El Recompte 2018 visualitza 956 persones dormint al carrer i 2.099 allotjades en equipaments : Servei de Premsa

El Recompte 2018 visualitza 956 persones dormint al carrer i 2.099 allotjades en equipaments

17/05/2018

Un total de 925 persones voluntàries han participat en l’activitat organitzada per les 38 organitzacions que conformen la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL)

El 6è Recompte de la XAPSLL constata una estabilització del nombre de persones que dormen a la via pública o en recursos residencials, amb un lleuger traspàs de situacions de carrer cap a equipaments

Entre les 22.00 i les 2.00 hores d’aquesta matinada un total de 925 persones voluntàries han participat al Recompte 2018 de persones sense llar a la ciutat de Barcelona, dividides en 287 grups que han recorregut tota la ciutat a partir dels 13 punts de trobada designats prèviament. Diverses persones que han viscut al carrer també hi han participat enguany com a voluntàries, en una edició durant la qual gairebé la meitat de les persones que hi participaven ho han fet per primera vegada. Organitzat per les 38 entitats que formen part la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar (XAPSLL), inclòs l’Ajuntament de Barcelona, el recompte d’enguany és ja el sisè i el tercer consecutiu que compta amb el suport específic del consistori. Com cada any, l’objectiu de l’activitat és sensibilitzar la ciutadania sobre la problemàtica del sensellarisme, donar a conèixer la tasca de les entitats de la XAPSLL, comptabilitzar l’abast del fenomen en una nit concreta i detectar nous espais de pernocta a la ciutat.

Enguany s’han comptabilitzat en total 956 persones dormint a la via pública i 2.099 en equipaments municipals o de les diverses entitats socials. Les persones que es van comptabilitzar durant el recompte de l’any passat van ser 1.026 dormint al carrer i 2.006 en recursos residencials de la XAPSLL o equipaments municipals. Pel que fa als assentaments, l’any 2017 va tancar amb una mitjana de 444 persones vivint-hi, mentre que durant el primer trimestre de 2018 aquesta xifra ha pujat a 536.

Segons les dades recollides de forma provisional, la distribució de persones dormint al carrer ha estat la següent (entre parèntesi la xifra del 2017):

– Ciutat Vella: 210 persones (271)
– Eixample: 217 persones (210)
– Sants – Montjuïc: 172 persones (188)
– Les Corts: 30 persones (39)
– Sarrià – Sant Gervasi: 57 persones (59)
– Gràcia: 52 persones (29)
– Horta – Guinardó: 43 persones (45)
– Nou Barris: 42 persones (43)
– Sant Andreu: 21 persones (11)
– Sant Martí: 112 persones (131)
– TOTAL: 956 persones (1.026)

Des de l’any 2018 fins a l’actualitat, el nombre de persones que dormen al carrer detectades pels successius recomptes ha passat de 658 a 956 persones, un increment del 45,3% malgrat que enguany s’han recomptat 70 persones menys. De fet, el nombre de persones que es veuen abocades a dormir al carrer no ha parat d’augmentar durant els darrers anys, com passa a d’altres ciutats europees, en un context d’increment i enquistament de la pobresa i de la desigualtat social. Ara bé, aquest any s’observa un cert manteniment de les xifres globals, amb un trasllat d’aproximadament un centenar de casos que han passat de pernoctacions al carrer a allotjaments en recursos. Hi ha diferents causes que podrien explicar aquestes xifres i caldrà analitzar-ho amb més profunditat. En qualsevol cas, cal destacar que els esforços i recursos destinats a l’atenció a les persones sense sostre tampoc ha parat de créixer, tant per part de les entitats com de l’Ajuntament de Barcelona. Així ho demostra el fet que el nombre de persones que dormen en recursos residencials ha augmentat un 76,3% en l’última dècada, passant de 1.190 al 2008 a les 2.099 persones d’enguany.

Independentment de la fotografia que proporcionen els recomptes anualment, la clau continua sent la prevenció i incidir en polítiques supramunicipals que facin front a les causes del sensellarisme, com un sistema de rendes mínimes garantides, un canvi en les polítiques migratòries, la fixació de topalls en els preus dels lloguers o la revisió de l’ús dels pisos buits.

 

Explicació multicausal

En la roda de premsa per explicar les dades, la XAPSLL ha agraït l’esforç de tots els voluntaris durant la passada nit, així com de les persones que hi treballen tot l’any. El portaveu de la XAPSLL, Joaquim Corral, ha posat en valor aquesta “sensibilitat” i ha afegit que seria interessant poder fer extensiu a tot el país la realització del recompte com la millor manera també per poder dissenyar recursos i estratègies de prevenció que impliquin el conjunt d’administracions. La també portaveu de la XAPSLL, Maite Mauricio, ha destacat la “metodologia consolidada” que hi ha darrera de la realització del recompte, i tot i que ha subratllat que ara caldrà treballar i analitzar en profunditat les dades per poder extreure conclusions més acurades, la xifra del recompte d’enguany “no presenta una gran variabilitat” respecte a l’edició anterior.

La tinenta d’alcaldia de Drets Socials de l’Ajuntament, Laia Ortiz, ha corroborat l’agraïment a les persones voluntàries i ha indicat que malgrat l’estancament de les xifres globals, la situació “no es una bona notícia per a la ciutat”. “No hem de descansar i no ho farem fins que no hi hagi ningú dormint al carrer”, ha expressat, tot afegint: “Barcelona continua tenint la voluntat d’atendre a tothom i ser una ciutat oberta i d’acollida però cal una resposta del conjunt de les administracions”.

El fenomen del sensellarisme té una explicació multicausal, tot i que hi ha tres factors clars i que guarden algun tipus de relació amb aquesta creixent exclusió residencial: l’augment del preu del lloguer i el fet que es puguin donar pujades substancials cada 3 anys, la inexistència d’un parc públic d’habitatge suficient per donar resposta a les necessitats socials i la precarització del mercat laboral. La realitat és que cada cop és més difícil que les persones ateses accedeixin a un habitatge de lloguer o a una habitació, malgrat obtenir ingressos, mentre creix el nombre de persones sense llar que tenen feina. En concret, si un 5% de les persones sense llar al 2012 tenien ingressos provinents del treball, amb les dades que disposem aquest percentatge s’ha triplicat i al 2017 era el 14,3% de les persones allotjades per la XAPSLL.

L’Ajuntament de Barcelona ha demanat reiteradament una llei que permeti fixar topalls al lloguer, l’augment del salari mínim i la derogació de l’última reforma laboral. A banda d’això, juntament amb les entitats, ha engegat un nou pla de treball que vincula les polítiques socials amb les polítiques d’habitatge, i s’està duent a terme el Pla de lluita contra el sensellarisme a Barcelona 2016-2020. En aplicació d’aquest pla, la despesa municipal anual en els serveis d’atenció a persones sense llar ha passat dels 26,85 milions d’euros anuals l’any 2015 als actuals 34,21 milions. A més a més, durant els anys 2018 i 2019 s’invertiran 11,05 milions d’euros en les reformes dels centres de primera acollida de Zona Franca i Sarrià per millorar els espais, reduir la mida de les habitacions i donar un oferir un millor servei.

Amb l’ampliació dels recursos d’allotjament i residència, s’aposta per crear espais de qualitat on les persones ateses puguin reconstruir la seva vida. Per això els nous centres comptaran amb habitacions petites o individuals i en bona part de les noves places es busca la màxima autonomia facilitant espais per la vida en parella. En aquesta línia, el novembre de 2016 es va posar en funcionament el centre de Sant Pere Més Baix d’habitatges amb suport social amb 48 places repartides en 12 unitats de convivència. Addicionalment, davant les dificultats d’oferir una atenció adequada a les persones amb problemes de salut mental que són ateses als centres, l’Àrea de Drets Socials i la Fundació Sant Pere Claver van posar en marxa el març de 2017 el Centre Residencial Cal Muns. El gener de 2018 s’ha obert el centre Maria Feixa, gestionat per la fundació APIP-ACAM de 22 places per joves sense llar.

La previsió és seguir ampliant aquest tipus de dispositius especialitzats. A l’octubre de 2018 es posaran en funcionament 20 allotjaments d’inclusió per persones soles i parelles al carrer Tànger. Durant el 2019 s’obriran els centres del carrer Alí Bei, amb 15 allotjaments amb serveis per famílies sense llar, i del carrer Mestres i Casals amb 14 allotjaments amb serveis per persones soles i parelles.

La feina de la XAPSLL durant el darrer any s’ha concretat en accions com l’elaboració d’un nou informe de diagnosi el passat mes de novembre sobre aquest fenomen a la ciutat de Barcelona, la realització d’una jornada de treball sobre la metodologia del Housing First i la creació de nous espais de treball entre entitats per abordar reptes comuns, com el grup de treball sobre famílies i sensellarisme o el que analitza les problemàtiques i possibilitats en el model d’accés a l’habitatge.



Compartiu aquest contingut