Servei de Premsa

Arxiu, Notes de premsa

Barcelona homenatja a la rumba catalana amb dues mitgeres del barri del Raval

Els edificis del carrer de la Cera, número 6 i 57, acolliran dues escultures que fan un repàs per aquest gènere musical des dels seus inicis fins a l’actualitat

Les actuacions permeten també una millora en l’aïllament de les dues finques i està previst que estiguin enllestides entre finals d’any i principis del vinent

El procés de creació d’aquestes dues obres ha donat peu a un treball comunitari que proposa recuperar la memòria de la rumba a la vida quotidiana del Raval

 

 

 

 

L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat les actuacions per tal de fer un homenatge a la rumba catalana a través de la instal·lació d’escultures a dues parets mitgeres, que seran una realitat entre finals d’aquest any i principis del vinent. Les dues parets estan ubicades als números 6 i 57 del carrer de la Cera, que es considera l’origen històric d’aquest gènere musical al barri del Raval.

A més, aquestes intervencions tenen la voluntat d’aportar una proposta artística i estètica de qualitat a sumar al patrimoni urbà, il·lustrant i recreant la memòria històrica de l’indret. Les obres també serviran per millorar les condicions dels dos edificis, gràcies a la instal·lació d’aïllament tèrmic a les mateixes. En total, suposen una inversió aproximada d’uns 105.000 euros.

Fotomontatge
L’homenatge consisteix en dues escultures obra de l’artista Luis Zafrilla que s’instal·laran en aquests dos espais i que representen la rumba catalana, des dels seus inicis i fins a l’actualitat. Aquestes són el resultat d’un procés participatiu i plural en el que l’obra ha anat prenent forma progressivament fins arribar al projecte definitiu i que recull la demanda de la comunitat originària del barri i l’esforç de les entitats i persones implicades en el procés.


Fotomontatge
L’obra està plantejada com una estela commemorativa en format vertical amb un discurs narratiu que es llegeix en sentit ascendent, de caràcter figuratiu i fàcil interpretació. En concret, es tracta d’una instal·lació projectada en dues parts independents i complementàries conformant totes dues una sola unitat artística, un díptic composat per dues parts gairebé simètriques i lligades formal i conceptualment.

A més, els dos murals són molt semblants en format, materials i dimensions i seran instal·lades en aquestes dues parets mitgeres de característiques espacials molt similars. Els espais urbans triats i destinats per a la ubicació de les dues obres casualment delimiten, gairebé amb fidelitat i precisió, l’àrea urbana on van tenir lloc els orígens històrics de la rumba catalana en el barri del Raval.

 

Carrer de la Cera, 57: evolució i protagonistes entre els anys 50 i els 70

En el cas de la mitgera del carrer de la Cera, 57, aquesta descriurà en sentit ascendent l’evolució i els protagonistes del gènere musical des dels seus inicis, cap als anys 60, fins als anys 70 aproximadament, integrant diverses il·lustracions al·lusives a l’origen de la rumba, imatges de diversos artistes de l’època, frases retalls de cançons, títols de peces i noms d’artistes amb variats tipus i formats de lletres.

L’escultura s’instal·larà en una paret amb una superfície de 40 metres quadrats i inclou un sòcol de 4’65 metres. La realització de l’obra està plantejada en dues planxes metàl·liques de diferent gruix i de colors diferents fixades entre elles i instal·lades sobre la paret mitgera mitjançant ancoratges metàl·lics. És un mural bidimensional amb unes dimensions de 12 metres d’alçada i 1’5 d’amplada.

Les dues planxes es muntaran en paral·lel una -la més fosca- per sobre de l’altra -la més clara-, deixant entre elles una separació que permetrà fer un joc d’ombres i donarà una sensació de volum.

L’obra s’inicia a la base amb una figura femenina ballant d’esquenes com al·legoria del gènere musical (la mateixa que remata la peça del carrer de la Cera, 6) envoltada per dues figures i diverses frases que ambienten i il·lustren els inicis del gènere. A partir d’aquí, continua amb una imatge d’un local nocturn de l’època on actua una orquestra cubana de les que giraven per Barcelona en aquells temps contemplada des de la barra per una figura de “gitano benestant” i els noms de grups i artistes de l’època.

Seguidament, una imatge nocturna d’una foguera e la nit de Sant Joan al carrer de la Cera i l’ambient festiu al voltant del foc, fet significatiu d’aquells anys inicials amb la llegenda “En el carrer de la Cera amb Gràcia va començar”, fent al·lusió a la paternitat compartida del gènere de les dues comunitats gitanes, de Gràcia i del barri del Portal.

Tot seguit enllaça amb la imatge de “l’Orelles” (primer referent del Portal) a la guitarra, i de “la Pepi” (ballarina i cosina del Peret) ballant al costat. Continua l’estela amb una il·lustració dels històrics “Pescadillas” (El pare) “el Legañas”, l’oncle “Meru” i l’oncle “Polla” (de qui es diu que va ser el primer en fer el “ventilador” amb la guitarra) actuant a “El Charco de la Pava”, local de referència del carrer Escudellers.

Després una imatge del “boom” turístic dels anys 60 (clau pel creixement del gènere) amb el desarrollisme de la costa i les imatges joves de “El Chacho” palmejant i de “Peret” a la guitarra, cantant tots dos com a figures emergents del carrer de la Cera. A continuació, la figura de Antonio González “Pescadilla” a la guitarra com indiscutible referent de la rumba i al seu costat una figura femenina vestida amb títols de les seves peces musicals.

Per sobre, a la dreta, l’imatge de “El Chacho” al piano com a gran figura del gènere i a l’esquerra el duo “Chipén” amb “Johnny” Tarradellas i “Peret Reyes”, i per sobre d’aquest últim el seu germà “Ramonet”. Culmina la obra la figura de cos sencer del gran Peret en la seva època d’eclosió i envoltat de títols de les seves rumbes amb el seu peculiar gest de peus ballant i mans a la guitarra fen el “ventilador” com a clar distintiu de la Rumba Catalana.

I al voltant de la imatge de “Peret”, els seus “palmeros” l’oncle “Toni” (històric i germà de l’oncle ”Paló”), el “Huesos” (o “El gitano colorao”, pare del “Petitet”), l’oncle “Joanet” i la jove del “Peret”, “la Mami”, ballant al costat.

Carrer de la Cera, 6: influència de la rumba catalana en d’altres artistes

Pel que fa a la paret mitgera del número 6, de 26 metres quadrats, s’hi instal·larà un mural que il·lustra i descriu també en sentit ascendent com la rumba catalana ha influenciat i nodrit a d’altres artistes durant les darreres dècades tot barrejant-se amb d’altres músiques. Així, aquesta compta amb imatges dels diversos artistes amb lletres, títols de cançons i noms amb variats tipus i formats de lletres.

En aquest espai s’hi va instal·lar l’any 2015 un banc-jardinera fet de xapa de ferro plegada amb l’objectiu de dissuadir els vianants i veïns de depositar deixalles en aquest racó. L’actuació proposada ara contempla la instal·lació de l’obra realitzada per Luis Zafrilla, consistent en dues planxes metàl·liques bidimensionals sobreposades de manera que generin sensació de volum i joc d’ombres. Les dimensions de la peça és de 12 metres d’alçada i 1’5 d’amplada.

El mural s’inicia a la base amb la imatge de la cara del Peret com a gran figura del gènere, a continuació les figures del Tio Paló envoltat de gitanes rumberes i també el rostre del Petitet Seguidament, apareixen Els Amaya amb la guitarra, el Chango i després els Rumba Tres.

Continua amb la figura d’una rumbera (que es repeteix en l’obra de la mitgera del número 57) a la mateixa alçada que la gran imatge de la cara del Gato Pérez amb el seu barret. Per sobre, i als costats del barret, els “Estrellas de Gràcia”, amb “El Tarragona”,”Yumitus” y “El Patata”. Per sobre els “Sabor de Gràcia” amb “Sicus” Carbonell i els “Ai Ai Ai”. Després hi ha els “Gipsy Kings”, a continuació “Los Manolos” i també els Estopa ben reconeixibles.

També els “Gertrudis”, i per sobre, “Dusminguet”, “La Troba Kung-Fu” amb Joan Garriga i el seu acordió diatònic i “Muchacho y los sobrinos”. Després, a la part final de la peça, altres figures, noms i cançons d’artistes contemporanis del gènere envoltant una figura femenina final picant de mans com al·legoria de la Rumba Catalana i culminació de l’obra.

 

Un treball comunitari que proposa recuperar la memòria de la rumba a la vida quotidiana del Raval

Arran del disseny i instal·lació de les dues mitgeres, s’ha engegat un important treball comunitari impulsat pel programa Cultura Viva de l’ICUB, i conduït per la cooperativa LaFundició, que proposa als veïns i veïnes del barri recuperar la memòria de la rumba catalana a la vida quotidiana del Raval. Aquest procés de treball s’emmarca en una iniciativa a nivell de ciutat per impulsar una xarxa de “punts de memòria” dedicada a la creació cultural comunitària vinculada a qüestions memorials.

Més enllà de l’èxit comercial i de les grans estrelles del gènere, la rumba es vivia (i es viu) als carrers i les cases de ciutat com una expressió cultural quotidiana, com una pràctica cultural compartida i espontània, de manera destacada per a la comunitat gitana catalana del carrer de la Cera i d’altres punts de la ciutat de Barcelona. La rumba formava part de celebracions assenyalades i també de la vida social a les sales de ball i els bars, on la “juerga” podia començar amb un simple repic sobre una taula.

Aquest treball s’ha iniciat en col·laboració amb el grup de veïns i veïnes impulsor de la Mediateca del Raval (http://mediateca.ravalnet.org), projecte de Ravalnet (http://ravalnet.org) ubicat al TEB (http://colectic.coop). La Mediateca és un arxiu multimèdia online i vol esdevenir una eina participada d’informació dinàmica i viva sobre la memòria del Raval. En el marc d’aquesta col·laboració i fins a la data, s’han organitzat diverses trobades per recollir els testimonis de veïns i veïnes sobre la vida quotidiana al barri i la seva vinculació amb la rumba. Aquestes trobades aviat tindran un format radiofònic, i es convida a participar a tothom que hi vulgui dir la seva en varis programes de ràdio conduïts pels membres de la Mediateca del Raval i LaFundició, així com a aportar el seu testimoni, imatges o documentació per a l’arxiu de la Mediateca del Raval.

Alhora, els testimonis i la informació recollida durant les trobades i els programes de ràdio es faran servir per composar una “rumba col·lectiva” sobre la memòria de la pròpia rumba catalana al carrer de la Cera i al barri del Raval.

El dia de la inauguració de les mitgeres s’instal·larà a la Ronda de Sant Pau un set de ràdio on el grup implicat en el desenvolupament del projecte realitzarà nous programes en directe i on es convidarà a participar als i les assistents a l’acte d’inauguració per tal d’aportar el seu testimoni, ampliant així el material d’arxiu de la Mediateca i la informació per a la “rumba col·lectiva” sobre la pròpia rumba catalana i la vida al barri del Raval.

 

Document relacionat (ZIP amb imatges alta resolució


Enviar enllaç a aquesta pàgina

Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.