Servei de Premsa

Arxiu, Notes de premsa

Barcelona presenta el Pla d’Acció Impulsem per modernitzar i agilitzar els seus serveis socials

Després de la crisi i les retallades, el pla pretén rellançar i blindar els serveis socials amb reformes, millores i noves eines per respondre al nou context socioeconòmic

L’Impulsem ha comptat des del gener del 2016 amb una àmplia participació de professionals i persones usuàries i inclou 20 accions concretes fins l’any 2021, amb un especial accent en el reforç de l’atenció comunitària

L’objectiu és construir uns serveis socials centrats en la persona, amb més i millor atenció, menys burocràcia i més facilitats per als professionals que hi treballen

Un total de 20 mesures concretes per agilitzar i desburocratitzar els serveis socials de Barcelona. Això és el que representa el Pla d’Acció Impulsem 2017-2021, el procés de canvi més ambiciós que s’ha fet mai sobre aquests serveis municipals i que l’Ajuntament de Barcelona ha presentat aquest dilluns. L’Impulsem, que va arrencar el gener del 2016, busca repensar tot el model d’atenció social bàsica per adaptar-la al nou context socioeconòmic, una tasca que ha comptat prèviament amb un profund procés de recollida de les opinions de tots els actors implicats, incloses les persones usuàries dels serveis, entitats i professionals per detectar quines són les modificacions que cal fer i fins i tot quines són les més prioritàries.

Entre les mesures que van en aquesta línia, per exemple, es troba la creació d’una oficina única per facilitar la gestió de totes les prestacions econòmiques, com és el Fons 0-16; la definició d’un nou model d’atenció a la dependència, centrat en garantir l’equitat del servei amb un única llista d’espera i en la realització el més àgil possible del Programa Individual d’Atenció (PIA); o bé la introducció de millores per respondre a les demandes d’estudi d’infància i adolescència en risc. La intenció última és blindar la garantia de drets de la ciutadania, tot reduint el nombre de visites i desplaçaments, però també posar en valor la tasca imprescindible que fan els i les professionals, tot facilitant-los el seu dia a dia.

“Es tracta d’un pla molt ambiciós de modernització dels serveis socials bàsics de la ciutat, que culmina un procés d’un any i mig de treball i moltíssima participació”, ha explicat aquest dilluns la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, com demostra el fet que s’han rebut més de 1.700 aportacions. La intenció de l’àrea de Drets Socials és “posar la persona al centre i adaptar-se a la nova realitat”, tot reforçant el paper dels professionals i evitant que es converteixin només en gestors d’informes.

És en aquesta línia que el treball comunitari agafarà una importància cabdal. Es vol facilitar la construcció d’aliances amb entitats dels barris perquè la pròpia societat sigui protagonista de la millora de la seva qualitat de vida, però no com una manera de desentendre’s de l’atenció diària, sinó d’aconseguir respostes més profundes i duradores en el temps. Per exemple, se sap que gairebé el 60% de les atencions que fan els 40 Centres de Serveis Socials que hi ha a la ciutat acostumen a ser una visita única per conèixer quines prestacions existeixen, i potser fer una atenció grupal amb més d’una persona usuària i més d’un professional a la vegada és la millor manera d’atendre aquestes peticions i, a la vegada, reduir els temps d’espera o la gent que espera a fer una primera visita. En paral·lel a aquesta informació col·lectiva, el Projecte Sirius per centralitzar en una única plataforma informàtica totes les modalitats d’atenció i les diferents prestacions que es gestionen des dels serveis socials serviran per simplificar la interoperabilitat, agilitzar els processos de treball i evitarà consultes i càlculs manuals. Amb tot plegat, l’àrea de Drets Socials confia en guanyar agilitat i disminuir la burocràcia innecessària, que és precisament una de les peticions que els mateixos professionals han manifestat al llarg de les diferents sessions que s’han organitzat per prendre el pols al funcionament dels Centres de Serveis Socials.

L’agenda de transformació i posada a punt dels serveis socials té recorregut fins l’any 2021, tot i que la majoria de les actuacions seran una realitat abans del 2019. De fet, vuit de les 20 mesures ja s’han engegat. En el conjunt de canvis hi ha també  millora de la cobertura de baixes i permisos per reduir l’impacte que tenen els canvis de professionals de referència; el reforç del mecanisme per transferir coneixement entre centres i per potenciar la innovació; la flexibilització dels horaris i les agendes; l’establiment d’un sistema proactiu per recollir queixes i suggeriments de l’atenció rebuda als centres; el reforç de les portes d’entrada; la creació de noves unitats d’atenció; la diferenciació dels centres en funció de la seva mida i la complexitat de la població que atenen; l’adopció de mesures de cura per als professionals; el retorn de la tramitació de recursos que no són propis dels serveis socials a les administracions competents; o bé la identificació i activació de referents experts en determinats temes, entre d’altres temes.

 

Un procés ambiciós

L’Impulsem, al capdavall, és el procés més ambiciós de consulta i participació que s’ha fet mai en la trajectòria dels serveis socials municipals. Així ho demostra, per exemple, la jornada que el passat mes d’abril es va celebrar a l’edifici històric de la Universitat de Barcelona amb la presència de més de 650 professionals, durant la qual els mateixos treballadors i treballadores van votar quines havien de ser les accions prioritàries. Durant el procés també s’ha comptat amb la participació d’altres actors municipals, administracions, moviments socials i organitzacions d’àmbits rellevants com l’habitatge, l’educació o la salut, a banda de representants de col·legis professionals o l’àmbit universitari. A més a més, també s’ha preguntat a les persones ateses pels serveis socials, mitjançant una enquesta que tampoc té precedents i que va servir per conèixer l’opinió i el perfil de gairebé 12.300 persones majors de 16 anys usuàries dels serveis socials. Els resultats de l’estudi, que es van presentar al febrer, han permès determinar amb exactitud com de profunds són els efectes de la crisi econòmica i l’existència del risc real que la millora econòmica actual no reverteixi sobre una millora de la cohesió social i, de retruc, contribueixi a la cronificació de les borses de pobresa, l’empitjorament de la desigualtat de gènere, o la persistència d’elevats índexs de fracàs escolar, entre d’altres.

De fet, el nombre d’atencions als Centres de Serveis Socials de Barcelona no han deixat d’augmentar en els últims anys i el 2016 van arribar al rècord de 77.737 persones ateses, un 20,49% més que l’any 2011. En paral·lel s’han reforçat econòmicament tots els projectes de l’àrea de Drets Socials (la despesa corrent ha crescut un 50% des dels 221 als 332 milions d’euros) i s’han engegat diversos mecanismes per millorar el funcionament dels programes i dels contractes. Cal subratllar, per exemple, que malgrat la pressió creixent que tenen els serveis socials  s’ha aconseguit disminuir el temps mitjà d’espera de la primera visita, gràcies en part a un increment dels recursos humans. En paral·lel, s’han posat en marxa fins i tot serveis nous, com han estat els Punts d’Assessorament Energètic (PAE) per fer front la pobresa energètica i s’ha reforçat el Projecte Làbora per aconseguir la inserció al mercat laboral de persones en risc d’exclusió social.


Enviar enllaç a aquesta pàgina

Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.