Servei de Premsa

Arxiu, Notes de premsa

Barcelona es prepara per actuar en cas de sequera

L’Ajuntament de Barcelona inicia l’aprovació del Protocol d’Actuació per situació de Sequera a la ciutat de Barcelona

L’objectiu és prevenir i avançar-se a les possibles situacions de sequera establint mesures preventives i definir un model d’actuació dels serveis municipals quan hi hagi situació de sequera

Barcelona està preparada per afrontar l’eventualitat d’una situació de sequera sense patir restriccions en els seus serveis bàsics i domèstics

 

L’Ajuntament de Barcelona ha redactat el Protocol d’Actuació per Situació de Sequera de la ciutat de Barcelona. Té com a objectiu establir un model d’actuació dels serveis municipals que garanteixi la coordinació i actuació operativa dels serveis i recursos necessaris a fi de minimitzar els efectes de les situacions de sequera de forma que la intervenció aconsegueixi els següents objectius específics:
– Anticipar-se a situacions de risc de sequera i preveure actuacions per tal d’adequar-se als requeriments i necessitats de gestió en matèria hídrica de la ciutat.
– Sensibilitzar a la ciutadania en la millora dels hàbits de consum de l’aigua.
– Organitzar, coordinar i vetllar pel compliment de les actuacions necessàries pel bon ús dels recursos hídrics de la ciutat.
– Minimitzar els danys a les persones, medi ambient, bens i infraestructures de la ciutat
– Facilitar informació als afectats directes i a la resta de la ciutadania en general.
– Col·laborar amb les administracions, Àrea Metropolitana de Barcelona i Generalitat de Catalunya en el desenvolupament del Protocol en situació de Sequera i les normatives aplicables en tot moment.

El regidor de Presidència, Aigua i Energia, Eloi Badia, ha declarat que l’Ajuntament de Barcelona “ha de donar resposta de tranquil·litat i seguretat a la ciutadania perquè en cas de sequera la ciutat està preparada per fer-hi front”.

Badia ha remarcat que Barcelona disposa d’una xarxa de 86,7 km d’aigües freàtiques i gràcies a aquesta inversió en infraestructura, “l’Ajuntament aconsegueix estalviar aigua potable per als serveis municipals”. “És important també que la ciutadania estigui conscienciada i sigui responsable en els seus consums d’aigua”, ha reblat.

La sequera és un fet recurrent a Catalunya i sobretot a les conques internes i, per tant, també a Barcelona, que n’és especialment sensible.

L’abastament d’aigua potable a Barcelona té majoritàriament un origen superficial: 80%, provinent de la conca del Ter i del Llobregat, i per tant, s’han establert mesures per restringir els consums d’aigua. L’altre 20% prové de recursos subterranis de freàtica (16%) i de l’aigua de mar dessalinitzada (4%).

Barcelona té un consum total de 162 l/hab/dia i d’aquest, un consum domèstic de 107 l/hab/dia. El consum domèstic representa el 66% del total anual d’aigua, el comercial i industrial el 28% i els serveis municipals el 6%.

La Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), actualitza diàriament la informació de l’estat dels recursos hídrics de les conques internes de Catalunya. Segons la darrera informació disponible i pendent de la climatologia, Catalunya podria entrar en situació d’alerta cap a la primavera i les situacions d’emergència es podrien donar cap a l’estiu.

El Protocol d’Actuació per Situació de Sequera estableix quatre possibles escenaris:
– Prealerta: escenari d’avís, merament informatiu per al públic en general.
– Alerta: situació en la qual, atesa l’excepcional escassetat de recursos hídrics, cal que s’adoptin mesures d’estalvi a l’abastament i restriccions parcials a la resta d’usos.
– Excepcionalitat: atès l’agreujament en l’escassetat de recursos hídrics, cal que s’intensifiquin les mesures restrictives en relació amb els usos i el medi previstes per a l’escenari d’alerta, incloent la prohibició d’alguns usos interns a les xarxes d’abastament urbà.
– Emergència: restriccions i limitacions extraordinàries.

El Protocol estableix les accions concretes d’estalvi d’aigua que es duran a terme per aquells serveis o activitats que més consum generen, com són: espais verds, les fonts ornamentals, neteja urbana, les instal·lacions esportives i les piscines, i la neteja de vehicles – tant públics com també privats-, graduant les restriccions dels consums d’aigua potable per a cadascun dels escenaris de sequera que es contemplen.

Respecte a la gestió de l’abastament domiciliari de la població, es realitza des de l’AMB, administració que actualment està elaborant el seu protocol d’actuació. Barcelona està a la taula de treball atès l’impacte que podran tenir les accions que s’hagin de dur a terme a la ciutat. Tot i això, la Generalitat de Catalunya ha establert uns mínims d’estalvi d’aigua per a tots els municipis: un 5% en situació d’Alerta, un 15% en Excepcionalitat i un 25% en Emergència, amb l’aplicació de les mesures corresponents als diferents escenaris de sequera.

 

Accions a realitzar en els escenaris de sequera de Barcelona

Les accions més destacades a realitzar d’estalvi d’aigua són:

– Jardins i espais verds

Les accions van des de la limitació del reg de jardins privats a 2 dies a la setmana i el manteniment del consum del reg inferior a 450 m3/ha/mes en situació d’Alerta fins a la prohibició d’aigua potable per al reg de jardins i zones verdes, tant de caràcter públic com privat en situació d’Emergència. Només en els casos de regs de supervivència, arbres catalogats i jardins històrics es permetria el reg amb aigües freàtiques.

Amb el conjunt d’accions previstes els estalvis que s’assoliran van des del 4% dels consums mensuals habituals fins a un màxim del 96% (consum mensual habitual: 207.000 m3/mes)

– Fonts ornamentals

Les accions van des de la prohibició d’omplir les fonts ornamentals amb aigua potable (amb l’excepció de les fonts de suport vital de vida aquàtica i les fonts que s’omplen amb aigua freàtica) en situació d’Alerta fins a aturar totalment l’ompliment de les fonts ornamentals en situació d’Emergència.

Amb el conjunt d’accions previstes els estalvis que s’assoliran van des de la reducció del 60% dels consums mensuals habituals fins a un màxim del 100% (consum mensual habitual: 54.000m3/mes).

– Neteja Urbana (inclou carrers, clavegueres, paviment i façanes)

Les accions van des de la prohibició a particulars de neteja amb mànegues i la neteja urbana que s’haurà de fer amb la mínima despesa d’aigua prioritzant l’ús d’aigua procedent de Recursos Hídrics Alternatius: equips amb vehicles cisterna (80 %) que carregaran només aigua freàtica, la resta (20 %) poden mantenir càrrega d’aigua potable en situació d’Alerta fins a la reducció dels equips de baldeig en situació d’Emergència.

Amb el conjunt d’accions previstes els estalvis que s’assoliran van des de la reducció del 2% dels consums mensuals habituals fins a un màxim del 97%. (consum mensual habitual: 41.000m3/mes).

– Neteja de Vehicles

En els escenaris d’Alerta i Excepcionalitat, la neteja de vehicles només es podrà realitzar en establiments comercials que comptin amb sistemes de recirculació de l’aigua. S’exclou d’aquesta prohibició, la neteja de vehicles assignats a usos municipals en els centres de treball sempre que es realitzi amb aigua procedent de Recursos Hídrics Alternatius. Només es permet la neteja de vehicles amb aigua potable si és necessari per mantenir la seguretat i salut de les persones i dels animals. En un escenari d’Emergència es prohibeix la neteja de qualsevol tipus de vehicle excepte en establiments comercials que comptin amb sistemes de recirculació de l’aigua.

– Piscines i instal·lacions esportives

En l’escenari d’Alerta, el reg de camps esportius (públics i privats), es realitzarà amb la mínima quantitat d’aigua potable, prioritzant el consum de Recursos Hídrics Alternatius, sense superar la dotació màxima de 450 m3/ha/mes i en horari de 20:00h a 8:00h. Només es permet el reompliment de piscines amb sistemes de recirculació, piscines de nova construcció, piscines de capacitat inferior de 500 litres per al bany dels infants en centres educatius (excepte piscines amb aigua de mar). En un escenari d’Emergència resta prohibit el reg de camps esportius i l’ompliment total o parcial de qualsevol tipus de piscina (excepte piscines amb aigua de mar).

 

Amb totes les accions i mesures d’estalvi que preveu el Pla d’Actuació per Situació de Sequera de Barcelona en tots els escenaris, es reduiran els consums mensuals habituals de tots els serveis des d’un 3% fins a un 94%.

 

Totes aquestes mesures d’estalvi i eficiència comporten una reducció progressiva del consum d’aigua. Moltes d’aquestes mesures, com l’ús permanent de les aigües freàtiques, ja s’estan realitzant, fent de Barcelona un model de referència en la utilització racional de l’aigua. El protocol preveu també diferents accions de comunicació i sensibilització, per difondre aquestes mesures d’estalvi i eficiència, informar proactivament de les afectacions per minimitzar les molèsties i facilitar la màxima col·laboració ciutadana amb estreta col·laboració de l’AMB i la Generalitat de Catalunya.

 

Barcelona Ciutat Resilient

Des de l’últim episodi de sequera – maig 2007 a desembre 2008 -, els serveis municipals van reforçar les polítiques d’optimització d’estalvi dels consums d’aigua, fent de Barcelona una ciutat resilient, afavorint la substitució dels consums d’aigua potable per aigua freàtica, i amb l’establiment de mesures que van aconseguir un estalvi a totes les àrees.

Els consums anuals d’aigua dels serveis municipals s’han rebaixat un 11%, on l’aigua potable s’ha reduït en un 18% i l’aigua freàtica s’ha incrementat un 51%.

 

Relació entre el Protocol per Situació de Sequera de Barcelona i altres marcs legals

Aquest protocol s’annexarà al Pla de Protecció Civil Municipal de Barcelona, per donar resposta al requeriment del Pla Especial d’Actuació en Situacions d’Alerta i Eventual Sequera (PES) elaborat per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA).

Tot i que el PES encara no disposa de l’aprovació definitiva, Barcelona ha optat per avançar-se i preparar-se per la gestió dels episodis de sequera redactant el seu protocol que ja disposa del vist i plau de l’ACA. Un cop l’ACA aprovi definitivament el seu PES, aquest estableix que en situació de Prealerta els municipis amb una població igual o superior a 20.000 habitants han d’elaborar un pla d’emergència per situacions de sequera.

Organització: Comitè Municipal d’Emergències

S’ha procedit a adaptar tota l’organització i estructura operativa a la necessària per un pla d’emergències. S’ha definit el procediment a seguir a l’hora d’activar i desactivar l’emergència i tota l’organització implicada en l’operativa de les mesures a portar a terme.

L’estructura municipal per fer front a l’emergència, en aquest cas, per situació de sequera, consisteix en el Comitè Municipal d’Emergències que està format per:
– El/La Director/a del Pla de Protecció Civil Municipal, és el responsable de declarar l’activació i desactivació formal del Protocol, convocar el Comitè Municipal de l’Emergència, constituir i exercir la direcció del CECOPAL (en fase d’Emergència), analitzar i valorar la situació, avaluar i determinar els elements vulnerables, decidir en tot moment, amb el Comitè Municipal d’Emergències, les actuacions més adients per fer front a l’emergència dins del seu marge de responsabilitat i aplicar les mesures de protecció a la població (avisos, acollida i suport), als béns i al medi ambient, les més destacats entre d’altres.
– El/La Director/a Tècnic/a del Pla, és el responsable d’assessorar al Director del PPCM, proposar l’activació del Protocol al Director del PPCM, dirigir la coordinació de les actuacions dels grups locals mitjançant el Grup Local Especial de Risc (BCASA) i assumir la responsabilitat tècnica del Protocol.
– El Consell Assessor, és el responsable d’assessorar el/la Director/a del Pla i al Director Tècnic del Protocol, analitzar i avaluar la situació aportant informació i coordinar les actuacions dels grups locals.
– El Gabinet d’Informació, centra, coordina i prepara la informació sobre l’emergència i la facilita als mitjans de comunicació.
– I els Comandaments del Grup d’Actuació locals operatius, constituïts per els grups locals d’Intervenció, Ordre, Sanitari, Logístic-Tècnic, Logístic Social, el Gabinet i l’Especial del Risc (BCASA).

 

Document relacionat: Pla d’actualiació per a risc de sequera a Barcelona (Gener 2018)


Enviar enllaç a aquesta pàgina

Els continguts d'aquest web estan subjectes a una llicència de Creative Commons si no s'indica el contrari.