitats també han manifestat aquesta necessitat
Nou Barris i Gràcia han començat aquest dilluns a retirar totes les plaques d’habitatge franquistes que encara avui dia es conserven en edificis construïts durant la dictadura. Es tracta de la fase final de la feina feta els últims mesos pels dos Districtes per localitzar i classificar aquest tipus de simbologia franquista present a la via pública, la gran majoria a façanes d’habitatges privats, i procedir a eliminar-la.
El Govern municipal considera que les referències franquistes a l’espai públic són contràries a la democràcia, la llibertat i la solidaritat, i representen una infracció moral no només envers la memòria de les víctimes del feixisme i persones que van patir la repressió de la dictadura a l’Estat entre 1936 i 1975, sinó per al conjunt de la ciutadania.
Per això, al districte de Nou Barris es trauran un total de 204 plaques, i a Gràcia, 163, amb l’objectiu d’eliminar totes aquestes referències i garantir que l’espai públic sigui un entorn de socialització i educació on es posin en valor les tradicions populars i democràtiques.
La retirada es durà a terme després que els dos Districtes hagin elaborat un cens per identificar-les i hagin avisat per carta als veïns de la voluntat d’eliminar-les. A més, l’Ajuntament es farà càrrec dels costos d’eliminar-les i d’arranjar l’espai on estaven col·locades.
Per Ricard Vinyes, comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona, l’inici de la retirada de les plaques “és important des del punt de vista memorial perquè procedim a retirar unes plaques que moltes entitats de la ciutat, de manera reiterada, havien demanat que fossin eliminades de l’espai públic.” Per la seva part, Eloi Badia, regidor del districte de Gràcia, ha expressat que amb aquesta iniciativa “donem normalitat a una qüestió que fa més de 40 anys que arrossegàvem, i procedim a recuperar l’expressió democràtica de no tenir simbologia d’enaltiment feixista als carrers de la nostra ciutat”. Per últim, la regidora del districte de Nou Barris, Janet Sanz, també ha volgut ser contundent a l’hora de valorar la retirada de les plaques i ha afirmat que “és inacceptable i anacrònic que a la nostra ciutat continuï havent-hi referències a l’autoritarisme i al poder feixista que va representar el franquisme. Les entitats del districte de Nou Barris van demanar a l’Ajuntament ser proactius per fer un espai públic amb símbols de democràcia, llibertat i fraternitat i retirar la simbologia de la dictadura franquista”.
Cens de Nou Barris
Durant el juliol passat, un equip de sis persones sense feina de l’Assemblea d’Aturades i Aturats de Nou Barris va elaborar, per encàrrec del Govern del Districte, un mapeig exhaustiu de les plaques franquistes instal·lades en les façanes dels edificis del districte.
Van visitar 732 adreces on inicialment l’Ajuntament tenia inventariades les plaques en els diferents barris, algunes d’aquestes ja desaparegudes i altres que no havien sigut detectades. D’aquestes, es va detectar que encara hi ha repartides per Nou Barris 232 plaques d’habitatges construïts durant el règim franquista, i la resta ja han estat extretes.
Un cop inventariades i documentades, al desembre passat es va adreçar una carta a les comunitats de propietaris dels edificis on s’indicava la voluntat del Govern de retirar-les. Del total de 232 plaques, ara es farà efectiva la retirada de 146 que s’han pogut notificar i incorporen els símbols falangistes del jou i les fletxes, que són les que es poden eliminar en base a la Llei 52/2007 de Memòria Històrica. A banda, el Districte continua el procés per poder notificar la intenció de retirar 58 plaques més ubicades en edificis de comunitats de propietaris amb qui no s’ha pogut contactar. Finalment, les 28 plaques restants del total de 232 que es van inventariar a l’estiu no incorporen símbols feixistes i, per tant, no es trauran.
Nou Barris, doncs, impulsa l’eliminació d’un total de 204 plaques que començaran a retirar-se aquest dilluns pel barri de la Guineueta. Les feines d’eliminació i arranjament dels espais que ocupen les plaques les faran quatre persones provinents dels Plans d’Ocupació municipals.
La retirada de plaques s’incloïa en la Mesura de Govern del programa per a la dignificació i la recuperació de la Memòria Històrica de Nou barris, presentada el desembre de 2015. S’hi recollien altres actuacions com revisar el nomenclàtor del Districte, i, en aquest sentit, la plaça de Llucmajor ja s’ha rebatejat com a plaça de la República. A més, es treballa per obrir el nomenclàtor a persones, entitats i associacions defensores de llibertats i protagonistes de diferents lluites, i a les víctimes del feixisme, com els assassinats, exclosos, vençuts, resistents, deportats i exiliats.
Paral·lelament, s’hi preveia potenciar les rutes històriques pels barris i fer una sèrie d’actes envers la memòria històrica de Nou Barris. Alguns ja s’han celebrat, com l’homenatge a Salvador Puig Antich a la plaça que du el seu nom i una exposició del fotògraf Kim Manresa sobre els barris de Nou Barris de 1973 a 1983.
Inventari de Gràcia
Al setembre passat, el districte de Gràcia va fer l’encàrrec de revisar l’inventari a les persones que van formar part dels Plans d’Ocupació del consistori, amb l’objectiu que actualitzessin el cens que es va fer d’aquest element de simbologia franquista a l’any 2007. El treball de camp es va realitzar durant dos mesos. L’inventari va localitzar 166 plaques. Al 2007, n’hi havia 395.
El districte va enviar cartes a les comunitats de veïns dels 166 edificis perquè procedissin a la seva retirada. També se’ls va comunicar que si en el termini d’un mes no havien expressat l’opinió contrària, es procediria a retirar-la d’ofici, assumint el cost íntegre de la retirada i de l’arranjament de la façana si s’escau.
De totes les comunitats contactades, només dues d’elles van entrar la instància al districte comunicant la seva disconformitat; i una comunitat va aportar documentació perquè quedés constància que el que s’havia inventariat com a símbol franquista (un escut a la façana), no ho era.
Marc normatiu
Pel que fa al marc normatiu, la Llei 52/2007 de 26 de desembre de Memòria Històrica va convertir les administracions públiques i, en aquest cas l’Ajuntament, en responsable de la retirada dels símbols presents en tots els edificis de titularitat municipal, places, parcs i jardins. Això va permetre desterrar de la ciutat i dels edificis públics tots els monuments, escultures i relleus franquistes. Destaquen el monument a la Victòria de la plaça Joan Carles I; als Caiguts a l’avinguda Josep Tarradellas i al Fossat de Santa Elena, al castell de Montjuïc; i els escuts que es conservaven a l’edifici de capitania militar del passeig de Colom i a la caserna del Bruc.
A Nou Barris, l’Ajuntament va retirar la inscripció franquista que hi havia al monument del Grup Carlos Trias –nom del darrer cap provincial del Movimiento a Barcelona–, inaugurat l’any 1970 al carrer d’Artesania, on va construir-se el darrer grup de cases inaugurades a la Guineueta a càrrec del Patronato Oficial de la Vivienda. En ser una propietat privada d’ús públic, el monòlit, però, continua en peu.
Actualment, no consta que existeixi a Barcelona cap escultura ni símbol franquista a l’espai públic. Però encara sobreviuen desenes de plaques i símbols en espais privats d’ús públic o similars de la ciutat, com ara esglésies i cementiris, i moltes d’aquestes estan repartides per Nou Barris i Gràcia.
La Llei de Memòria Històrica indica que els privats s’han d’adequar al que marca la norma, i, en cas de no fer-ho, l’administració els podrà retirar les subvencions i ajudes públiques. El text, a més, no cedeix la iniciativa exclusivament al particular, sinó que insta les administracions a prendre les mesures oportunes per tal que es retirin els símbols.
No obstant, el Govern municipal considera que el simple fet de condicionar l’accés dels particulars i col·lectius i entitats privades a subvencions públiques no és suficient, i per aquest motiu impulsa proactivament l’eliminació del llegat del franquisme que continua visible al territori.
Una política de ciutat
A nivell de ciutat, el Govern municipal, a través del Comissionat de Programes de Memòria, té entre els seus objectius fer visible la memòria històrica i democràtica, el rebuig del franquisme i la lluita contra la impunitat. Així doncs, aquesta iniciativa d’eliminació de plaques ja s’està duent a terme a d’altres districtes on les entitats també han posat sobre la taula aquesta necessitat.
Així mateix, la Ponència del Nomenclàtor vol fomentar la memòria democràtica i donar reconeixement a moviments que tenen una representació deficitària a la via pública. L’Ajuntament també s’ha personat a la querella pels bombardejos sobre la ciutat que va protagonitzar l’aviació feixista italiana durant la Guerra Civil i ha expressat també el seu suport a la querella que s’instrueix a Argentina pels crims del franquisme.
I el Born Centre de Cultura i Memòria inclou en la seva programació activitats, conferències o mostres que contribueixen a fomentar la reflexió col·lectiva i fer visibles les impunitats de l’administració democràtica vers els crims i vulneracions de la dictadura franquista.
Paraules clauGràcia/ Nou Barris/ plaques franquistes/