Els Punts d’Assessorament Energètic (PAE) atenen 3.000 persones en els primers tres mesos de vida : Servei de Premsa

Els Punts d’Assessorament Energètic (PAE) atenen 3.000 persones en els primers tres mesos de vida

16/05/2017



Temps estimat de lectura: 3 minuts

L’Ajuntament de Barcelona ha aconseguit evitar un total de 1.560 talls de subministrament en acreditar el risc d’exclusió residencial

Els nous serveis municipals han ajudat a fer d’altres tràmits: 253 bons socials, 146 canvis de titularitat en els contractes i 314 modificacions de potència

La novetat dels protocols per detectar la pobresa energètica ha facilitat també que els Bombers de Barcelona comuniquin 50 possibles casos

 

 

Un servei eficaç i capaç de donar respostes concretes a la problemàtica de la pobresa energètica. Aquesta ha estat la valoració del funcionament dels primers tres mesos de vida dels Punts d’Assessorament Energètic (PAE) que ha fet aquest dimarts la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, durant la Comissió de Drets Socials, Cultura i Esports que s’ha celebrat a l’Ajuntament de Barcelona. Concretament, els 10 PAE que van entrar en funcionament el passat 20 de gener han atès des de llavors un total de 2.918 persones. A més a més, gràcies a l’activitat d’aquests PAE i a l’anàlisi per part dels Serveis Socials dels llistats que periòdicament envien les empreses amb la relació d’impagats s’han pogut evitar fins a 1.560 talls de subministraments de persones en risc d’exclusió residencial.

Però els PAE, una nova eina posada en marxa per l’Ajuntament de Barcelona amb una inversió de 2,2 milions d’euros l’any i l’objectiu de resoldre els dubtes sobre subministraments energètics de la població i millorar la detecció dels casos que corresponen a famílies vulnerables, no només han servit per evitar talls de persones en situació de vulnerabilitat. En aquest temps també han demostrat la seva validesa per fer altres tipus de tràmits amb les companyies subministradores que no sempre són fàcils per als usuaris: s’han gestionat 253 bons socials, s’han efectuat 146 canvis de titularitat en els contactes i s’han fet 314 canvis de potència contractada.

Des de l’Ajuntament de Barcelona s’ha posat sempre el focus sobre aquesta problemàtica, tot evidenciant la dificultat de fer aflorar els casos de pobresa energètica com a pas previ imprescindible per poder actuar. La pobresa energètica, de fet, es calcula que afecta entre el 7% i el 10% de la població. En aquest sentit, van presentar-se a finals de març els nous protocols que permetrien a d’altres serveis municipals detectar possibles nous casos, i és en base a aquests nous protocols que des de llavors els Bombers de Barcelona han comunicat fins a 50 possibles casos de pobresa energètica que també han rebut la resposta més adequada a la seva situació.

Les vulneracions de la llei 24/2015 i les possibles sancions que això comporta són un altre dels aspectes associats a la detecció de la pobresa energètica, per bé que el Govern Municipal sempre ha recordat que la seva prioritat no és imposar multes, sinó evitar talls en el subministrament de les famílies en situació de vulnerabilitat. Durant l’any 2016, l’Ajuntament de Barcelona va iniciar el procediment necessari per esbrinar si s’havia incomplert la llei en 72 casos diferents que provenien dels serveis socials, la qual cosa és el primer pas per poder imposar una sanció. En 43 casos no es va poder acreditar l’incompliment de la llei, mentre que en els 29 restants sí que es va incoar un expedient d’informació prèvia. Aquests procediments segueixen el seu curs i, per tant, encara no han desembocat en cap sanció ferma. A banda d’aquests 72 casos, l’Institut Municipal de Serveis Socials també va engegar un procediment sancionador específic que va acabar sent arxivat perquè no es va poder acreditar l’incompliment.

A banda d’aquests 73 casos, durant les últimes setmanes els PAE han permès detectar 39 nous casos en els quals s’ha produït un tall de subministrament que, en principi, no havia sigut comunicat proactivament a les administracions per part de les companyies energètiques. Això pot ser degut simplement a que el nom del titular del contracte i la persona que pateix el tall, per exemple, no siguin la mateixa, i ara l’Ajuntament està esbrinat si s’ha vulnerat el principi de precaució que recull la llei 24/2015. Tot i així, el consistori ha vist que de moment hi ha sis casos d’entre aquests 39 que sí que podrien portar a l’obertura igualment d’un procediment d’informació previ al tràmit de l’expedient sancionador. Sigui com sigui, cal recordar que aquest tipus de procediments sancionadors són pioners i responen a una legislació recent que ha generat nombrosos recursos judicials, alguns d’ells encara pendents de resolució. En paral•lel, l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) està aplicant una política més restrictiva en el pagament d’ajuts de subministraments a les llars ateses pels serveis socials, en entendre que encara falta concretar els compromís de les grans companyies energètiques amb la signatura dels convenis respectius. En aquest sentit, entre el 2015 i el 2016 s’han reduït un 12,6% el nombre d’ajuts, de 5.062 a 4.425, que corresponen a aproximadament 3.000 famílies, i igualment han disminuït un 13,8% els imports subvencionats, de 778.342 a 671.278 euros.





Paraules clau
PAE/