Sant Martí estrena un espai de memòria sobre l’antiga fàbrica Macosa : Servei de Premsa

Sant Martí estrena un espai de memòria sobre l’antiga fàbrica Macosa

30/03/2017

El districte de Sant Martí inaugura demà divendres (a les 12:00 hores) l’Espai Macosa situat al voltant de l’antiga xemeneia de la fàbrica, en la cruïlla dels carrers Llull i Provençals, en el qual s’han instal·lat diferents elements com ara fotografies de gran format que serveixen per mostrar el passat de la gran factoria i l’evolució que va viure des del 1861 fins al 1994.

 

 

Aquest és el primer espai de memòria històrica i fabril que s’obre d’una sèrie d’espais amb els quals s’anirà contextualitzant històricament les xemeneies que resten com a vestigis del patrimoni industrial fabril del districte de Sant Martí.

En aquest cas es tracta d’una iniciativa impulsada pel col·lectiu de Jubilats Macosa-Alstom, amb la voluntat de preservar viva la memòria de les indústries que han marcat la història del Poblenou i, per extensió, del Districte de Sant Martí. Els elements que han estat referents de la gran indústria de Can Girona-Macosa  han perdurat gràcies a la seva consideració de Bé Cultural d’Interès Local (BCIL), l’any 2000. L’espai ha estat dissenyat per l’arquitecte Toni Vilanova.

Amb la inauguració d’aquest espai de memòria també s’ha formalitzat avui un conveni amb l’Arxiu Municipal de Sant Martí a través del qual el grup de jubilats de la fàbrica cedeixen documentació de Macosa a l’arxiu del districte.

Per altra banda, també s’ha col·locat una placa en homenatge als treballadors i les treballadores que han emmalaltit i mort a causa de l’amiant, un dels productes que s’utilitzava a la fàbrica.

 

La lluita obrera dels treballadors de Macosa

L’espai Macosa va néixer a través d’una demanda del col·lectiu de treballadors i treballadores que durant tota la seva vida laboral va fer gran aquesta empresa amb el seu esforç i dedicació i que volia que se li reconegués la seva aportació a la lluita obrera i al moviment obrer de Catalunya.

En algunes etapes, la fàbrica va arribar a tenir 5.000 treballadors, fet que dóna una idea de l’impacte que aquest complex industrial va tenir al Poblenou. Per això els antics treballadors i treballadores han volgut preservar la relació de tots els elements vinculats a l’empresa: la Torre de les Aigües del Besòs –indret de gran càrrega simbòlica perquè era el lloc on es realitzaven les assemblees i les concentracions dels treballadors- la Casa de Vàlvules annexa, el Bogie i la Xemeneia que es trobava al costat dels nous forns de laminació.

 

Preservació de la memòria històrica industrial

L’espai Macosa neix també gràcies a la voluntat del govern municipal de preservar la memòria del paisatge industrial de Barcelona, a més de reconèixer el paper que els treballadors i treballadores van tenir en el desenvolupament del complex fabril.

La ciutat de Barcelona està experimentant des de fa anys una evolució urbanística de magnituds considerables. L’Ajuntament té com a prioritat que aquest procés de transformació sigui compatible amb la memòria del passat, sobretot a barris com Poblenou o Diagonal Mar i el Front Marítim del Poblenou, amb un fort passat industrial i obrer.

El nou espai Macosa contribueix a garantir el patrimoni industrial de Sant Martí. El regidor del Districte, Josep Maria Montaner, considera fonamental potenciar els espais dels barris que constitueixen elements simbòlics del patrimoni industrial i de la memòria històrica, a més de fer visible el col·lectiu de treballadors i treballadores de Macosa a través de la recuperació del seu testimoni.

 

La història de la Torre de les Aigües del Besòs i de Can Girona-Macosa

A finals del segle XIX, l’aigua a Barcelona i rodalia era un bé escàs. Per aquest motiu, es va decidir construir una torre al marge dret del riu Besòs, a un quilòmetre del mar. El projecte original preveia una torre amb una alçària de 80 metres i dos dipòsits. L’aigua estaria impulsada per unes bombes instal·lades a la Casa de les Vàlvules. La Torre de les Aigües va ser inaugurada el 1882 amb una alçada de 51 metres i un únic dipòsit, tal com es conserva en l’actualitat.

L’any 1895, es va decidir destinar la Torre del Besòs al proveïment d’aigua industrial. La proximitat a Can Girona fou decisiva i va propiciar un nou canvi de mans, un quart de segle més tard. El 1922, la societat Material para Ferrocarriles y Construcciones S.A. va adquirir el complex de la Torre de les Aigües: un solar industrial de 19.000 m2 amb els edificis, la maquinària i una zona extensa d’horts i jardins. La factoria metal·lúrgica tenia grans necessitats d’aigua i va treure un bon rendiment de les instal·lacions.

Durant la Guerra Civil, amb l’empresa dedicada a la fabricació de material de guerra, la Torre de les Aigües es va incorporar al sistema de defensa antiaèria amb la missió de protegir la factoria i el front litoral dels atacs de l’aviació feixista. Durant la postguerra, el conjunt va ser renovat: la nau de vapor i la xemeneia original es van enderrocar per crear un sistema d’impulsió més modern.

La foneria de Can Girona, que el 1947 es va convertir en Macosa (Materiales y Construcciones S.A.) se servia de l’aigua per refredar els seus dos trens de laminació: l’antic, de finals del segle XIX, on es laminava perfil rodó, perfil pla i perfil laminar en “L”, i el nou, dels anys 1955 – 1960, on es produïen perfils estructurals, bigues de perfil nominal (“H” i “I”) i de perfil en “U”.

Tots dos trens van tancar l’any 1990, de manera que l’extracció d’aigües, el bombeig fins al dipòsit i la construcció a les dues naus de laminació es va mantenir actiu fins aquesta data. El 1989, Macosa i la Maquinista es van fusionar i el 1991 van passar a ser part de Gec-Alsthom, traslladant la producció al municipi de Santa Perpètua de Mogoda.

Després dels Jocs Olímpics del 1992, es va iniciar un projecte de reordenació urbanística d’aquest sector del front litoral a Diagonal Mar. La fàbrica fou desmantellada i, durant un temps, la Torre de les Aigües i la Casa de Vàlvules annexa van quedar com a únic element construït enmig d’un gran buit urbà.

El conjunt de la Torre de les Aigües del Besòs i la Casa de Vàlvules s’incorporen com a Bé Cultural d’Interès Local (BCIL) en el Catàleg de Patrimoni de Barcelona, l’any 2000.

L’any 2010, l’Ajuntament de Barcelona i Aigües de Barcelona (AGBAR) van signar un conveni de col·laboració per dur a terme el sanejament i la rehabilitació de la Torre de les Aigües del Besòs i la Casa de Vàlvules. Aquesta restauració es va realitzar entre els anys 2010 i 2014.



Compartiu aquest contingut