L’Ajuntament de Barcelona ha atès gairebé 300 persones afectades per la càrrega policial de l’1-O : Servei de Premsa

L’Ajuntament de Barcelona ha atès gairebé 300 persones afectades per la càrrega policial de l’1-O

31/10/2017



Temps estimat de lectura: 5 minuts

L’informe de l’oficina d’atenció als afectats conclou que l’actuació de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil a la ciutat va vulnerar els drets humans i va tenir com objectiu “generar pànic entre la població civil i així tenir un efecte desmobilitzador”

 

El Servei municipal d’atenció a les persones víctimes d’agressions policials de l’1 d’octubre ha atès a 294 persones des que es va posar en marxa, el passat 2 d’octubre, fins al seu tancament, el passat 20 d’octubre. El punt d’atenció als afectats que van patir la càrrega policial a les diferents punts de votació habilitats a Barcelona es va instal·lar a la seu de l’Oficina per la No Discriminació de l’ajuntament, des d’on s’ha ofert assistència jurídic i psicosocial gratuïta a les víctimes. .

Aquest servei es va posar en marxa amb caràcter d’urgència amb l’objectiu de d’oferir orientació i assessorament jurídic a les víctimes i familiars d’agressions policials, així com atenció i suport psicosocial. A més, des del servei s’ha intervingut en aquells col·legis electorals i barris on es van produir càrregues policials oferint suport psicosocials i/o orientació jurídica.

De les 294 persones ateses:
– 49 persones han rebut atenció jurídica i psicològica presencial
– 11 persones han rebut atenció només de caràcter psicològic
– 5 persones han rebut atenció només de caràcter jurídic
– 171 persones han participat als tallers grupals rebent atenció psicosocial i/o assessorament jurídic
– 41 persones han contactat amb el servei per aportar informació i/o material audiovisual
– 17 persones han contactat amb el servei per sol·licitar informació

En l’àmbit de l’atenció psicosocial, l’objectiu de la intervenció ha estat identificar simptomatologia relacionada amb el trauma. També s’ha valorat el tipus d’impacte i dany ocasionat en la persona amb l’objectiu d’enfortir la prevenció i tenir criteri per realitzar derivacions a serveis especialitzats en cas detectar-ne la necessitat. Així mateix, s’ha dotat a la persona afectada d’eines d’afrontament i resiliència amb l’objectiu d’activar recursos propis i enfortir-la.

L’atenció jurídica ha consistit en un assessorament de les vies judicials de denúncia de les situacions de vulneracions de drets i repressió patides l’1 d’octubre per part de cossos policials. S’ha acompanyat en la interposició de la denúncia davant el Jutjat de Guàrdia de Barcelona a totes aquelles persones que no havien denunciat l’agressió policial patida i volien fer-ho o bé que havien realitzat denúncies incompletes. En la majoria de casos, però, les persones ja havien interposat una denúncia davant dels Mossos d’Esquadra el mateix 1 d’octubre o els dies immediatament posteriors.

En aquests casos, l’atenció jurídica ha consistit en l’assessorament i acompanyament en la recol·lecció i aportació de prova a la instrucció judicial.

En aquest sentit, ha estat molt destacable i important la tasca de recopilació de material provatori, tant pel que fa als casos individualment atesos com pel fet de poder-lo posar a disposició del Jutjat d’Instrucció que s’encarrega de la investigació dels fets.

 

Tracte humiliant i vexatori

Les situacions que recull l’Informe sobre la descripció que fan les persones agredides consisteixen, en la majoria dels casos, en cops amb el bastó o porra policial, puntades de peu incloent-hi parts del cos especialment sensibles com són la cara, els ulls o el cap o, en alguns casos, fortes empentes contra el terra o escales, amb lesions de diversa consideració.

L’Informe assegura que són especialment greus els tractes humiliants i vexatoris rebuts per algunes de les persones, com empentes reiterades per diversos agents, insults, arrossegaments estibant dels cabells o subjectant des de la zona facial o els dos casos d’agressió sexual narrats per dues de les dones ateses.

Pel que fa les lesions, aquestes són de diversa consideració. Una de les persones presenta una lesió molt greu a l’ull com a conseqüència de l’impacte d’una bala de goma disparada per un agent de la policia nacional. La lesió va requerir una intervenció quirúrgica d’urgència per reconstruir l’ull i en l’actualitat es resta a l’espera de saber si es podrà recuperar la visió. Una altra persona víctima de bala de goma ha tingut una lesió a la cama.

En altres quinze casos es tracta de lesions menys greus, consistents en laceracions que han requerit punts de sutura o steri-strip, i/o fractures i esquinços. S’ha atès a un total de 33 persones que presentaven lesions físiques lleus, consistents en la seva majoria en contusions o erosions, ocasionades per cops amb els bastons policials, puntades de peu, cops de puny, estibades de cabell, empentes o haver estat arrossegades per terra.

En l’esfera psicològica, s’ha descrit simptomatologia com ansietat i estrès agut ocasionats per la violència directa rebuda així com per la visualització de les escenes violentes.

Del conjunt de relats se’n pot extreure, segons l’informe, que hi ha una sensació força generalitzada que les dones i les persones grans van ser víctimes d’un tracte especialment vexatori, en comparació amb el tracte rebut per homes de mitjana edat.

 

Conclusions

L’informe elaborat sobre la base de la informació recollida a través dels testimonis i ferits conclou que durant l’1 d’octubre es van vulnerar drets humans i fonamentals com la llibertat d’expressió, la integritat moral i el dret de reunió i manifestació pacífica, en contra de la legislació estatal i la internacional.

El document estableix que per les proves i testimonis recollits, les actuacions de la Policia Nacional i de la Guardia Civil l’1 d’octubre, malgrat estar emmarcades en l’execució d’ordres judicials per a impedir la votació al referèndum, varen suposar un ús excessiu de la força, ja que “anaven dirigides a generar pànic entre la població civil i així tenir un efecte desmobilitzador, tant d’aquelles persones que es trobaven concentrades als col·legis electorals i als seus voltants com d’aquelles que no s’havien desplaçat als mateixos però estaven seguint les càrregues pels mitjans de comunicació”.

L’informe posa èmfasi en la gravetat del fet de llançar bales de goma i l’ús d’altre material antiavalots contra manifestants pacífics en exercici de drets fonamentals malgrat la prohibició de les bales de goma a Catalunya, que “si bé no és d’obligat compliment per a la Policía Nacional i la Guardia Civil, no eximeix que el seu ús hagi de fer-se seguint els protocols establerts”.

Finalment, destaca com la falta de reconeixement públic i social per part de les autoritats de l’Estat espanyol ha generat un silenciament del dolor viscut per les persones afectades per la violència policial i la repressió viscuda, ocasionant en diversos casos una revictimització de la persona. Per aquest motiu, destacat que “ha estat molt important i positiu en l’evolució de les afectacions psicològiques el suport i reconeixment a les víctimes rebut per part d’aquest servei i l’obertura de diligències al Jutjat per investigar els fets”.

[…]

 

Descarregar nota en format PDF

Descarregar informe en format PDF





Paraules clau
1-O/