Servei de Premsa
19/04/2024
Barcelona aposta per la paritat entre dones i homes en l’àmbit cultural de la ciutat
06/03/2018
Temps estimat de lectura: 3 minuts
El 2018 inicia els seguiment de la paritat en la programació pública agafant com a radars i espais de referència varis projectes culturals públics de rellevància com són el Grec Festival de Barcelona, La Virreina Centre de la Imatge, la Biblioteca Jaume Fuster o el Centre Cívic Barceloneta, entre altres
Es donarà suport a les xarxes de creació cultural que donin visibilitat i potenciïn la creació en femení
Avui s’ha presentat al Consell de Cultura l’Estudi sobre la programació cultural 2016-2017 de l’Ajuntament de Barcelona des d’una perspectiva de gènere, un informe que s’emmarca en el Pla per la Justícia de Gènere (2016-2020) que treballa per a l’eliminació de les desigualtats de gènere a la ciutat.
Tant la regidoria de Feminismes i LGTBI com l’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), a partir d’aquest estudi, i aquest eix de treball sobre gènere i cultura, volen potenciar la creació de les dones i impulsar una programació paritària entre dones i homes de les activitats culturals, posant l’accent en alguns dels esdeveniments més destacats.
Per avançar cap a una programació paritària en els propers anys, l’Ajuntament de Barcelona realitzà el 2018 i 2019 una formació dirigida a persones tècniques i programadores de l’ICUB sobre com incorporar la perspectiva de gènere a l’àmbit cultural. Aquesta formació ha de servir per compartir dubtes i possibles estratègies de canvi amb tot el personal tècnic que coneix el dia a dia de la programació. En aquesta mateixa direcció, a partir d’ara es treballarà per disposar de més dades que puguin aportar més informació en aquest sentit. D’altra banda, dins del Consell de Cultura de Barcelona s’ha creat una comissió de Gènere per fer un seguiment detallat de totes aquestes actuacions que s’endegaran.
A més, durant el 2018 es farà un seguiment de com s’implementa una major equitat de gènere en la programació pública a espais com ara museus, biblioteques, centres cívics, i festivals. En aquest procés, s’agafaran com a radar 4 espais de programació clau de la ciutat per la seva territorialitat i representativitat en la programació pública que impulsa l’Ajuntament, com ara el festival Grec, la Virreina Centre de la Imatge, la biblioteca Jaume Fuster o centres cívics com el de la Barceloneta, entre d’altres. L’anàlisi de les experiències que es realitzaran permetrà detectar les fórmules que funcionen i els possibles obstacles per al canvi. D’altra banda, es publicarà una guia de recomanacions per superar la desigualtat de gènere en el sector cultural que sigui útil per al conjunt d’espais programadors de la ciutat.
Més enllà d’assolir una programació paritària es donarà suport a les xarxes de creació cultural que donin visibilitat i potenciïn la creació en femení. Per part de l’ICUB, es seguirà garantint la paritat en els jurats com ja s’ha fet el 2016 i el 2017, i es consolidarà el premi de dones joves creadores.
Un estudi de més de 19.000 activitats
Per dur a terme l’estudi s’ha analitzat la programació pública de l’ajuntament de 2016 i 2017 d’àmbits molt diversos, que són una mostra de les activitats de ciutat en les quals l’Ajuntament de Barcelona pot incidir d’alguna manera. Així doncs, per a la realització de l’estudi s’han codificat 19.088 activitats, una mostra de la programació pública de l’Ajuntament impulsada entre 2016 i 2017.
S’han analitzat activitats de 117 espais de programació d’un total de 164 espais municipals o en conveni, el 71% del total. Aquests espais de programació estan dividits entre arxius, biblioteques, centres cívics, centres d’exposicions, fàbriques de creació, festivals, grans auditoris, museus i col·leccions i sales d’art escèniques.
Pel que fa al rol de les dones en la programació pública de ciutat analitzada, l’autoria acostuma a estar en mans de les dones només en un 24,61% (2016) i en un 32,38% (2017). Les diferències entre àmbits de programació són molt grans, i van des de l’1,25% de dones autores als grans auditoris, al 54,55% als centres d’exposicions; ambdues xifres corresponen a l’any 2017.
En el cas del rol d’interpretació principal o solista només un 27,27% (2016) i un 35,06% (2017) de dones són intèrprets solistes en els festivals, mentre que en els grans auditoris sobrepassen el 40%. En els centres d’arts escèniques s’interpreten obres de dones en un 24% l’any 2016 i un 32% el 2017.
Destaca, en canvi, la feminització del rol de conducció d’actes, en especial a museus i centres d’exposicions, amb un 75% de dones.
Segons l’estudi, els equipaments de proximitat són els més paritaris en relació al rol de les dones, amb una feminització en tasques de dinamitzador de tallers o activitats dirigides al públic infantil i familiar.
I pel que fa als festivals analitzats hi ha diferències significatives, ja que només el Grec Festival de Barcelona i Santa Eulàlia s’acosten a una paritat en el nombre de dones implicades en el gruix de les activitats.
Paraules claucultura/