Servei de Premsa

Arxiu, Notes de premsa

Barcelona publica l’Atles dels ocells nidificants al municipi

L’objectiu és donar a conèixer quines són i on es troben les espècies d’ocells que es reprodueixen a la ciutat

Segons el cens actual, a Barcelona hi ha uns 140.000 exemplars de 83 espècies

L’Atles dels ocells nidificants és fruit de la participació de més de 300 persones, entitats i associacions que van recopilar dades durant les primaveres de 2012 a 2015

 

L’Atles dels ocells nidificants de Barcelona és una obra que té com a objectiu donar a conèixer quines són i on es troben les espècies d’ocells que es reprodueixen a la ciutat així com el nombre d’exemplars de cada una d’elles. És el primer atles d’ocells nidificants de Barcelona. El resultat és un producte que pot aportar molts valors afegits: patrimonials, de gestió ambiental, educatius, científics i de lleure. Es tracta d’un projecte impulsat per l’Ajuntament de Barcelona, l’Institut Català d’Ornitologia, la Universitat de Barcelona i el Zoo de Barcelona.

L’Atles posa en valor el patrimoni natural de la diversitat biològica de la ciutat. Barcelona té un nombre elevat d’espècies d’ocells nidificants tot i l’alta densitat d’urbanització del municipi – un 0,30 % de la superfície de Catalunya -, on hi crien el 36% de totes les espècies d’ocells nidificants de Catalunya. La publicació recull informació de les 83 espècies que nidifiquen a la ciutat, tant a la seva part urbana com a la resta del terme municipal, incloent-hi el Parc Natural de la Serra de Collserola. De les 83 espècies,10 són exòtiques i 73 autòctones.

D’entre les aus urbanes en el grup de les autòctones, hi trobem des de la merla que habita tots els parcs i jardins fins a espècies més escasses com els picots verd i garser gros que només són a Collserola i als parcs de la zona alta. En general les espècies autòctones són espècies forestals que troben recer en els jardins i en els arbres dels carrers com les mallerengues o espècies pròpies de rocams i penya-segats que crien en els forats dels edificis que s’assemblen al seu hàbitat natural, com passa en el cas de falciots i ballesters. En canvi, en el cas dels coloms, és una espècie semi-domèstica que s’ha acostumat de fa temps a l’ambient urbà. D’entre les aus exòtiques hi destaquem les cotorres de les quals n’hem trobat fins a 6 espècies diferents nidificant a la ciutat.

L’Atles dels ocells nidificants permet conèixer els beneficis que cada espècie aporta a la societat, el que s’anomenen serveis ecosistèmics. El principal benefici que ens donen els ocells és el plaer de contemplar-los o d’escoltar el seu cant en els espais verds de la ciutat que donen al ciutadà un respir en la seva atrafegada vida. Però, a més, els ocells juguen un gran nombre de rols en els sistemes naturals, d’entre els que en destaquen la seva gran capacitat de consumir insectes durant la temporada de cria, de manera que són uns bons col·laboradors actius en el control de plagues i ens permeten estalviar contaminants i diners.

Una altra característica de l’Atles és la seva vessant artística ja que l’obra compta amb unes il·lustracions originals del dibuixant Martí Franch. Els retrats de cadascuna de les espècies d’ocells estan emmarcats en 83 paisatges urbans, molt característics i de la majoria dels barris de Barcelona. Els dibuixos són molt acurats i s’ha comprovat que l’espècie que surt dibuixada en un paisatge, criï realment allà.

 


Puput (Upupa epops) al Cementiri de Montjuïc

Verdum (Carduelis chloris) al Parc de l’Espanya Industrial
Exemple de ciència ciutadana

L’obra és el resultat del treball conjunt i transversal de moltes persones, entitats i institucions, i per tant, un bon exemple del que s’anomena “ciència ciutadana”. Ha estat fonamental l’aportació de la ciutadania que han recollit informació durant les primaveres de 2012 a 2015. A l’elaboració de l’Atles hi ha participat de forma voluntària 322 observadors d’ocells, 3,16 observadors/km2, mentre que al darrer atles de nidificants de Catalunya (2004) hi van participar una densitat de 0,15 observadors/km2. El treball ciutadà coordinat i impulsat per l’ICO, UB i Zoo donen una alta consistència científica i l’Atles esdevé una referència en l’ornitologia i l’impuls de la biodiversitat urbana.

Els observadors han realitzat el treball de camp amb diverses metodologies, des del recull de dades a partir de l’observació del comportament dels ocells com també amb censos i mapatges dels territoris. La informació obtinguda serà bàsica per a la gestió de la fauna a la ciutat amb objectius de conservació.

A banda de les quatre institucions impulsores, també han participat del projecte: el Parc Natural de la Serra de Collserola, el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, el Museu de Ciències Naturals de Barcelona, l’Agència de Salut Pública de Barcelona, i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals. L’Autoritat Portuària de Barcelona i el Cos d’Agents Rurals així com diverses institucions internacionals també s’hi han afegit aportant el seu coneixement, concretament, l’Institut Suís d’Ornitologia i la Societat Ornitològica Txeca. També hi ha col·laborat entitats de barri com les Aules Ambientals de Sagrada Família i Les Corts, la Casa Orlandai i la Fàbrica del Sol.

És una publicació multilingüe: català, castellà i anglès i està disponible a les llibreries a partir d’aquest mes d’octubre.


Enviar enllaç a aquesta pàgina

Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.