Barcelona elabora un estudi sobre la contractació temporal que permet radiografiar la precarietat laboral : Servei de Premsa

Barcelona elabora un estudi sobre la contractació temporal que permet radiografiar la precarietat laboral

14/04/2017

A finals de 2015, del total de treballadors i treballadores assalariades residents a Barcelona, un 77,2% tenien un contracte indefinit i un 22,8% el tenien temporal.

Entre 2010 i 2015 va augmentar un 10% el nombre d’assalariats amb contracte temporal.

L’índex de temporalitat varia molt en funció dels col·lectius laborals, ja que pot anar des de valors propers al 10% en certs sectors d’activitat (indústria, comerç a l’engròs, transport, finances) a més d’un 50% entre els treballadors i treballadores joves.

Es constata que hi ha més temporalitat entre les dones que entre els homes, entre els joves que entre els treballadors de més edat, entre els estrangers que entre els espanyols i, finalment, per grups professionals, la falta de qualificació augmenta la temporalitat.

 

El Gabinet Tècnic de programació de l’Ajuntament de Barcelona ha elaborat l’Informe “El Treball assalariat a Barcelona. Informe sobre Temporalitat, Intensitat laboral i durada dels contractes a Barcelona 2015”, que per primera vegada radiografia i analitza les condicions del treball temporal.

Això ha estat possible gràcies a la disponibilitat d’una nova font d’informació, l’anomenada Mostra Contínua de Vides Laborals (MCVL). Aquesta mostra ofereix dades anonimitzades que permeten analitzar la vida laboral de 21.000 persones residents a Barcelona que l’any 2015 van realitzar algun tipus de treball assalariat. Més enllà de quantificar la incidència de la contractació temporal sobre el treball assalariat, la qualitat de la MCVL permet conèixer millor els efectes de la temporalitat en els diversos sectors de l’economia i de la força laboral. Amb tot, cal dir que la MCVL no permet aproximar altres situacions de precarietat fins i tot més greus, com les que es deriven del treball no declarat.

Per tal d’aproximar-se al coneixement del fenomen de la precarietat laboral, l’estudi analitza les trajectòries laborals individuals a partir de dos indicadors. En primer lloc la intensitat laboral, és a dir, el nombre total de dies treballats. En segon lloc, la durada mitjana dels contractes. Val a dir que l’anàlisi fa referència a les persones que tenien contracte a 31 de desembre de 2015 i, per aquest col·lectiu, es consideren tots els contractes que han tingut vigents als llarg de l’any 2015, la durada mitjana dels mateixos i els dies de treball que han generat des del seu inici; és a dir, retrospectivament, tot el període de vigència d’aquests contractes.

A finals de 2015, segons la MCVL, hi havia 536 mil assalariats residents a Barcelona, dels quals 414 mil (77,2%) tenien contracte indefinit i 122 mil (22,8%) contracte temporal. En comparació amb l’any 2010, aquestes dades suposen una disminució d’un 3,2% d’assalariats amb contracte indefinit i un augment d’un 10% d’assalariats amb contracte temporal.

La intensitat laboral de menys de dos mesos (considerada una intensitat laboral molt baixa), afectava l’any 2015 a un 12,3% dels treballadors temporals, mentre que només un 1,6% dels assalariats amb contracte indefinit es van trobar amb aquesta situació. En canvi, el 87% dels assalariats amb contracte indefinit van treballar tot l’any, percentatge que baixa al 44,4% entre els treballadors temporals.

Pel que fa a la durada mitjana dels contractes, també es modifica de forma considerable en funció del tipus de contracte. Menys d’una tercera part dels treballadors temporals (29%) tenen contractes de durada igual o superior a un any, mentre que el 82,3% dels treballadors amb contracte indefinit tenen contractes d’aquesta durada. Si es considera el grup de màxima inseguretat laboral (durada dels contractes fins a un mes), es constata que un 18,8% dels treballadors temporals van tenir contractes amb una durada mitjana de menys d’un mes, mentre que aquesta situació entre els assalariats indefinits és irrellevant.

 

Pel que fa a les diferències entre sexes, el percentatge d’assalariats temporals és més gran entre les dones (23,6%) que entre el homes (21,9%). Aquest diferencial sembla relativament petit, però cal tenir en compte que l’any 2010 el percentatge de temporalitat era el mateix entre els treballadors que entre les treballadores (un 20%).

La desagregació per grups d’edat aporta diferencials molt significatius entre els diferents col·lectius. Com mostra el gràfic, la temporalitat augmenta de forma molt intensa amb els grups de treballadors més joves.

Es pot assumir que en el grup més jove, fins els 24 anys, una part de la temporalitat és voluntària, per compaginar estudis i feina. Però el grup de 25 a 29 anys té una taxa de temporalitat del 37,6%, més del doble de la que afecta als treballadors de 40 i més anys (15,2%).

 

Una altra segmentació rellevant del perfil del treballador correspon a la distinció per nacionalitat. Mentre que la cinquena part dels assalariats espanyols són temporals, entre els assalariats estrangers aquesta proporció arriba fins a la tercera part.

El darrer aspecte a considerar és l’anàlisi de la temporalitat del treball assalariat en funció de l’activitat econòmica de l’empresa contractant. És un punt on cal tenir en compte la forta estacionalitat de determinats sectors de l’economia de la ciutat.

 

L’informe constata l’elevada temporalitat que afecta actualment el sector públic, amb proporcions diverses: Administració Pública (36,7%), Educació (31,9%), Sanitat (32,2%) i Serveis Socials (28,8%).

Ara bé, la temporalitat al sector públic destaca per gaudir d’una intensitat laboral i una durada dels contractes significativament més llarga que en la resta de sectors; és a dir, menys precarietat. El 25% dels contractats temporals públics en situació més precària arriben als 286 dies de treball acumulat, i els seus contractes tenen en mitjana una durada de més de 100 dies. Això s’explica perquè a l’entorn del 70% d’aquests assalariats temporals públics són funcionaris interins.

En canvi, el comerç al detall o l’hostaleria amb percentatges de temporalitat menor, tenen una menor intensitat laboral i una durada dels contractes més curta. En concret, el 25% dels treballadors de l’hostaleria que estan en situació més precària no superen els 80 dies de treball acumulat, i la durada mitjana del seu contracte és de 25 dies.

En termes de grups professionals, els treballadors sense qualificació, els oficials de 1a, 2a i 3a, i els auxiliars administratius són els que tenen menor intensitat laboral i els contractes de durada més curta.

En suma, l’estudi evidencia diferències molt substancials en la qualitat de la contractació, que responen a la diversitat de marcs normatius laborals i, en el cas del sector públic, també als sistemes de provisió dels serveis. Reduir la temporalitat en l’ocupació pública passa per aixecar les restriccions legals a la creació de noves places a les administracions. El pacte entre Govern Central i sindicats, anunciat amb motiu de la presentació del projecte de pressupostos generals, sembla que va en aquesta direcció. Pel que fa al sector privat, reduir els nivells de temporalitat i la precarietat que hi va associada requereix, necessàriament, una regulació del mercat laboral que sigui menys lesiva per als interessos dels i les treballadores assalariades. Perquè les dades de Barcelona confirmen que la darrera reforma laboral del govern Rajoy no ha portat a una reducció de la temporalitat, sinó més aviat el contrari.

 

Descarregar dossier en format PDF



Compartiu aquest contingut