Servei de Premsa

Arxiu, Notes de premsa

Textos lectures manifestació contra el terrorisme “No tinc por”

 

Bona tarda a tothom!
Buenas tardes
Salam aleykom

Com tots sabem, i no oblidem, el passat 17 d’agost vam patir dos terribles atemptats terroristes, a Cambrils i a Barcelona.

Els que avui som aquí hem vingut per cridar ben fort i amb una sola veu: NO TINC POR!

NO TENIM POR!
NO TENEMOS MIEDO
WE ARE NOT AFFRAID
MA KAN KHAFUSH

NO TENIM POR
D’expressar el nostre dolor per les víctimes, el nostre condol i solidaritat amb les famílies, els amics i totes les persones afectades per aquest acte tan covard.

NO TENIM POR!
De condenar estos crímenes que solo persiguen provocar el terror a través de la muerte y la devastación para intentar romper nuestro modelo de convivencia.

NO TENIM POR!
Perquè ens sentim protegits pels nostres cossos i forces de seguretat i confortats i també orgullosos de la ràpida resposta dels equips d’emergència, bombers, personal mèdic i hospitalari, serveis socials, treballadores i treballadors públics que ha permès que es puguin salvar vides, arriscant en molts casos la pròpia.

NO TENIM POR!
Perquè una vegada més el comportament dels nostres conciutadans: els taxistes, els comerciants que van donar refugi als qui fugien o tots aquells que van omplir els hospitals per donar sang han demostrat que som una societat solidària i amb la determinació de viure en pau i en comunitat.

NO TENIM POR
I no consentirem que ens humiliï ni que ens venci el terrorisme. Perquè quan ells colpegen, en lloc de dividir-nos ens troben més units que mai en la defensa insubornable de la Llibertat i la Democràcia des de la nostra diversitat de cultures i creences.

NO TENIM POR!
Y no conseguirán dividirnos porque no estamos solos. Somos muchos millones de personas las que rechazamos la violencia y defendemos la convivencia en Mánchester y en Nairobi, en París y en Bagdad, en Bruselas y en Nueva York, en Berlín y en Kabul.
NO TENIM POR!
Porque sabemos que el amor acaba triunfando sobre el odio. Ni la islamofobia, ni el antisemitismo, ni ninguna expresión de racismo ni de xenofobia tienen cabida en nuestra sociedad.

NO TENIM POR!
I per això hem sortit una vegada més al carrer, per tornar a omplir de llum el Passeig Marítim de Cambrils i la Rambla de Barcelona; i perquè si la seva ideologia és la mort, la nostra és una aposta decidida per la vida.

Després d’aquestes paraules volem acabar amb la veu de tres poetes:
Federico García Lorca, Josep Maria de Sagarra i Pau Casals.

Nadie que visite Barcelona podrá nunca olvidarla. La esencia de la gran Barcelona, de la perenne, la insobornable, está en esta calle, la calle más alegre del mundo, la calle donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones del año, la única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca, rica en sonidos, abundante en brisas, hermosa de encuentros y antigua de sangre: La Rambla de Barcelona.

Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?
És la sala de ball de Barcelona,
I el sol ve a fer-hi de catifa d’or.
La pela de taronja, aquí, no enganya…
Tothom, per relliscar-hi, hi és admès.
Vénen de mar i vénen de muntanya,
Per entrar dins del ball, no es paga res.
De vegades, la cobla s’embarbussa
I el ball s’omple de crits i crida fort.
I entre xiulets i sabres i batussa
S’engega una pistola i cau un mort.
Però és un “ai” i torna la riuada.
I torna el ball, gronxant-se amunt i avall.
I tornen els ocells dalt la brancada,
Fent entremaliadures de cristall.
Les roses són vermelles, i un s’adona
Que aquest vermell molsut, tibant i humit,
És el color que dura més estona
Damunt del llavi fresc de Barcelona,
Que no es cansa de riure, dia i nit.
És tot un cel de blau i d’alegria
Aquesta Rambla meva i em fa esglai
Pensar que puc deixar-la sola un dia…
La Rambla i jo no hem d’apartar-nos mai!

__

[CASTELLANO]

Bona tarda a tothom!
Buenas tardes
Salam aleykom

Como todos sabemos, y no olvidamos, el pasado 17 de agosto sufrimos dos terribles atentados terroristas, en Cambrils y en Barcelona.

Los que estamos aquí hoy hemos venido para gritar bien fuerte y con una sola voz: ¡NO TENGO MIEDO!

NO TENIM POR!
NO TENEMOS MIEDO
WE ARE NOT AFFRAID
MA KAN KHAFUSH

¡NO TENEMOS MIEDO!
De expresar nuestro dolor por las víctimas, nuestro pésame y solidaridad con las familias, amigos y todas las personas afectadas por este acto cobarde.

¡NO TENEMOS MIEDO!
De condenar estos crímenes que solo persiguen provocar el terror a través del terror y la devastación para intentar romper nuestro modelo de convivencia.

¡NO TENEMOS MIEDO!
Porque nos sentimos protegidos por los cuerpos y fuerzas de seguridad, y confortados y también orgullosos de la rápida respuesta de los equipos de emergencia, bomberos, personal médico y hospitalario, servicios sociales y trabajadores y trabajadoras públicos que han permitido salvar vidas, arriesgando en muchos casos la propia.

¡NO TENEMOS MIEDO!
Porque una vez más el comportamiento de nuestros conciudadanos: los taxistas, los comerciantes que dieron refugio a los que huían o a todos aquellos que llenaron los hospitales para donar sangre han demostrado que somos una sociedad solidaria y con la determinación de vivir en paz y en comunidad.

NO TENEMOS MIEDO
Y no consentiremos que se nos humille ni que nos venza el terrorismo. Porque cuando nos golpeen, en lugar de dividirnos nos encontrarán más unidos en la defensa insobornable de la libertad y la democracia desde nuestra diversidad de culturas y creencias.

¡NO TENEMOS MIEDO!
Y no conseguirán dividirnos porque no estamos solos. Somos muchos millones de personas las que rechazamos la violencia y defendemos la convivencia en Mánchester y en Nairobi, en París y en Bagdad, en Bruselas y en Nueva York, en Berlín y en Kabul.

¡NO TENEMOS MIEDO!
Porque sabemos que el amor acaba triunfando sobre el odio. Ni la islamofobia, ni el antisemitismo, ni ninguna expresión de racismo ni de xenofobia tienen cabida en nuestra sociedad.

¡NO TENEMOS MIEDO!
Y por eso hemos salido una vez más a la calle para volver a llenar de luz el Paseo Marítimo de Cambrils y La Rambla de Barcelona, porque si su ideología es la muerte, la nuestra es una apuesta inquebrantable por la vida.

Después de estas palabras queremos acabar con la voz de tres poetas:
Federico García Lorca, Josep Maria de Sagarra y Pau Casals.

Nadie que visite Barcelona podrá nunca olvidarla. La esencia de la gran Barcelona, de la perenne, la insobornable, está en esta calle, la calle más alegre del mundo, la calle donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones del año, la única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca, rica en sonidos, abundante en brisas, hermosa de encuentros y antigua de sangre: La Rambla de Barcelona.

Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?
Hi ha més pelats que rics, més gent guillada
Que gent amb el cervell apuntalat.
I massa fum, neguit i terregada,
I un món una miqueta estomacat
Un fa ballar el despit, l’altre la mona.
Les noies tendres fan ballar-hi el cor.
És la sala de ball de Barcelona,
I el sol ve a fer-hi de catifa d’or.
La pela de taronja, aquí, no enganya…
Tothom, per relliscar-hi, hi és admès.
Vénen de mar i vénen de muntanya,
Per entrar dins del ball, no es paga res.
De vegades, la cobla s’embarbussa
I el ball s’omple de crits i crida fort.
I entre xiulets i sabres i batussa
S’engega una pistola i cau un mort.
Però és un “ai” i torna la riuada.
I torna el ball, gronxant-se amunt i avall.
I tornen els ocells dalt la brancada,
Fent entremaliadures de cristall.
Les roses són vermelles, i un s’adona
Que aquest vermell molsut, tibant i humit,
És el color que dura més estona
Damunt del llavi fresc de Barcelona,
Que no es cansa de riure, dia i nit.
És tot un cel de blau i d’alegria
Aquesta Rambla meva i em fa esglai
Pensar que puc deixar-la sola un dia…
La Rambla i jo no hem d’apartar-nos mai!

__

[ENGLISH]

Good afternoon, everyone!

As you all know, there were two horrible terrorist attacks on August 17th, in Cambrils and Barcelona.

Those of us who are here today have come to shout out in a single voice I’M NOT AFRAID!

WE ARE NOT AFRAID!
To express our grief for the victims, our condolences and solidarity for their families and friends and everyone affected by these cowardly acts.

WE ARE NOT AFRAID!
To condemn these crimes whose only aim is to cause terror through terror and devastation in order to destroy our model of community life.

WE ARE NOT AFRAID!
Because we feel protected by our police forces, and comforted by the rapid response of our emergency services: firefighters, medical and hospital personnel, social services and public workers who have made it possible to save lives, in many cases at the risk of their own.

WE ARE NOT AFRAID!
Because once again, the conduct of our fellow citizens (the taxi drivers, everyone who queued up in hospitals to give blood, and the people in shops who sheltered those trying to escape from the attack) has shown that our society is supportive and determined to live in peace and in harmony.

WE ARE NOT AFRAID
Because we will not be humiliated or defeated by terrorism. Because when it strikes us, it does not divide us, but unites us even more in the incorruptible defense of Freedom and Democracy, through the diversity of cultures and beliefs.

WE ARE NOT AFRAID!
And they will not succeed in dividing us, because we are not alone. There are millions and millions of us who reject violence and defend living together in peace, from Manchester to Nairobi, from Paris to Baghdad, from Brussels to New York, from Berlin to Kabul.

WE ARE NOT AFRAID!
Because we know that, in the end, love will triumph over hate. Neither Islamophobia nor anti-Semitism, nor any other expression of racism or xenophobia has any place in our society.

WE ARE NOT AFRAID!
And that is why we are marching once again in the street and filling with light the Passeig Marítim in Cambrils and La Rambla in Barcelona, because if their ideology is death, ours is an unshakeable belief in life.

After these words, we want to end with the voice pof three poets:
Federico García Lorca, Josep Maria de Segarra and pau Casals

Nadie que visite Barcelona podrá nunca olvidarla. La esencia de la gran Barcelona, de la perenne, la insobornable, está en esta calle, la calle más alegre del mundo, la calle donde viven juntas a la vez las cuatro estaciones del año, la única calle de la tierra que yo desearía que no se acabara nunca, rica en sonidos, abundante en brisas, hermosa de encuentros y antigua de sangre: La Rambla de Barcelona.

Vostè sap què és, la Rambla de les Flors?
Hi ha més pelats que rics, més gent guillada
Que gent amb el cervell apuntalat.
I massa fum, neguit i terregada,
I un món una miqueta estomacat
Un fa ballar el despit, l’altre la mona.
Les noies tendres fan ballar-hi el cor.
És la sala de ball de Barcelona,
I el sol ve a fer-hi de catifa d’or.
La pela de taronja, aquí, no enganya…
Tothom, per relliscar-hi, hi és admès.
Vénen de mar i vénen de muntanya,
Per entrar dins del ball, no es paga res.
De vegades, la cobla s’embarbussa
I el ball s’omple de crits i crida fort.
I entre xiulets i sabres i batussa
S’engega una pistola i cau un mort.
Però és un “ai” i torna la riuada.
I torna el ball, gronxant-se amunt i avall.
I tornen els ocells dalt la brancada,
Fent entremaliadures de cristall.
Les roses són vermelles, i un s’adona
Que aquest vermell molsut, tibant i humit,
És el color que dura més estona
Damunt del llavi fresc de Barcelona,
Que no es cansa de riure, dia i nit.
És tot un cel de blau i d’alegria
Aquesta Rambla meva i em fa esglai
Pensar que puc deixar-la sola un dia…
La Rambla i jo no hem d’apartar-nos mai!

 

 

LINK VIDEO 26A Baixa qualitat (H.264_MP4): https://mab.to/G4faIvmgW

LINK VIDEO 26A Alta qualitat (QUICKTIME_H264): https://mab.to/fT6SNecjE


Enviar enllaç a aquesta pàgina

Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.