Servei de Premsa
23/04/2024
El rellotge de llum de la Via Laietana, un petit paisatge de la ciutat recuperat
24/07/2018
Temps estimat de lectura: 3 minuts
L’Ajuntament restaura el segon dels dos rellotges de llum que hi ha a la ciutat construïts pel rellotger Juan Cabrerizo, catalogats com a Petits paisatges de Barcelona pel seu valor arquitectònic i emblemàtic
L’acte de la descoberta de la placa serà el proper dimecres 25 de juliol, a les 21:30 hores a la Via Laietana, 69
L’Ajuntament de Barcelona ha restaurat el rellotge de llum de Via Laietana. Es tracta d’un Petit paisatge de la ciutat que forma part d’un conjunt de dos rellotges gairebé idèntics construïts pel rellotger Juan Cabrerizo per encàrrec de la desapareguda Banca Rosés, propietària durant la primera meitat del segle passat dels edificis davant dels quals hi són els rellotges. El de la Via Laietana, davant la finca núm. 69, és de 1935, i es va instal·lar com a element publicitari de la companyia. L’altre està ubicat al carrer de Rocafort, davant del núm. 2, de l’any 1929.
El consistori, a través de l’Institut Municipal del Paisatge Urbà, ha dut a terme un projecte de recuperació del rellotge i la posta al dia de la maquinària. La restauració s’ha realitzat amb els mateixos materials i disseny que l’original, excepte la part de luminotècnia que utilitza la tecnologia actual per al seu funcionament. L’actuació ha comptat amb la col·laboració del grup H10 Hotels mitjançant conveni de col·laboració, ja que el rellotge està ubicat davant d’un dels seus establiments.
El proper dimecres 25 de juliol, a les 21: 30 hores tindrà lloc l’acte de la descoberta de la placa de Petit paisatge per ressaltar-ne el valor.
Els rellotges de la Via Laietana i de Rocafort estan construïts amb pedra artificial, ferramenta de llautó i discs de vidre glaçat. Marcaven les hores i els minuts amb esferes lluminoses. A la part central recreen l’efígie del déu Hermes amb l’escut de Barcelona, que precisament era el logotip d’aquesta banca, que als anys 50 del segle passat va passar a ser el Banco Condal, i no va tenir cura dels rellotges. Amb els anys, es van anar fent malbé per manca de manteniment.
Tots dos rellotges, pràcticament bessons, estan catalogats com a Petits paisatges de Barcelona, un inventari realitzat per l’Institut Municipal del Paisatge Urbà format per un conjunt d’objectes i detalls que poden ser considerats elements emblemàtics del barri on es troben i, en alguns casos, de tota la ciutat.
El primer rellotge d’aquestes característiques està ubicat al carrer de Rocafort, 2, i es va construir l’any 1929 per a l’Exposició Universal de 1929. Va ser restaurat per l’Institut l’any 2005. És gairebé idèntic al de la Via Laietana, amb diferències en la marqueteria d’ornamentació i la recreació d’Hermes.
El rellotge de Via Laietana és el segon que va construir el mestre Juan Cabrerizo, i es va inaugurar la nit de cap d’any de 1935. Sembla que havia tingut un carilló de fusta amb altaveus al terrat com a reclam publicitari.
Detalls dels treballs de restauració
A final dels anys 1980, la Conselleria de Governació de la Generalitat es va instal·lar en l’edifici de Via Laietana, 69, i va fer una reparació parcial del rellotge, que va funcionar durant un temps. Anys després, la conselleria va marxar de l’edifici i darrerament es trobava en estat d’abandó i molt malmès.
Paraules clauurbanisme/