Barcelona crearà nous espais per millorar la detecció de problemes de salut mental entre el jovent : Servei de Premsa

Barcelona crearà nous espais per millorar la detecció de problemes de salut mental entre el jovent

31/10/2017



Temps estimat de lectura: 6 minuts

Els problemes de salut mental són més freqüents entre les dones adultes i grans, entre les persones aturades i entre les classes socials i zones més desafavorides

Entre 2011 i 2016 s’ha registrat un augment dels problemes de salut mental, sobretot entre les noies adolescents i els homes adults

El Pla de Salut Mental 2016-2022 arriba al seu primer any de vida amb el 82% de les mesures en marxa i amb la intenció de millorar la formació del personal municipal per detectar precoçment problemes de salut mental entre la població

 

Entre el 10% i el 20% de la població de Barcelona, aproximadament, té algun problema de salut mental. Les xifres, de fet, han empitjorat en els últims anys, segons les dades de diversos estudis que l’Ajuntament ha recollit en l’informe monogràfic La salut mental a Barcelona. El treball coincideix amb el primer any de vida del pioner Pla de Salut Mental 2016-2022 i corrobora la seva plena vigència i necessitat. El gènere i sobretot la situació socioeconòmica (definida pel nivell d’estudis, d’ocupació o el districte de residència) expliquen en gran part el risc de desenvolupar algun problema d’aquest tipus, amb diferències de fins a deu punts percentuals en aquells casos en què la situació és més precària. Més enllà d’això, en termes generals, les xifres mostren que les noies adolescents i els homes adults són els que més han empitjorat la seva salut mental durant els últims anys.

En concret, entre els anys 2012 i 2016, la prevalença dels problemes de salut mental va passar del 5,3% al 12,3% entre les noies que estudiaven 4t d’ESO i del 6,7% al 10,5% entre les que cursaven 2n de Batxillerat. Entre els nois les prevalences respectives van passar del 6,0% al 9,7% per als més joves i del 5,4% al 6,0% per als més grans. L’edat és important, perquè tot i que durant la primera infància són els nois els que presenten una pitjor salut mental, la tendència canvia a partir de l’adolescència i s’estableix una diferència que es manté en l’edat adulta i s’accentua a partir dels 45 anys. En la població infantil destaquen especialment els problemes d’atenció i hiperactivitat, mentre que amb l’arribada de l’adolescència s’hi sumen els problemes de conducta i una elevada prevalença de problemes emocionals entre les noies.

Pel que fa a la població entre 18 i 64 anys, en aquest cas entre els anys 2011 i 2016, els diferents estudis també han mostrat que la mala salut mental ha experimentat un repunt especialment en el cas dels homes, que passen d’una prevalença de l’11,5% al 16,2%, tot i que el problema continua afectant més a les dones, que passen d’un 16% a un 18,9%. En aquesta franja d’edat, entre les persones aturades la prevalença de mala salut mental supera amb escreix el 25% i en aquelles que pertanyen a les classes socials més desafavorides la mateixa prevalença és d’un 27,3% entre els homes i d’un 31,3% en dones.

Finalment, pel que fa a la població de més de 64 anys, entre el 2011 i el 2016 la prevalença de mala salut mental va passar del 13,5% al 17,6% en el cas dels homes i, tot i ser superior, va experimentar una lleugera reducció del 24,9% al 23,8% entre les dones.

 

Visites i atencions en augment

En paral·lel amb aquesta situació, el registre de la població atesa als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) ha augmentat d’una manera notable entre els anys 2002 i el 2016. En concret, aquest tipus de centres van passar d’atendre unes 5.400 persones a atendre més de 12.300. Ara bé, aquest augment té a veure en gran part amb un increment progressiu de la notificació dels casos, amb un increment de l’oferta i amb una millor capacitat diagnòstica, més que no pas amb un empitjorament de la salut mental. Els diagnòstics per trastorn mental greu suposen el 12% del total d’atencions que fan els CSMIJ.

Aquestes xifres són força similars en el cas de la població adulta. Els Centres de Salut Mental per a Adults (CSMA) va passar d’atendre unes 32.800 persones l’any 2002 a atendre unes 45.400 l’any 2016. Els diagnòstics per trastorn mental greu en aquest cas representen el 32,2% del total.

 

El primer pla específic

Conscient d’aquesta situació i de la repercussió que la crisi econòmica pot haver produït sobre la salut mental de molta gent, l’Ajuntament de Barcelona ja va presentar el juliol del 2016 el Pla de Salut Mental 2016-2022, el primer de les seves característiques a la ciutat i que va comptar amb la participació d’associacions i entitats especialitzades. Entre els seus principis rectors hi ha un major impuls a les actuacions preventives i de promoció de la salut mental; la focalització dels esforços en l’atenció a infants, adolescents i joves; el suport a la plena inclusió de les persones diagnosticades de trastorn mental i l’inici d’accions als barris amb especials dificultats i en situació de desigualtat.

El Pla de Salut Mental ja té en funcionament el 82% de les 111 mesures previstes, la qual cosa permet assolir un grau de compliment d’un 3,4 sobre 5. En són una bona mostra la inclusió de la salut mental en l’abordatge del sensellarisme, com demostra la posada en marxa d’un equipament específic a Cal Muns; el reforç dels programes de Barcelona Salut als Barris (BSaB) per arribar als 23 barris amb pitjors indicadors de salut de la ciutat; o bé la creació d’un projecte específic per part de Barcelona Activa per promoure la inserció laboral de joves amb problemes de salut mental. Ara bé, a banda dels projectes ja engegats, i coincidint amb el primer aniversari de la posada en marxa del Pla de Salut Mental de Barcelona, són tres les línies que es començaran a desplegar i que pretenen impulsar i completar tota la feina desplegada fins ara:

 

1. Millora dels equipaments sanitaris

S’ha treballat amb el Consorci Sanitari de Barcelona (CSB) per definir les prioritats a les quals destinar l’increment de 12 milions d’euros del pressupost del departament de Salut de la Generalitat per l’actuació en salut mental dels serveis sanitaris de la ciutat. Aquest augment se centrarà de manera destacada en:
– Incrementar i adequar els serveis de salut mental i reforçar la figura del Pla de Serveis Individualitzats (PSI) als barris prioritzats per l’existència de desigualtats socials en salut, amb l’objectiu de gestionar els casos de trastorns mentals severs a la comunitat.
– Incrementar la intensitat de la teràpia psicològica a la xarxa de salut mental de la ciutat.
– Ampliar el nombre de professionals als Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil (CSMIJ) i als Centres de Salut Mental per a Adults (CSMA).

 

2. Espais de Consulta Jove

En base a l’aprenentatge que han permès fer diferents experiències a la ciutat, l’Ajuntament de Barcelona té previst obrir durant les properes setmanes fins a quatre Espais de Consulta Jove als districtes amb pitjors indicadors socials i de salut. Es tractarà d’espais comunitaris per a adolescents i joves, que atendran consultes presencials o telefòniques sense necessitat de demanar cita prèvia, creats amb l’objectiu de donar resposta a les necessitats d’atenció i dels possibles casos de patiment psicològic i/o emocional que poden aparèixer en el context escolar, familiar o comunitari dels joves d’entre 12 i 21 anys, dirigits per professionals especialitzats en salut mental i amb els següents objectius:
– Atendre infants i adolescents que necessiten una resposta especialitzada i immediata al seu dubte o patiment, així com dotar-los d’eines per afrontar una situació personal angoixant.
– Oferir un servei als professionals que treballen a les escoles i a d’altres equipaments o serveis amb adolescents o joves, amb assessorament i orientació sobre casos o situacions concretes que es poden trobar durant l’exercici de la seva tasca professional diària.
– Orientar i donar recolzament especialitzat a les famílies de l’infant o adolescent que siguin atesos.

 

3. Formació en salut mental

Després que durant el 2016 Barcelona Activa hagi desplegat un programa de formació intensiva a les prop de 200 persones que conformen el seu personal tècnic amb l’objectiu d’incloure la perspectiva de salut mental en els seus serveis, la intenció ara es iniciar al gener del 2018 un programa específic adreçat a les 10 Oficines d’Habitatge que hi ha a la ciutat, com a pas previ a l’extensió d’aquesta formació a d’altres professionals que treballen a l’Ajuntament.

La intenció és que el personal que hi treballa en aquestes oficines sigui capaç d’identificar aquests problemes entre els usuaris i usuàries d’aquest servei, tot partint de la premissa que la pèrdua de l’habitatge és un focus important d’angoixa i patiment per l’afectat. Igualment, que l’atenció sigui el més adequada i adaptada a les necessitats de suport del malestar emocional, que s’ofereixi una primera orientació i que es detectin els casos més greus mitjançant la necessària coordinació amb la xarxa de salut i social. A més a més, un equip de suport i orientació oferirà un assessorament permanent a aquest personal de les Oficines d’Habitatge per mantenir i actualitzar la formació rebuda, facilitar l’acompanyament cap als serveis professionals, donar pautes d’autoprotecció i, en definitiva, donar suport i assessorament immediat sempre que sigui necessari.





Paraules clau
salut/ salut mental/