L’Ajuntament es persona com a acusació en el judici per l’atemptat a les Rambles de l’agost de 2017 : Servei de Premsa

L’Ajuntament es persona com a acusació en el judici per l’atemptat a les Rambles de l’agost de 2017

17/02/2018

El consistori ha formalitzat aquesta mateixa setmana la personació davant del Jutjat Central d’Instrucció de l’Audiència Nacional

Durant aquests sis mesos des de l’atemptat de Les Rambles, l’Arxiu Municipal contemporani ha tractat i netejat 4.653 documents, i el MUHBA ha documentat 5.000 del total de 8.000 objectes que ara estan a l’espera d’una segona fase per digitalitzar-los

 

L’Ajuntament de Barcelona ha formalitzat aquesta mateixa setmana la personació, en el Jutjat Central d’Instrucció número 4 de l’Audiència Nacional, com a acusació particular per l’atemptat terrorista que va causar 15 morts a les Rambles de Barcelona el passat 17 d’agost. Amb aquesta personació, l’Ajuntament de Barcelona busca exercir les accions penals i civils que li corresponguin com a condició de perjudicat.

 

 

D’aquesta manera es vol donar compliment al compromís del consistori de proporcionar tot l’ajut i suport a les persones afectades com a víctimes directes i familiars que van patir i pateixen les conseqüències del delicte que s’investiga en aquest procediment.

L’acció judicial del consistori es basa en un informe on es valoren els perjudicis causats per l’atemptat i es detalla la despesa en mobilització de recursos humans que es van desplegar el mateix dia de l’atemptat per atendre l’emergència, i els dies posteriors, per garantir la seguretat de la ciutadania. Així mateix, s’afegeix que s’ha perjudicat la ciutat per a la seva projecció internacional.

L’ajuntament considera, en l’escrit de personació, que com a màxima institució de representació de la ciutat de Barcelona, té l’obligació legal de reclamar i de desplegar els recursos necessaris per donar una resposta jurídica adequada per part dels autors de l’atemptat.

De forma subsidiària, en l’escrit també es demana la personació com a acusació popular al judici ja que s’entén que l’atac va ser de tal envergadura i transcendència per l’interès general i per la col•lectivitat i conjunt de la ciutadania “que obliguen a entrar activament en el procediment per defensar-los”.

 

Continua la tasca d’inventari i catalogació dels objectes i documents que mostraven el dol a la Rambla

Sis mesos després de l’atemptat, l’Ajuntament de Barcelona ha avançat en les tasques d’inventari i catalogació dels objectes i documents que es van dipositar a les Rambles els dies posteriors de l’atemptat en senyal de dol. El treball s’està coordinant des del Comissionat de Programes de Memòria, juntament amb el MUHBA, (el seu el Centre de col•leccions), l’Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona, i les àrees de Comunicació i districte de Ciutat Vella.

L’Arxiu Municipal contemporani ha tractat i netejat 4.653 documents, que ara estan a l’espera d’una segona fase per digitalitzar-los. El MUHBA, per la seva part, encarregat del tractament dels objectes, ha catalogat i documentat fins ara uns 5.000 objectes, dels 8.000 totals que hi havia dipositats a la Rambla.

L’objectiu és posar a disposició de tothom, coincidint amb el primer aniversari dels atemptats, a través de la web “No tinc por”, aquest registre de documents i objectes, ben contextualitzats i descrits i que la ciutadania en pugui consultar una selecció, amb l’objectiu que tothom pugui tenir constància del dol que es va expressar espontàniament al carrer.

 

Atenció psicològica continuada

Els serveis d’atenció psicològica del Centre d’Urgències i Emergències Socials de Barcelona (CUESB) van actuar des del primer minut per a atendre tant a les víctimes de l’atemptat com als seus familiars. Aquesta tasca, però, s’ha mantingut fins ara, ja que davant d’una agressió d’aquestes magnituds, inesperada i brutal, pot ser que s’experimentin diferents reaccions emocionals que poden durar mesos i que alteren la rutina habitual.

La Taula de Salut Mental de Barcelona, formada per l’Ajuntament i les entitats amb presència a la ciutat que treballen en aquest àmbit, van decidir programar una sèrie de tallers de recursos de gestió emocional.

Els tallers es van iniciar recentment perquè la literatura mèdica i científica subratlla que el més habitual és que les seqüeles emocionals de viure experiències traumàtiques es comencin a manifestar entre tres i quatre mesos després dels fets. Si transcorregut aquest temps s’observa que la recuperació de la vida quotidiana no ha sigut total o que encara persisteix un abans i un després en l’estat anímic és possible que calguin més recursos de gestió emocional.

 

 

Exemples d’això podria ser que s’evités passar per cert llocs, que no s’hagi tornat a realitzar determinades activitats d’oci que abans es feien, o simplement que s’experimenti un excés de por, un bloqueig de les emocions o una manca de confiança en el futur.

El programa dissenyat per la Taula de Salut Mental de Barcelona (formada arran de la creació del pioner Pla de Salut Mental de la ciutat) va preveure la creació de diferents grups psicoeducatius com el marc concret per compartir situacions de dificultat i recursos per gestionar adequadament les emocions. Intercanviar experiències trenca la sensació de solitud i fomenta compartir eines d’apoderament emocional per al moment present i també per al futur.

Aquests tallers promouen la capacitat de recuperar-se d’una situació difícil a partir de la posada en comú de recursos i consells pràctics per vetllar pel benestar emocional propi.

Sis mesos després de l’atemptat:

1.- S’han format prop de 200 persones detectores, bàsicament professionals que estan en contacte amb persones potencialment susceptibles d’haver patit seqüeles (sobretot a la zona 0 de Ciutat Vella i Eixample on es va produir l’atemptat). Són professionals de centres d’atenció primària (CAP), serveis socials, agents de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra, entre d’altres. Aquesta formació s’ha fet conjuntament amb la Generalitat de Catalunya en el si del Consorci Sanitari de Barcelona (CSB).

2.- Hores d’ara s’han creat un total de 3 grups psicoeducatius i 1 grup terapèutic derivat d’un d’aquests grups (vista la necessitat de fer una assistència més intensa). Aquests grups es van formant a mesura que es detecten persones potencialment beneficiàries i tenen una dinàmica molt diferent en funció del que apreciïn els professionals. Potser només es reuneix un cop, o potser cal que ho facin diverses vegades. A més a més, Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de la UAB ha habilitat un número de telèfon per poder atendre consultes telefòniques sobre aquesta qüestió (900101580) i poder oferir l’atenció més adequada en cada cas.

3. Específicament en farmàcies està previst oferir formació de persones detectores als farmacèutics/es, així com informació de l’existència de les sessions psicoeducatives a totes les farmàcies de la ciutat amb l’objectiu d’arribar a tota la població de Barcelona. S’ha produït un document informatiu en 6 idiomes sobre les sessions, que estarà disponible en aquests establiments. Tot plegat s’ha consensuat amb el Col•legi Oficial de Farmacèutics.



Compartiu aquest contingut