Servei de Premsa
25/04/2024
Barcelona es compromet amb la cooperació per a la Justícia Global
03/01/2018
Temps estimat de lectura: 7 minuts
La ciutat es dota d’un compromís que marcarà les línies de la cooperació dels propers quatre anys, i que busca reforçar el paper de les ciutats en la governança mundial
L’Ajuntament de Barcelona ja té consolidat el 0,7% de pressupost municipal destinat a projectes de cooperació. El nou pla fins a 2021 conté la voluntat de mantenir-lo
Es passa de la cooperació al desenvolupament a la cooperació per a la justícia global, un concepte que se centra en els drets, les desigualtats i els desequilibris a escala global
Introducció
L’Ajuntament de Barcelona s’ha dotat d’un Pla Director de Cooperació per a la Justícia Global de Barcelona 2018-2021 que té com a principis impulsar la cooperació de la ciutat en projectes que tinguin incidència en els àmbits de la justícia econòmica, ambiental i de gènere, i la defensa del dret al refugi, a desplaçar-se i a migrar.
El document va aprovar-se en sessió plenària del Consell Municipal el passat 22 de desembre amb el suport de tots els grups municipals, llevat del Partit Popular que es va abstenir. Anteriorment, el pla va ser treballat conjuntament i abastament amb els actors de la ciutat en l’àmbit de la cooperació a través del Consell Municipal de Cooperació Internacional per al Desenvolupament, l’espai de referència com a òrgan consultiu i de participació d’aquest àmbit, d’expert/es i de LaFede, la federació d’organitzacions de justícia global.
Es tracta d’un pla innovador que busca marcar les polítiques públiques de cooperació d’altres ciutats globals que tinguin la voluntat política de fer front a les problemàtiques globals. El pla planteja cinc grans canvis:
a) Consolidar l’esforç pressupostari i mantenir-lo en el 0’7%
b) Transitar d’un relat de desenvolupament a un de justícia global
c) Transitar d’un model acotat a l’ajut internacional (una sola política) a un model basat en el conjunt de les polítiques públiques (cooperació de banda ampla)
d) Reforçar la cooperació a la regió mediterrània que està patint una forta crisi
e) Prioritzar la cooperació city to city (ciutat a ciutat).
El pla es proposa promoure el dret a l’accés i subministrament de serveis públics bàsics com l’aigua i el sanejament, la gestió de residus, el transport públic i mobilitat urbana, l’educació, la salut i l’habitatge. A més, trenca amb la concepció estatalista de la cooperació, entenent que les ciutats són actors polítics internacionals de primer ordre.
Així mateix, l’Ajuntament es proposa contribuir, arreu del món, a la governança democràtica de les ciutats, a promoure el dret a la ciutat, impulsant ciutats sostenibles, equitatives i inclusives, que integrin els principis de l’economia social i solidària, l’ecologia i el feminisme.
El Pla recull la determinació que totes les polítiques municipals es dissenyin en coherència amb aquests principis, i defensa que es passi de la cooperació al desenvolupament a la cooperació per la justícia global, un concepte que se centra en els drets, les desigualtats i els desequilibris a escala global.
D’aquesta manera s’incorpora com a idea central la necessitat de cooperar amb les altres ciutats per assolir entre totes una major justícia social, donant suport a projectes de diferents parts del món que permetin avançar en drets a la ciutadania, en la lluita contra el canvi climàtic, en consum responsable, etc…
En aquests moments, l’Ajuntament de Barcelona ja té consolidat el 0,7% de pressupost municipal destinat a projectes de cooperació, una dada que s’ha assolit des del 2015. El nou pla fins 2021 conté el compromís de mantenir-lo.
Dret a la ciutat
En aquest nou pla, Barcelona reivindica el caràcter municipalista de la cooperació i, alhora, defensa el dret a la ciutat, un dret que s’aconsegueix a través de “l’exercici de la ciutadania i dels Drets Humans que asseguren el benestar col·lectiu, la gestió democràtica mitjançant la participació ciutadana i la funció social de la propietat i de la ciutat, predominant el bé comú sobre el dret individual”.
Per aquesta raó, s’impulsa la cooperació amb les ciutats amb les quals ha establert aliances bilaterals estables com La Habana, Maputo, Saida, Medellín, Tànger-Tetuan, Amman, Tunis, etc…, basades en l’horitzontalitat, el diàleg polític i la cooperació tècnica. El nou pla també vol promoure un major pes de les ciutats en la governança mundial, tot assumint un rol de lideratge en aquelles xarxes internacionals de governs locals, moltes de les quals tenen la seva seu a la Barcelona: CGLU, Metròpolis, Eurocities, Medcities, Ciutats Educadores i Cideu, especialment.
Amb aquest enfocament, a l’hora d’establir prioritats geogràfiques, es fa una aproximació regional de la cooperació. Concretament es concentra en ciutats prioritàries de diferents regions, com són:
a) La Mediterrània i Orient Mitjà: es busca enfortir els corrents democràtics que van aflorar arran de la Primavera Àrab contribuint en polítiques públiques de pau i convivència pacífica per desactivar els extremismes violents i donant suport a governs locals democràtics per construir ciutats inclusives que cerquin el desenvolupament urbà equitatiu i sostenible. També es donarà suport a les entitats i moviments socials que plantegen fórmules de resistència no violenta en situacions de conflicte i ocupació militar. Es posa una especial atenció a la crisi humanitària que es deriva del conflicte bèl·lic a Síria, tant a les seves ciutats com a les de la resta de països que acullen persones refugiades, inclosos països europeus.
Ciutats prioritàries: Amman, Saida, Tetuan, Tunis i poblacions de Cisjordània i de la Franja de Gaza.
b) L’Àfrica Subsahariana: suport a projectes que busquin revertir processos d’urbanització accelerats i de baixa qualitat que intensifiquen els impactes negatius entre la població més desfavorida. Provisió de serveis públics bàsics per a fer ciutats sostenibles i inclusives, amb ocupació digna i el desenvolupament d’economies productives locals.
També es posa èmfasi en projectes que lluiten contra el desplaçament forçat de la població, forçats pel canvi climàtic, les persecucions i les violacions dels drets humans o els impactes de les indústries extractives i l’agroindústria.
Ciutats prioritàries: Maputo i Dakar.
c) Centreamèrica i Carib: es contribueix al desenvolupament sostenible i inclusiu de les seves grans urbs i a combatre les causes estructurals que provoquen la violència a l’entorn urbà i periurbà, amb el rerefons de la inestabilitat socioeconòmica, l’èxode cap els EEUU i la violació contínua dels drets humans a la regió. En especial, es donarà suport a accions de defensa d’activistes de drets humans.
Ciutat prioritària: L’Habana
d) L’Amèrica del Sud: es dóna suport al desplegament d’agendes ambientals i socioeconòmicques de caràcter urbà que consolidin els avenços assolits durant els darrers anys en matèria de justícia global.
Ciutats prioritàries: les principals capitals de Colòmbia. Es vol contribuir a fer de les seves ciutats actors polítics de primer ordre en el procés de pau mitjançant accions com la inserció de desmobilitzats, el suport als espais de diàleg polític i social, el desenvolupament d’alternatives econòmiques i sostenibles i justes, o la protecció de sindicalistes i d’activistes dels drets humans, entre d’altres. Seran ciutats prioritàries les implicades en le procés de pau a Colòmbia.
e) També seran zones prioritàries els pobles sense estat (com el palestí, sahrauí, kurd, pobles indígenes) i les diàspores (com la siriana, palestina, eritrea, centreamericana) poblacions en situació de vulneració dels drets i de persecució per motius polítics.
Renovació de les aliances per a l’acció
Els nous eixos de Cooperació de l’Ajuntament de Barcelona requereixen una renovació de les aliances per a l’acció, que es basin en el partenariat, la complementarietat i la confluència amb d’altres agendes que avui incideixen en la justícia global.
En concret, es reforcen les següents aliances:
1. Ciutats en xarxa. L’Ajuntament seguirà potenciant el vincle i les relacions de cooperació directa amb les ciutats situades en les prioritats geogràfiques del pla per a aconseguir la cooperació tècnica, l’intercanvi d’experiències i el diàleg polític. Així mateix se seguirà reforçant amb d’altres ciutats amb qui es comparteix valors i visió política com París, Berlín, Madrid, Viena, Londres, Atenes , Nova York, Los Angeles, Sant Francisco, Montreal Seül o Kyoto.
2. ONG’s i moviments socials. Són actors claus en el terreny pel seu coneixement, capacitat d’incidència i sensibilització, relacions i experiència, que els fan claus en el desenvolupament de la justícia global. El compromís de l’ajuntament és continuar donant-los suport i, alhora, incrementar el diàleg per a la construcció d’una política de cooperació de ciutat.
3. Cooperatives i agents empresarials, especialment els vinculats a l’economia social i solidària i les petites empreses. L’ajuntament vol impulsar l’economia cooperativa, social i solidària i per això s’articularan espais per integrar l’ampli ventall d’iniciatives existents a la ciutat en la definició, planificació i, si s’escau, execució d’actuacions de cooperació en aquest àmbit.
4. Think tanks, centres educatius, docents i de recerca i d’altres institucions de la ciutat. Es posarà en valor la capacitat d’aquests actors per analitzar de manera crítica les agendes de desenvolupament, contribuir a sensibilitzar i formar una ciutadania compromesa, lliure, responsable i crítica. A més, es valorarà la seva capacitat per subministrar metodologies, eines i indicadors de qualitat per a l’avaluació de polítiques.
5. Cooperacions catalanes: Es promourà la cooperació i coordinació amb el conjunt d’actors institucionals del territori, com per exemple el Fons Català de Cooperació, la Diputació de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat, tot reforçant el caràcter urbà i metropolità de la seva política.
6. Agència Espanyola de Cooperació Internacional al Desenvolupament: es mantenen els espais de relació amb aquest, pel paper important de facilitació i interlocució amb autoritats locals en terreny.
7. Organismes multilaterals: l’Ajuntament explorarà espais de col·laboració amb organismes multilaterals en aquelles situacions que afavoreixin un desplegament més efectiu de la seva política de cooperació, especialment en els fòrums internacionals, o en el marc de les xarxes de ciutats i governs locals, on Barcelona ha de jugar un rol de lideratge.
Paraules claucooperació/