L’Ajuntament de Barcelona retirarà l’estàtua de l’esclavista Antonio López mentre es fa el procés per canviar el nom de la plaça : Servei de Premsa

L’Ajuntament de Barcelona retirarà l’estàtua de l’esclavista Antonio López mentre es fa el procés per canviar el nom de la plaça

23/02/2018

Els Comediants han organitzat pel proper 4 de març la festa ciutadana de comiat del monument dedicat al primer marquès de Comillas, indià enriquit amb el tràfic d’esclaus

La retirada de la polèmica estàtua anirà acompanyada d’una festa amb música, tallers i espectacles per a tota la família

La visió crítica del monument, que ja va ser enderrocat el 1936, ha pres força amb el pas del temps i des de la fi de la dictadura franquista diverses entitats i iniciatives ciutadanes demanaven a l’Ajuntament la seva retirada

S’inauguraran dos faristols informatius: un sobre la història de la plaça i l’altre sobre les Bullangues, els avalots populars de la Barcelona del segle XIX

En paral·lel s’ha obert el procés ciutadà per trobar un nou nom a la plaça d’Antonio López

 

L’Ajuntament de Barcelona,  de la mà de Els Comediants, ha organitzat el proper 4 de març una festa ciutadana per retirar l’estàtua dedicada a l’home de negocis i negrer Antonio López, el primer marquès de Comillas, inaugurada l’any 1884. El comissionat de Programes de Memòria i el districte de Ciutat Vella han volgut donar un caire festiu a aquest acte de memòria i justícia històrica, on també s’inauguraran dos faristols informatius per tal que la ciutadania conegui la història de la plaça.

Amb aquesta festa de comiat a l’estàtua, el Govern municipal dóna resposta a una vella reivindicació d’entitats i moviments ciutadans que demanaven la retirada del polèmic monument i compleix el compromís assumit d’eliminar de la via pública la figura d’aquest home de negocis que, a principis del segle XIX, es va enriquir amb el tràfic il·legal de persones des de les costes africanes cap a Cuba.

La visió crítica del monument i les veus crítiques que en demanaven la retirada han pres força amb el pas dels anys. En aquesta mateixa línia han anat les aportacions recollides en els seminaris que ha organitzat el comissionat de Programes de Memòria a l’entorn de memòria i espai públic, on s’ha posat de relleu la connotació històrica negativa i gens exemplar del personatge. Un debat que culmina ara amb la seva retirada. Accions com aquesta no són un fet aïllat en els nostres dies: als Estats Units s’està duent a terme la retirada d’estàtues dels generals confederats i s’ha revifat el debat sobre altres monuments nacionals del país que van ser construïts per esclaus.

La cerimònia de retirada de l’estàtua del negrer Antonio López anirà càrrec dels Comediants. En un espectacle ideat i dirigit per Joan Font, Piti Español, Toni Español i Sergi Galera, l’estàtua dedicada al primer  marquès de Comillas abandonarà el pedestal que ocupa i serà traslladada al Centre de Col·leccions del MUHBA, on es guardarà amb la resta del patrimoni de la ciutat.

En paral·lel s’ha obert el procés ciutadà per trobar un nou nom a la plaça. L’Ajuntament tenia aprovat el nom de Plaça de les Bullangues per la Plaça Antonio López. Aquesta proposta està aturada, degut a que “Tanquem el CIE” i la productora Metromuster estan actualment recollint signatures per tal de poder portar a la multiconsulta, que està previst que se celebri abans de l’estiu, la següent pregunta: “Està vostè d’acord amb que es canviï el nom de la Plaça d’Antonio Lopez pel de Plaça d’Idrissa Diallo com un acte de reparació històrica?”. Per tant, s’haurà d’esperar a la celebració de la multiconsulta per conèixer el nou nom de la Plaça Antonio López.

 

Música, circ i un castell de foc per a l’adéu

La festa tindrà lloc a la plaça d’Antonio López, al principi de la Via Laietana, a partir de les 11:30 hores del matí i serà presentada Tamara Ndong. Per amenitzar la festa, hi haurà tallers infantils de pintura, dibuix, circ i titelles, un petit castell de focs, xocolatada i música, que anirà a càrrec de la Always Drinking Marching Band, un grup de percussionistes i el grup africà Djilandiang.

La Via Laietana, amb motiu de la celebració de la festa, romandrà tancada a la circulació de vehicles entres les 11:15 hores i les 13.30 hores. És un tall de trànsit important que alterarà la circulació dels vehicles que vulguin apropar-se al centre de la ciutat.

La festa del diumenge 4 de març també servirà per inaugurar dos faristols informatius: un sobre la història de la plaça i un sobre les Bullangues de Barcelona del segle XIX, els avalots populars que van tenir una importància decisiva per fer efectiu el canvi cap a una societat liberal i posar fi a l’absolutisme.

 

Antonio López va contribuir a la Fundació del Banco Hispano-Colonial i la Guerra dels Deu Anys a Cuba

Antonio López y López va néixer a Comillas (Cantàbria), l’any 1817. Aviat va decidir emigrar: primer a Lebrija (Sevilla), després a Mèxic i, finalment, a la ciutat de Santiago, a Cuba, on va impulsar diverses activitats empresarials. Entre altres negocis, López va participar en el tràfic d’esclaus des de les costes africanes cap a Cuba, una activitat que era il·legal des del 1820. En la cadena complexa del tràfic atlàntic, López s’encarregava de rebre a l’orient cubà els carregaments o “partides” que els capitans de bucs negrers portaven clandestinament des d’Àfrica. Després, ell mateix o els seus socis es dedicaven a vendre aquells africans esclavitzats a Santiago de Cuba, o de remetre’ls als seus corresponsals per vendre’ls en altres punts de l’illa (Cienfuegos, Matanzas, l’Havana…).

Al cap dels anys, i com altres indians enriquits, López va retornar a la Península amb la seva dona, Lluisa Bru i Lassús i els seus fills, i optà per instal·lar-se a Barcelona, on residia la família de la seva muller. Des de la capital catalana va començar a desenvolupar una activitat empresarial intensa gràcies a la inversió del capital que havia acumulat a Cuba. Una activitat variada en Compañía Trasatlántica, una empresa naviliera encarregada del servei oficial de vapors correu a les colònies espanyoles de les Antilles des del 1868. Gràcies a aquesta concessió, els bucs de la naviliera de López van transportar a les Antilles els milers i milers de soldats espanyols que van ser obligats a lluitar, en aplicació de l’injust sistema de lleves, en les diverses guerres colonials.

Des de Barcelona, López va contribuir a la fundació del Banco Hispano-Colonial l’any 1876 (del qual va ser el primer president), i finançà l’esforç militar que el Govern va fer en la Guerra dels Deu Anys, a Cuba. Va tenir un paper destacat en la fundació del Círculo Hispano Ultramarino de Barcelona, una entitat que va néixer l’any 1871 amb l’objectiu de frenar eventuals polítiques reformistes a Cuba o a Puerto Rico, i defensar un statu quo colonial basat en la preponderància absoluta del treball esclau en ambdues colònies. Com a premi a la intensa activitat, va rebre d’Alfonso XII, l’any 1878, el títol de marquès de Comillas i, el 1881, el de gran d’Espanya. Va morir a Barcelona el 16 de gener de 1883.

 

Un monument enderrocat el 1936 i restaurant durant els primers anys del franquisme

Una comissió selecta i reduïda de prohoms de la ciutat aviat va promoure la idea de reanomenar la barcelonina plaça de Sant Sebastià com a plaça d’Antonio López, i de col·locar-hi una estàtua, que es va inaugurar el 13 de setembre de 1884, el cost de la qual van assumir els admiradors de López mitjançant una col·lecta oberta.

L’any 1885 Francisco Bru, cunyat de López, feia un retrat demolidor de l’estàtua a La verdadera vida de Antonio López y López: “¿Qué os parece, españoles, esta indignidad? ¿Qué les parece a los barceloneses? Pueden estar muy ufanos de tener en una de sus plazas públicas la estatua de un chalán de carne humana, célebre por su vil crueldad en la isla de Cuba, antes de serlo en la Península por sus millones y suntuosidades. Con razón podría llamarse a aquella plaza la plaza de los Negreros, porque será la rehabilitación monumental y la apoteosis radiante de todos los comerciantes de carne humana.”

La polèmica sobre el monument va tenir un altre moment notable l’any 1902, arran de la mort de Jacint Verdaguer, capellà dels López. Aleshores, la revista satírica La Campana de Gràcia va publicar, en el número 1.727 una auca en què proposava substituir l’estàtua de López per la de Verdaguer i: “Convertir en bronze l’estàtua desbancada per fer caritat als pobres”.

A principis de la revolució i la guerra de 1936, el monument va ser enderrocat per expressar el rebuig a l’obra que commemorava un indià vinculat al tràfic d’esclaus. En els primers anys del franquisme, l’obra es va reconstruir el 1944 amb la col·laboració de l’escultor Frederic Marès, i el conjunt monumental es va reubicar a pocs metres de l’emplaçament original.

Amb el temps la visió crítica del monument va anar prenent força, i es van fer tot un seguit d’accions ciutadanes i anàlisis que demanaven la seva retirada, i que es van intensificar a finals de la dècada del 1990. El 2010, diverses entitats van demanar a l’Ajuntament de Barcelona que el retirés, i des d’aleshores les peticions han augmentat, si bé altres veus han demanat la permanència del monument.

 

Tall d’àudio (WAV)



Compartiu aquest contingut