L’Ajuntament i el Port de Barcelona acorden una nova ordenació dels espais portuaris de la ciutat : Servei de Premsa

L’Ajuntament i el Port de Barcelona acorden una nova ordenació dels espais portuaris de la ciutat

19/01/2018

Ada Colau i el president del Port, Sixte Cambra, acorden diversos pactes que permetran una millor integració de l’àmbit portuari en la ciutat, guanyar espais per a l’ús veïnal i avançar en la gestió sostenible de la mobilitat i la reducció d’emissions

Es limiten les terminals internacionals de creuers: n’hi haurà un màxim de 7, s’agruparan totes al moll Adossat un cop se’n completi l’ampliació i s’alliberaran espais dels molls Drassanes i Barcelona per a l’ús públic i ciutadà

El Port elaborarà un programa concret per reduir les externalitats mediambientals del tràfic de creuers i un pla de gestió sostenible de la mobilitat terrestre de creueristes

El pla urbanístic de la Nova Bocana tirarà endavant amb millores consensuades: es crearan 14.000 m2 nous d’espais de qualitat per a ús públic i es potenciaran els usos docents amb la ubicació de centres formatius i tecnològics vinculats a la nàutica

El consistori i el Port avançaran plegats en la reforma integral de l’àmbit del passeig de Colom i el moll de la Fusta, i properament ja s’hi instal·laran pistes esportives per tal que els veïns i veïnes de la zona es puguin fer seu aquest espai

 

Pas endavant en la relació entre la ciutat de Barcelona i l’àmbit portuari. L’alcaldessa, Ada Colau, i el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, han assolit avui un seguit d’acords importants que permetran avançar en la integració dels espais estratègics del front litoral, guanyar espais per a l’ús veïnal i millorar la gestió de la mobilitat i la reducció d’emissions.

 

 

En roda de premsa, l’alcaldessa ha destacat que aquest acord no és només un dels més importants del mandat, sinó de les últimes dècades entre l’Ajuntament i el Port. “Definim clarament com volem que sigui el port i l’espai litoral. Volem que sigui un espai més endreçat, obert i molt més ciutadà. Es tracta de tenir un port integrat en la ciutat i que els veïns i veïnes puguin sentir que el recuperen i el gaudeixen al màxim”, ha dit.

Al seu torn, la tinenta d’alcaldia d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha explicat que els pactes assolits es regeixen sota el principi bàsic que Barcelona és una ciutat amb port, i no al revés. “Sota aquest principi, Barcelona ha pogut fer sentir la seva veu per poder participar en totes les transformacions que afecten la ciutat”, ha reblat. A més, ha posat en valor que ara es posa sostre al creixement de l’activitat de creueristes, ja que de les 8 terminals i 9 vaixells actuals es passarà a 7 terminals i 7 vaixells.

A la roda de premsa també hi han participat el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, i el director general, José Alberto Carbonell.

Els pactes són fruit de la col·laboració i interlocució mantinguda en els últims mesos per les dues institucions amb l’objectiu de recuperar el vincle dels veïns i veïnes amb el port barceloní i garantir un model de gestió sostenible de l’activitat que genera el Port en tots els àmbits.

 

Limitació i trasllat per etapes de les terminals de creuers

Un dels punts clau que s’han abordat és la gestió dels creuers que arriben i surten de la ciutat. El Port de Barcelona és el quart a nivell mundial en nombre de creueristes –en rep 2,6 milions l’any–, fet que obliga a vetllar perquè aquesta sigui una activitat sostenible per a la ciutat.

Per garantir-ho, el consistori i l’Autoritat Portuària han acordat limitar el nombre definitiu de terminals marítimes internacionals –terminals de creuers– a 7, que es concentraran totes al moll Adossat seguint un pla d’etapes. Per tant, es retiraran totes les terminals de creuers del ‘port ciutat’ i s’obriran les zones que ocupen a l’ús ciutadà.

Actualment, al Port hi ha 8 terminals de creuers: A, B, C, D i E (aquesta en construcció) al moll Adossat, Maremàgnum al moll d’Espanya, i Nord i Sud al moll Barcelona (a banda i banda del World Trade Center). El calendari que s’ha definit preveu les fases pel trasllat al moll Adossat de tota la activitat de creuers, i també de la terminal de ferris de Drassanes (utilitzada actualment per Baleària), en els següents terminis:

– Terminals Maremàgnum i Drassanes: finalització de les operacions de creuers i trasllat immediat de les operacions de ferris al moll Adossat un cop se n’acabi l’ampliació, amb horitzó 2022-2023. S’eliminaran els usos portuaris comercials dels molls Espanya i Drassanes, i s’obriran els espais de moll alliberats a l’ús públic ciutadà. Gràcies a la finalització de l’activitat de la Terminal Drassanes, es podran retirar totes les tanques que hi ha entre el Portal de la Pau i el World Trade Center i configurar un nou gran espai lliure de vora mar que podran gaudir tots els ciutadans i ciutadanes.

– Terminal Nord: eliminació de l’activitat de creuers a l’acabament de la concessió actual, al 2026. Se suprimiran els usos portuaris comercials de les alineacions nord i est del moll Barcelona, i s’obriran els espais de moll alliberats a l’ús públic ciutadà.

– Terminal Sud: finalitzaran les operacions de creuers quan l’espai que ocupa actualment la terminal polivalent de Port Nou –adjacent a la terminal E– quedi desafectat de l’ús de transport de mercaderies. S’eliminarà l’ús portuari comercial a l’àmbit de l’alineació sud del moll Barcelona, i s’obriran els espais de moll alliberats a l’ús públic ciutadà.

Per complir amb el calendari marcat, el Port accelerarà la redacció del projecte constructiu de la fase quarta de l’ampliació del moll Adossat per tal que es puguin sincronitzar al màxim les dates d’acabament de les fases tercera i quarta, i poder dur a terme els trasllats previstos.

A més, els serveis regulars de la Terminal Ferry Barcelona (Trasmediterránea) podran continuar atracant en la posició sobre l’alineació sud del moll de Barcelona, propera al moll Sant Bertran, que utilitzen en l’actualitat. Un cop fets tots els trasllats, s’actualitzarà el Pla Especial del moll Barcelona –i s’ampliarà el seu àmbit al moll Drassanes– per reordenar els espais de moll alliberats que s’obriran a l’ús públic ciutadà.

Als mapes següents es pot observar la ubicació actual de terminals i la futura ordenació:

 

Cap a la reducció de les externalitats mediambientals del tràfic de creuers i la mobilitat

En el marc d’una estratègia orientada a l’ambientalització del tràfic de creuers, el Port sol·licitarà l’elaboració d’un informe sobre el sistema de control actual de les emissions dels vaixells, els protocols i els resultats obtinguts. D’altra banda, encarregarà un estudi específic de l’impacte de la contaminació al port a llarg termini, amb especial èmfasi en les partícules en suspensió i l’impacte als barris de proximitat, i concretament als districtes de Ciutat Vella i Sants-Montjuïc. I sol·licitarà a Barcelona Regional l’actualització de l’informe “Anàlisi de la contribució en emissions i immissions del Port de Barcelona l’any 2013”.

A la vista dels resultats d’aquests treballs i seguint les seves recomanacions, el Port formularà un pla d’etapes per a l’ambientalització del tràfic de creuers, amb fites concretes i quantificades per a la reducció de les externalitats mediambientals.

Paral·lelament, el Port elaborarà un Estudi d’Avaluació Generada de la Mobilitat amb origen i/o destinació al moll Adossat, i formularà un pla de gestió sostenible de la mobilitat terrestre de creueristes. Tot plegat, amb la voluntat d’evitar la congestió viària a la plaça de les Drassanes i reduir la saturació de la Rambla com a zona de vianants.

 

La Nova Bocana: un nou àmbit ciutadà guanyat al mar

Un altre dels acords importants fa referència a la tercera modificació del Pla Especial de la Nova Bocana que impulsa el Port de Barcelona. L’Autoritat Portuària va presentar al mes de juny una primera proposta de canvi de planejament que s’ha treballat conjuntament amb el Govern municipal en els últims mesos per tal d’incorporar-hi canvis que la fessin més beneficiosa per a la ciutat, els veïns i veïnes i el propi Port. Les millores introduïdes es vinculen principalment als usos i les edificacions previstes en l’àmbit i els criteris d’intervenció de l’espai públic.

El pla, que continuarà properament els tràmits municipals per a la seva aprovació definitiva, preveu augmentar l’espai públic de l’àmbit de la Nova Bocana en 14.000 metres quadrats addicionals. L’ampliació de la superfície destinada a ús públic es concentra, principalment, a la zona perimetral de la futura Marina Vela, on es generen dos trams de passeig públic equivalents en extensió a la Rambla de Barcelona (entre la plaça Catalunya i la plaça de Colom). La modificació suposa que el 100% dels espais que envolten el mirall d’agua de la marina i dels seus entorns sigui d’ús públic, un increment notable respecte al planejament vigent, que contemplava que només un 68% dels espais exteriors tingués caràcter públic.

Pel que fa als usos previstos en tot l’àmbit, es determina que cap edifici podrà tenir un ús exclusiu, i es limitarà l’ús comercial a un 20% i el de restauració a un 15% del sostre total de l’àmbit. A més, per a la instal·lació i el funcionament de terrasses en els espais lliures, serà d’aplicació el mateix règim jurídic vigent a l’àmbit del Port Vell.

El nou planejament afecta fonamentalment tres àmbits de la Nova Bocana: la Marina Vela, l’Edifici Central i els tinglados del Moll de Llevant. En aquestes àrees, s’ordenen els espais i edificis previstos actualment, amb una novetat destacada: la incorporació de l’ús cultural i docent a diversos equipaments.

 


Mapa de l’ordenació de tot l’àmbit de la Nova Bocana
En primer lloc, en l’àmbit de la Marina Vela, es redefineix el que a partir d’ara es coneixerà com Edifici Pont-Porta-Port. Ubicat annex a la Bocana Nord, a l’extrem sud de la marina, i en forma de pòrtic, disposarà d’una planta baixa -que farà de porta a un mirador obert i amb vistes privilegiades sobre la Mediterrània- i d’una coberta superior, totes dues de caràcter públic.

Entre aquests dos nivells, hi haurà una primera planta que serà un espai de restauració, mentre que la part sota-rasant tindrà diferents usos (cultural, comercial i de serveis associats a la marina) oberts a la ciutadania. L’edifici permetrà la connectivitat entre els diferents espais públics, tant del propi edifici com dels molls exteriors de la marina.

A més, en el martell del dic exterior de la marina, el Pla Especial preveu un edifici de 450 metres quadrats que el Port de Barcelona cedirà per a usos docents (inclourà 3 punts d’amarratge) i per a la base provincial de la Creu Roja del Mar (amb un punt d’amarratge).

En segon lloc, a l’Edifici Central s’ha reduït la superfície d’ocupació per incloure un accés públic de 6,5 metres d’amplada que connectarà l’espai superior de la plaça Rosa dels Vents amb els espais de la marina (situats a una cota inferior). A més, s’amplien els usos de l’edifici per incorporar l’activitat cultural i docent. Si el Port el destina a un projecte cultural, caldrà que aquest gaudeixi del vistiplau municipal i que aquesta acceptació quedi palesa en un conveni específic entre l’Ajuntament i el Port.

Pel que fa als tinglados del moll de Llevant, la modificació del Pla Especial preveu la seva rehabilitació, tot respectant la volumetria actual i prioritzant la qualitat dels projectes arquitectònics. També es proposa incloure l’ús docent relacionat amb les activitats nàutiques de l’entorn i l’ús de restauració (amb certes limitacions) per tal de donar més versatilitat a aquestes instal·lacions. A més, l’edifici situat al moll més interior es destinarà a la Capitania de la Marina Vela.

 

Un nou node formatiu i tecnològic de la nàutica a la Nova Bocana

Els acords inclouen com a novetat destacada el desplegament d’un nou node formatiu i tecnològic que acollirà diversos serveis educatius i professionals vinculats a l’àmbit de la nàutica, entre ells, l’Institut de la Nàutica de Barcelona.

El node tindrà dues polaritats: l’edifici El Far, que continuarà com a seu principal de l’Institut de la Nàutica; i l’equipament de titularitat municipal en l’àmbit del Pla Especial de la Nova Bocana, que podrà acollir altres usos docents.

L’Institut de la Nàutica tindrà a la seva disposició 2.500 m2 de sostre de l’edifici El Far i dues edificacions per a tallers i drassanes amb accés a la làmina d’aigua a l’àmbit de l’antic varador que alliberarà Marina Barcelona 92. De manera transitòria, mentre no es posin els espais a disposició de l’Institut en els termes que regularà el conveni Ajuntament-Port abans esmentat, la Drassana de l’Institut podrà continuar en activitat a l’edifici que ocupa actualment.

 

Omplir de vida veïnal el moll de la Fusta

El Govern municipal treballa des de fa mesos en la reapropiació de l’àmbit del moll de la Fusta, de titularitat repartida entre el Port i l’Ajuntament, per part dels veïns i veïnes de Ciutat Vella. En aquest sentit, el Port dona suport a la iniciativa de l’Ajuntament d’impulsar la reforma integral de l’àmbit del passeig de Colom i el moll de la Fusta per augmentar els espais de parc i jardí urbà i ús públic al servei de la ciutadania.

Així doncs, el Port col·laborarà amb l’Ajuntament en la redacció d’un pla especial urbanístic d’iniciativa conjunta per a la totalitat de l’àmbit, de façana a cantell de moll. La futura remodelació afavorirà la connexió i la permeabilitat transversal entre la trama urbana i el moll Bosch i Alsina, amb especial intensitat als àmbits de l’edifici de Correus, la plaça del Duc de Medinaceli i el Portal de la Pau.

Mentrestant, per anar omplint de vida veïnal l’àmbit a curt termini, en les properes setmanes el Port cedirà els drets d’ús de superfície d’un seguit d’espais de l’àmbit de balconada del moll de la Fusta a l’Institut Barcelona Esports (IBE) per un any prorrogable indefinidament, amb la finalitat que s’hi instal·lin pistes esportives que ajudaran a dinamitzar l’espai i fer que els ciutadans i ciutadanes dels barris de Ciutat Vella se’l facin seu.



Compartiu aquest contingut