El 43% de la població atesa per pobresa energètica quedarà sense protecció amb el nou bo social de l’Estat : Servei de Premsa

El 43% de la població atesa per pobresa energètica quedarà sense protecció amb el nou bo social de l’Estat

20/11/2017

Un informe jurídic encarregat per l’Ajuntament considera que la Llei 24/2015 contra la pobresa energètica segueix plenament vigent a Catalunya malgrat l’aprovació del Reial Decret que regula el bo social i, per tant, és d’obligatori compliment

Implementar el bo social tal com està definit, i que obliga les administracions a pagar la meitat de la factura, suposaria un cost addicional mínim d’1,67 milions d’euros anuals tot i seguir aplicant la llei catalana

L’Ajuntament de Barcelona reitera la seva voluntat de signar convenis amb les subministradores d’energia

 

Les disposicions en matèria de protecció contra la pobresa energètica de la Llei 24/2015 aprovada pel Parlament són plenament vigents i el seu compliment per part de les companyies és exigible a tot Catalunya. Aquesta és la principal conclusió d’un informe jurídic encarregat per l’Ajuntament de Barcelona sobre la compatibilitat d’aquesta normativa amb la recent aprovació per part del govern de l’Estat del Reial Decret 897/2017 que regula la figura del consumidor vulnerable, el bo social i altres mesures de protecció dels consumidors domèstics d’energia elèctrica.

L’Ajuntament de Barcelona ja va presentar les seves al·legacions al reial decret el passat mes de maig, conjuntament amb set ciutats més (Madrid, València, Saragossa, A Corunya, Còrdova, Cadis i Santiago de Compostel·la), que només van ser tingudes en compte en aspectes menors de la regulació. Ara, després d’estudiar el contingut de l’informe jurídic encarregat als serveis municipals sobre la compatibilitat del reial decret amb la llei catalana, l’Ajuntament reitera la seva voluntat d’arribar a signar convenis amb les companyies subministradores per tal de fer compatible la coexistència de les dues normatives, amb l’objectiu últim de seguir preservant la protecció de les famílies vulnerables i garantir l’accés de la població a tots els serveis bàsics. En tot cas, des dels mateixos serveis jurídics es treballa en l’elaboració d’un requeriment a l’Estat sobre l’aplicació d’aquesta normativa, la primera passa per a una eventual impugnació del reial decret.

Els convenis pendents de signar amb les companyies energètiques haurien de servir per establir els terminis i les passes a seguir abans que es pugui produir un tall de subministrament, una qüestió que la mateixa Llei 24/2015 ja deixava en mans dels posteriors acords. La llei sí que assegurava, en qualsevol cas, la impossibilitat que aquests talls es dugessin a terme, sota el risc d’incórrer en sancions. La defensa d’aquest precepte ha permès a la ciutat de Barcelona atendre aquest any prop de 10.000 llars de la ciutat des d’inicis d’any i evitar 4.000 talls de subministrament, tot i que el càlcul que fa l’Ajuntament és que el nombre d’habitatges susceptibles de protecció podria ser en realitat més elevat, precisament per la dificultat de visualitzar bona part d’aquest fenomen. En aquest sentit, des de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament ja fa mesos que es van posar en marxa noves estratègies per reforçar la detecció de la pobresa energètica a partir dels Punts d’Assessorament Energètic (PAE), però també amb protocols específics amb Serveis Socials, Bombers de Barcelona i personal sanitari. A més a més, i amb la intenció que aquests convenis signats entre administracions i companyies siguin una realitat el més aviat possible, l’Ajuntament ha mantingut en els últims mesos diverses reunions amb la Generalitat de Catalunya, les quatre Diputacions, l’Àrea Metropolitana de Barcelona, les dues entitats municipalistes i els ajuntaments de Badalona i Sabadell. També s’han mantingut reunions amb el Síndic de Greuges i entitats socials, i de totes elles es pot concloure que la voluntat unànime és preservar la llei 24/2015 i alhora treballar per la signatura de convenis que permetin la coexistència de les dues lleis. El mateix Ajuntament de Barcelona ha creat una grup de treball específic amb la participació de tots els actors implicats en la matèria, i en l’última de les reunions celebrades les companyies elèctriques van expressar el seu compromís que no hi hagi cap tall de subministrament fins que no hi hagi un acord per a la coexistència de les dues lleis.

La tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Laia Ortiz, ha explicat el continguts dels informes en una atenció als mitjans en què també s’ha mostrat partidària “d’avançar en la nova normativa amb la signatura dels convenis de col·laboració perquè són la millor manera d’aportar seguretat jurídica” i seguir preservant l’atenció de les persones més vulnerables. De fet, tot i que ha subratllat que el reial decret és “clarament insuficient per la realitat de la pobresa energètica” i s’ha fet “amb deslleialtat institucional i d’esques als municipis” ha insistit que no invalida la voluntat de seguir desplegant la Llei 24/2015.

 

Protecció insuficient

Sigui com sigui, l’Ajuntament de Barcelona considera insuficient la regulació estatal del bo social perquè deixa sense protecció un percentatge important d’aquestes llars que hores d’ara estan sent ateses. Un altre informe elaborat per l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) xifra en un 43% el percentatge d’aquestes 10.000 llars que quedarien fora de les figures del consumidor vulnerable i del consumidor vulnerable sever. A més a més, també calcula en 1,67 milions d’euros anuals el cost que tindria per a les administracions cobrir la factura d’aquests llars vulnerables, atès que aquest reial decret fixa l’obligatorietat que siguin els serveis socials els encarregats d’assumir almenys el 50% del preu total dels subministraments bàsics. La quantia econòmica podria ser superior en cas que noves llars s’incorporessin a les mesures de protecció vigents. Tot i així, amb l’objectiu d’assegurar la protecció de les famílies vulnerables, Barcelona estaria disposada a acceptar aquest darrer punt, sempre i quan es mantingués aquest principi de precaució a Catalunya, que és inèdit a l’Estat, i les companyies subministradores s’obrissin a la signatura definitiva dels convenis de col·laboració, uns acords que han estat treballats durant les últimes setmanes en diverses reunions.

La Taula del Tercer Sector Social i l’Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) ja va demanar la setmana passada per carta a les empreses subministradores la signatura d’aquests convenis de pobresa energètica, un posicionament plenament compartit i recolzat per part de l’Ajuntament de Barcelona, que aprecia igualment la necessitat d’acabar de blindar la protecció de la ciutadania enfront possibles casos de pobresa energètica. Per la seva banda, el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va anunciar l’obertura d’una actuació d’ofici per determinar si el reial decret de l’Estat suposa una vulneració dels drets de les persones, un posicionament igualment compartit pel consistori barceloní.



Compartiu aquest contingut