Servei de Premsa
19/04/2024
L’Ajuntament reprèn l’expropiació temporal de cinc pisos buits per atendre les necessitats d’habitatge social
11/04/2018
Temps estimat de lectura: 5 minuts
La decisió arriba després que el Tribunal Constitucional hagi aixecat parcialment la suspensió d’alguns preceptes de la Llei 4/2016 de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial
El consistori vigila que els pisos buits s’inscriguin al registre de la Generalitat, i ja ha cobrat dues sancions a entitats que no ho han fet, i té altres cinc expedients oberts per aquest motiu
L’Ajuntament de Barcelona ha decidit reprendre l’expropiació temporal de cinc habitatges de la ciutat, després que el dimecres 28 de març passat el Tribunal Constitucional (TC) va aixecar la suspensió temporal d’alguns dels preceptes que havia impugnat el Govern central contra la Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge de les persones en risc d’exclusió residencial. Es tracta del primer ajuntament a prendre aquesta decisió i, tot i que la pugna judicial ha estat llarga i es remunta a l’any 2015, la decisió suposa un punt d’inflexió i obre la porta a la possibilitat d’augmentar el parc social d’habitatges assequibles de lloguer per atendre les necessitats de les persones en situació de vulnerabilitat.
El TC va admetre, l’octubre del 2017, la demanda del Govern estatal contra una desena d’articles de la Llei 4/2016, una llei que a la vegada ja era una resposta a la suspensió d’una altra norma aprovada pel Parlament català a partir de l’impuls d’una ILP (iniciativa legislativa popular), la Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica. En aquesta ocasió, la decisió del TC és transcendent perquè salvaguarda tres articles concrets de la Llei 4/2016, entre ells l’article 15 que permet l’expropiació de l’ús temporal de l’habitatge per un període de quatre anys com a mínim i de deu anys com a màxim, sempre que els immobles estiguin situats en àrees amb una demana residencial forta i acreditada.
Els cinc processos d’expropiació que ara reprèn l’Ajuntament formen part del paquet de 16 expedients d’inici d’expropiació contra entitats financeres que van haver de suspendre’s automàticament en admetre’s a tràmit el recurs del Govern del PP contra la llei catalana. Tots ells provenien del Registre d’habitatges buits i ocupats sense títol habilitant de la Generalitat, que actualment compta amb un total de 2.021 habitatges inscrits només a la ciutat de Barcelona. Els 11 expedients restants que no es reprenen en aquests moments han decaigut perquè es tracta d’habitatges que ja han estat cedits o bé oferts pel dret de tanteig i retracte, entre d’altres fórmules. Els cinc habitatges són propietat d’entitats financeres, en concret 2 d’ells són de la SAREB, i els altres 3 són propietat del BBVA. Per altra banda, 2 dels pisos es troben al districte de Sant Andreu, un a Gràcia, un a Ciutat Vella i un més a Sants-Montjuïc.
Aquests procediments d’expropiació poden concloure si s’arriba a un acord per a la cessió convencional de l’ús de l’habitatge a una administració pública perquè estableixi un lloguer social, sempre i quan l’acord se subscrigui en un termini de tres mesos.
L’acord d’inici de l’expedient porta implícita la declaració d’ocupació urgent i les entitats financeres disposen ara d’un termini de 15 dies per presentar al·legacions.
Pel que fa als 2.021 pisos que les entitats financeres i bancàries mantenen buits o que es troben amb una ocupació sense títol habilitant, i que l’Ajuntament està comprovant que continuen buits a través del treball que està realitzant amb el projecte del cens de pisos buits, també s’incorporaran en aquest procediment, i per tant, s’estan fent les corresponents diligències i inspeccions per iniciar els tràmits i posar en marxa els expedients d’expropiació temporal en els casos que procedeixi.
La distribució de propietats d’aquests pisos és la següent:
Igualment, l’Ajuntament de Barcelona, que continua molt atent i vigila que les entitats financeres i les grans tenidores d’habitatge compleixin amb la normativa i amb els seus deures, ha culminat amb èxit el cobrament de la primera sanció imposada per manca d’inscripció en el mencionat Registre d’habitatges buits de la Generalitat, obligatòria per a tots els propietaris que les hagin adquirit en un procés d’execució hipotecària o mitjançant compensació en pagament de deute o garantia hipotecària, que no disposin d’un contracte que n’habiliti l’ocupació.
L’octubre de 2017 l’Ajuntament de Barcelona va comunicar a l’Agència de l’Habitatge de Catalunya (AHC) que havia detectat 150 habitatges que no estaven inscrits en el Registre. Com a resultat d’aquesta gestió, algunes entitats financeres van procedir a inscriure els habitatges, altres ja s’havien cedit a la Generalitat, o s’havia efectuat la compra per tanteig. En altres casos, els propietaris no van atendre el requeriment de l’Agència per la qual cosa, l’Ajuntament va iniciar el procediment sancionador.
Tot i que el consistori sempre ha insistit que el seu objectiu no és el cobrament de sancions, sinó el compliment de la legalitat i l’augment del parc de lloguer assequible per a famílies en situació de vulnerabilitat, la mesura suposa igualment un pas endavant en la lluita pel dret a l’habitatge.
Aquesta primera sanció forma part d’un paquet de set procediments diferents que es van incoar per un import de 9.000 euros cadascun. El pagament l’ha fet Caja de Ahorros de Asturias per valor de 5.400 euros, ja que s’ha pagat en el moment de la proposta de resolució i s’ha pogut acollir així a un descompte del 40%. Contra Bankia, que va decidir no pagar en aquest moment, s’ha imposat una sanció en ferm de 7.200 euros.
A banda d’aquestes dues sancions, l’Ajuntament està tramitant també, fruit d’aquella llista de 150 detectats fora del registre 5 expedients més dels quals:
– 1 pis es troba a Ciutat Vella i és propietat de Sabadell BS Immobiliària.
– 1 pis es troba a Sants-Montjuïc i és propietat de Bankinter.
– 3 pisos es troben a Sant Martí, i són propietat de Bankia, Madrid RBSM fondo de titulación de activos, i Budmac Investment2 SL.
Per altra banda, l’Ajuntament de Barcelona ha realitzat més de 2.300 comunicacions oficials a entitats financeres grans tenidores d’habitatge instant-les a llogar els pisos, i posant a disposició a aquestes entitats les mesures de foment per facilitar el lloguer. En aquestes cartes ja s’advertia de la possibilitat d’iniciar procediments de sanció o expropiació en cas que continuessin buides. En concret:
– A partir dels preceptes de la Llei 24/2015 s’han enviat 1.491 cartes instant a la cessió d’habitatges a entitats financeres.
– També a partir dels preceptes de la Llei 24/2015 (article 4) s’han enviat 92 requeriments a entitats financeres perquè ofereixin els seus pisos en lloguer social.
– A partir de la Llei 4/2016 s’han enviat 98 cartes prèvies a l’inici d’expropiació de l’ús també a entitats financeres.
– S’han ofert mesures de foment prèvies a l’inici de l’expedient d’habitatge buit a 524 entitats financeres durant l’any 2016.
– S’han ofert mesures de foment prèvies a l’inici de l’expedient d’habitatge buit a 111 entitats financeres al llarg de 2017.
Paraules clauhabitatge/