El Raval s’omple de rumba per inaugurar les dues mitgeres del carrer de la Cera : Servei de Premsa

El Raval s’omple de rumba per inaugurar les dues mitgeres del carrer de la Cera

17/01/2018

El proper dissabte 20 de gener tindrà lloc la inauguració de les dues peces artístiques en aquest carrer, que es considera l’origen històric d’aquest gènere musical al barri del Raval

A la celebració hi haurà diverses activitats i les actuacions musicals de Peret Reyes (Chipen), Marinah (Ojos de Brujo) i Petitet acompanyat de Los Amaya, Maruja Garrido o la Tía Pepi

Aquest projecte s’emmarca en un procés de treball comunitari per recuperar i visibilitzar la memòria de la rumba al Raval

 

Aquest dissabte, 20 de gener, el barri del Raval s’omplirà de rumba amb la festa d’inauguració de les dues mitgeres del carrer de la Cera que l’Ajuntament de Barcelona ha instal·lat per homenatjar la rumba catalana. Així, dissabte durant tot el dia, d’11 a 20 hores, es duran a terme tot un seguit d’activitats i concerts per tal de fer una festa ciutadana a l’alçada del que aquest gènere ha simbolitzat en el món de la música.

La celebració començarà a les 11:00 hores amb “Ràdio a la Cera”, un programa de ràdio comunitària amb convidats especials i obert a la participació del veïnat, a càrrec de LaFundició i la Mediateca del Raval. En aquest programa, que forma part del projecte “Xarxa de Comunitats de memòria de Barcelona”, es parlarà sobre la vinculació de la rumba catalana amb el carrer de la Cera. Paral·lelament, també tindran lloc tallers de guitarra, palmes i percussió a càrrec de Jack Tarradellas i Muchacho. Els interessats en participar hauran de portar el seu instrument.

A les 12:30 hores, tindrà lloc la cercavila rumbera que anirà del número 4 al 57 del carrer de la Cera amb la participació de Sam Mosketon, Jack Tarradellas i Cajones Sanroqueros. I, posteriorment, a les 13:00 hores, es farà la inauguració oficial de les dues mitgeres que compten amb uns murals, obra de l’artista Lluis Zafrilla, dedicats al passat i el present de la rumba catalana.

A les 15:00 hores tindrà lloc el Discofòrum: “Buscant la banda sonora del barri: la rumba catalana” que consistirà en una tertúlia radiofònica per descobrir el Raval rumbero on es proposaran músiques i es reflexionarà sobre els seus orígens, la seva funció i les vivències que aquest gènere acompanya.

A partir de les 17:30 hores començaran tot un seguit d’actuacions musicals com són el concert de Peret Reyes de Chipén. A les 18:20 hores, Marinah (Ojos de Brujo) i a les 19:10 hores, el Petitet amb l’Orquestra Simfònica de la Rumba, Los Amaya, Maruja Garrido i la Tía Pepi, entre d’altres.

A més, al migdia, qui ho desitgi podrà gaudir de la paella sarandonga que oferiran els “Compartir dóna gustet” amb la compra d’un tiquet per 4 euros.

Carrer de la Cera: l’epicentre de la rumba catalana al Raval

Les intervencions a les mitgeres del carrer de la Cera, 6 i 57, aporten una proposta artística i estètica de qualitat a sumar al patrimoni urbà, il·lustrant i recreant la memòria històrica de l’indret. Les obres també han servit per millorar les condicions dels dos edificis, gràcies a la instal·lació d’aïllament tèrmic a les mateixes.

L’homenatge consisteix en dues escultures que s’han instal·lat en aquests dos espais i que representen la rumba catalana, des dels seus inicis i fins a l’actualitat. Aquestes són el resultat d’un procés participatiu i plural en el que l’obra ha anat prenent forma progressivament fins arribar al projecte definitiu i que recull la demanda de la comunitat originària del barri i l’esforç de les entitats i persones implicades en el procés.

L’obra està plantejada com una estela commemorativa en format vertical amb un discurs narratiu que es llegeix en sentit ascendent, de caràcter figuratiu i fàcil interpretació. En concret, es tracta d’una instal·lació projectada en dues parts independents i complementàries conformant totes dues una sola unitat artística, un díptic composat per dues parts gairebé simètriques i lligades formal i conceptualment.

A més, els dos murals són molt semblants en format, materials i dimensions i s’han instal·lats en aquestes dues parets mitgeres de característiques espacials molt similars. Els espais urbans triats i destinats per a la ubicació de les dues obres casualment delimiten, gairebé amb fidelitat i precisió, l’àrea urbana on van tenir lloc els orígens històrics de la rumba catalana en el barri del Raval.

Així, en el cas de la mitgera del carrer de la Cera, 57, aquesta descriu l’evolució i els protagonistes del gènere musical des dels seus inicis, cap als anys 60, fins als anys 70 aproximadament, integrant diverses il·lustracions al·lusives a l’origen de la rumba, imatges de diversos artistes de l’època, frases retalls de cançons, títols de peces i noms d’artistes amb variats tipus i formats de lletres.

Pel que fa a la peça de la paret mitgera del número 6, il·lustra i descriu també en sentit ascendent com la rumba catalana ha influenciat i nodrit a d’altres artistes durant les darreres dècades tot barrejant-se amb d’altres músiques. Així, aquesta compta amb imatges dels diversos artistes amb lletres, títols de cançons i noms amb variats tipus i formats de lletres.

 

Aprofundint en el treball comunitari per recuperar la memòria de la rumba al Raval

Arran del disseny i instal·lació de les dues mitgeres, s’ha engegat un important treball comunitari impulsat pel programa Cultura Viva de l’ICUB, i conduït per la cooperativa LaFundició, que proposa als veïns i veïnes del barri recuperar la memòria de la rumba catalana a la vida quotidiana del Raval. Aquest procés de treball s’emmarca en una iniciativa a nivell de ciutat per impulsar les “Comunitats de Memòria” per impulsar en xarxa processos col·lectius de creació cultural a l’entorn de les memòries diverses de la ciutat, i donar suport a aquelles comunitats vinculades.

La rumba catalana ha arribat a ser un gènere musical universal, i tot i així s’ha mantingut íntimament lligat a Barcelona, i molt concretament a certs barris i fins i tot carrers de la ciutat, on a més a més el paper de la comunitat gitana ha estat protagonista. En són un clar exemple d’això el carrer de la Cera, al barri del Raval, els barris de Gràcia i el d’Hostafrancs.

Amb aquesta iniciativa es busca rescatar la “petita història” de la rumba, recordar quin va ser l’univers social i cultural que en un moment històric determinat va fer aparèixer i evolucionar la rumba a Barcelona. Com tota manifestació cultural, la rumba no és només producte de la creativitat d’uns pocs individus, si no el resultat d’una infinitud de relacions socials i manlleus culturals, estretament entrecreuats amb les accions quotidianes d’una col·lectivitat extensa i situada en un territori amb les seves particularitats.

Per tal de reconèixer i posar en valor aquesta “petita història” quotidiana es va contactar amb persones que haguessin viscut l’aparició de la rumba catalana al barri del Raval i la seva adopció com una pràctica cultural valuosa, lligada al pols dels carrers, al ritme de la vida ordinària de les persones.

Aquesta iniciativa compta amb la participació de la Mediateca del Raval (http://mediateca.ravalnet.org), un projecte de Ravalnet al que hi participen veïns i veïnes del Raval per tal de produir un arxiu audiovisual online del barri. Gràcies a la seva implicació es van organitzar diverses trobades al TEB del Raval a les que es van recollir plegats d’històries, dades i fets vinculats a la vida quotidiana als carrers on la rumba va proliferar cap a mitjans dels anys 60: la rumba sona als casaments, bateigs i altres festes, es toca espontàniament als bars, alguns d’ells imprescindibles com el Salchichón, o el Bar del Toni, on l’amo era germà de l’Oncle Paló, i palmero del Peret; o el Bar Neptuno, on els parroquians demanaven el disc número 45 de la màquina tocadiscos perquè sonessin els ritmes llatins d’Odilio González. Les “juergas” podien començar a la porta del bar, on es treien cadires, amb un repic sobre la taula, seguit tal vegada del soroll brillant d’una ampolla d’anís, al que es podia afegir una guitarra. Els rumberos també van marcar tendències estètiques, com ara els vestits de tres botons.

La rumba catalana va originar-se en un temps i un context propicis, en un moment històric en que entren en contacte diverses tradicions musicals populars, la cultura musical gitana i els ritmes llatins (ja fos a través de la ràdio, importats pels indians —emigrants catalans retornats— o compartida pels mariners llatinoamericans als bars del Raval).

En última instància un dels objectius del projecte Comunitats de Memòria és reconèixer i reforçar aquelles iniciatives i comunitats de memòria ja existents i, en aquest cas específic, donar continuïtat a processos creatius més enllà de l’acte inaugural dels murals de la Cera. És per això que en aquest moment s’està elaborant un mapa per cartografiar aquelles iniciatives, agents, interessos i comunitats vinculades a la memòria que es poden trobar a la ciutat de Barcelona. Un mapa digital que es proposa dibuixar col·lectivament en un procés a desenvolupar en els propers mesos i que comenci a propiciar l’emergència d’aquesta xarxa de comunitats de memòria a la ciutat.



Compartiu aquest contingut