Servei de Premsa
20/04/2024
Atorgada la 1a Beca Lilly Reich per a la igualtat en l’arquitectura
09/10/2018
Temps estimat de lectura: 7 minuts
La Fundació Mies van der Rohe i l’Ajuntament de Barcelona han atorgat la primera edició de la beca a l’arquitecta Laura Martínez de Guereñu
La beca vol donar reconeixement i visibilitat a aportacions a l’arquitectura que han quedat oblidades i discriminades a causa de les seves condicions personals, i enguany se centra en la figura de l’arquitecta Lilly Reich per divulgar la seva obra i figura
Janet Sanz destaca que la beca vol recuperar figures que, com Reich, “han tingut tantíssima importància en moments històrics de l’arquitectura moderna de la ciutat però sovint han estat invisibilitzades”
La proposta de Martínez de Guereñu consisteix a fer una recerca pendent d’arxiu en la multitud de material gràfic rellevant sobre Reich, i l’objectiu final serà escriure i publicar un article acadèmic i realitzar una instal·lació al Pavelló de Barcelona
La Fundació Mies van der Rohe i l’Ajuntament de Barcelona han anunciat avui, en una roda de premsa celebrada al Pavelló Mies van der Rohe, la concessió de la 1a Beca Lilly Reich per a la igualtat en l’arquitectura. La beca ha estat atorgada a la proposta d’investigació ‘RE-ENACTMENT: LILLY REICH’S WORK OCCUPIES THE BARCELONA PAVILION’, de Laura Martínez de Guereñu.
L’acte ha comptat amb la presència de Janet Sanz, quarta tinenta d’alcaldia i presidenta de la Fundació Mies van der Rohe; Anna Ramos, directora de la fundació, i Laura Martínez de Guereñu, que ha explicat la seva proposta d’investigació.
En la seva intervenció, Sanz ha destacat la importància de la beca per posar en el centre del debat la feminització de l’arquitectura i recuperar figures com la de Lillly Reich, que “han tingut tantíssima importància en moments històrics de l’arquitectura moderna de la ciutat però sovint han estat invisibilitzades”.
“Volem contribuir a posat aquest gra de sorra per corregir la desigualtat de les dones i la seva invisibilitat. És una obligació i un deute de justícia que hem volgut materialitzar posant el nom de Lilly Reich a aquesta iniciativa”, ha destacat.
La Beca Lilly Reich
En la concepció i desenvolupament de les seves activitats, la Fundació Mies van der Rohe genera recerca i debat sobre l’arquitectura moderna i contemporània de manera permeable als canvis de paradigma de l’arquitectura i de la societat.
En reconeixement al llegat arquitectònic de Lilly Reich, artífex amb Ludwig Mies van der Rohe en la concepció i execució del Pavelló Alemany de Barcelona el 1929, relegada a un segon terme, si no inexistent, en el relat i en la memòria d’aquesta obra cabdal en la història de l’arquitectura, la Fundació Mies van der Rohe va instaurar la Beca Lilly Reich per a la igualtat en l’arquitectura.
La beca té com a objectiu recolzar l’estudi, divulgació i visibilització d’aportacions a l’arquitectura que han quedat indegudament relegades o oblidades, fetes per professionals que han patit discriminació a causa de les seves condicions personals. També cercarà fomentar arreu l’accés en igualtat d’oportunitats en l’exercici de l’arquitectura.
De manera excepcional, en la seva primera edició, la beca s’ha destinat específicament a l’estudi de l’obra de la pròpia Lilly Reich i l’aprofundiment en el coneixement i la divulgació d’una figura imprescindible en la història de l’arquitectura moderna. La Beca Lilly Reich per a la igualtat en l’arquitectura està dotada amb 9.000 euros.
El passat 20 de juliol es tancà el període d’admissió de propostes per aquesta primera edició amb la satisfacció d’haver rebut projectes de recerca des d’Alemanya, Itàlia, Uruguai i Espanya. El Jurat va valorar aquestes propostes i va fer la seva resolució que avui es fa pública.
La proposta becada
Amb la proposta Re-enactment: Lilly Reich’s work occupies the Barcelona Pavilion es durà a terme una recerca en la multitud de material gràfic rellevant que té a la seva disposició Laura Martínez de Guereñu. L’objectiu final serà escriure i publicar un article acadèmic i fer una proposta per realitzar una instal·lació divulgativa al Pavelló de Barcelona.
Hi ha una altra història de destrucció i resistència relacionada amb el projecte de Barcelona, que va ocórrer durant la Segona Guerra Mundial. La pèrdua no només va afectar els edificis, sinó també documents molt valorats que suporten la memòria de la col·laboració de Lilly Reich.
Aquesta proposta revisarà documents procedents de Barcelona, Dessau, Frankfurt i Nova York. La revisió de materials tan diversos com plànols, postals de les exposicions industrials de l’Exposició, gravacions de la presentació de Lilly Reich en un simposi del 29 o la correspondencia de Lilly Reich amb Edward Ludwig, estudiant de la Bauhaus. E.Ludwig va lliurar els seus propis treballs al MoMA el 1980, que fins ara mai no s’han estudiat per enquadrar la qüestió de la col·laboració de Reich i Mies a Barcelona. Aquest projecte donarà la primera oportunitat de fer-ho.
Sobre Laura Martínez de Guereñu
Laura Martínez de Guereñu Elorza (Guipúscoa, 1973) és arquitecta, historiadora i crítica de projectes, especialitzada a Europa i la seva relació amb el món transatlàntic durant els segles XIX i XX. La seva investigació està enfocada en qüestions com la recerca d’empremtes de la modernitat a l’Europa pre-feixista i la seva diàspora, l’impacte de llegats pedagògics en patrimonis construïts, així com l’efecte del canvi de propietat en la vida i resiliència dels edificis.
La seva investigació ha estat recolzada per moltes beques, incloent-hi la Beca Leonardo a Investigadors i Creadors Culturals de la Fundació BBVA, diverses ajudes per a investigació d’arxiu de la Fritz Thyssen Stiftung, una Residència d’Artista a la Josef and Anni Albers Foundation, així com una beca d’Excel·lència de la Fundació Rafael del Pino.
Guereñu és Master in Design Studies with Distinction (Història i Teoria de l’Arquitectura) per Harvard University, on va romandre durant els dos anys següents com a Visiting Fellow, així com arquitecta amb Premi Extraordinari i Doctora en arquitectura per la Universitat de Navarra. És professora contractada a la IE School of Architecture and Design.
El jurat
Un jurat internacional, format per tres professionals vinculats a l’àmbit de la recerca i la divulgació en arquitectura i la recerca i la divulgació en matèria d’igualtat, ha estat l’encarregat d’escollir el projecte becat.
El jurat d’aquesta edició ha estat format per:
Inés Sánchez Madariaga
Directora de la Càtedra UNESCO de Gènere i Professora Titular d’Urbanisme a la Universitat Politècnica de Madrid. Ha estat becària Fulbright i Professora Convidada a la Columbia University, London School of Economics, i Escola d’Arquitectura-Bauhaus. Com a membre del Grup d’Hèlsinki sobre Gènere i Investigació de la Comissió Europea, va ser responsable de l’informe Canvi Estructural de les Institucions Científiques, full de ruta de la CE per promoure la igualtat de gènere en la investigació, i va jugar un paper clau en les negociacions per a la integració del gènere en el Programa Marc Europeu de Recerca Horitzó 2020. Ha estat assessora de la ministra d’Habitatge, Subdirectora General d’Arquitectura, directora de la Unitat de Dones i Ciència al Gabinet de la ministra de Ciència. És membre de grups d’experts d’alt nivell en la Comissió Europea, ONU-Habitat, UNESCO, Habitat III i ONU-Dones. Autora del manual Urbanisme amb perspectiva de gènere, és co-editora dels textos de referència a Europa sobre gènere i urbanisme: Fair Shared Cities. The Impact of Gender Planning in Europe i el monogràfic en Town Planning Review Mainstreaming Gender in the City.
Wolf Tegethoff
Wolf Tegethoff (1953) és historiador d’art alemany, expert en Ludwig Mies van der Rohe i, actualment, juntament amb Ulrich Pfisterer, director de l’Zentralinstitut für Kunstgeschichte, Munic. Tegethoff va estudiar història de l’art, disseny urbà, història econòmica i història social a la Universitat de Bonn i a la Universitat de Columbia, Nova York. Va completar la seva Ph.D. sobre Ludwig Mies van der Rohe l’any 1981. Va ser professor assistent al Kunsthistorisches Institut de la Universitat de Kiel. Ha estat professor visitant a les universitats de Bonn, Haifa i Venècia. L’any 2000 va ser nomenat professor d’història de l’art a la Universitat Ludwig Maximilian de Munic.
Christiane Lange
Christiane Lange és tutora del Departament d’Arquitectura de la Universitat de Hong Kong. Imparteix Disseny Urbà en el Programa de Grau i treballa en el Workshop de Projectes Comunitaris.
La seva recerca i interès aborda el procés d’urbanització dels països en desenvolupament, amb atenció a les forces implicades en el procés de transformació amb èmfasi en les estratègies que recolzen i defineixen la sostenibilitat de la ciutat al poble. Des del 2008 treballa conjuntament amb Jörg Stollmann i Rainer Hehl en la informació urbanística. Urbaninform ha creat una plataforma online amb projectes de desenvolupament urbà sostenible que negocien la planificació de dalt a baix i el compromís de la societat civil i organitza concursos, esdeveniments de xarxa i debats. Ha contribuït amb a l’IABR Rotterdam 2009, el WUF Rio de Janeiro 2010 i a l’exposició Small Scale, Big Change del Museu d’Art de Moma a Nova York 2010.
Com a arquitecta i dissenyadora urbana, Christiane Lange va treballar per a Ian Ritchie Architects a Londres, Fischer Architects a Zürich i Coido Architects a Hamburg. Va rebre els seus diplomes d’arquitectura de l’HTWK Leipzig i l’ETH Zürich.
En paraules del jurat
“La proposta de Laura Martínez està sòlidament fundada i es basa en un coneixement profund de les fonts i material d’arxiu existents. Centrar-se en el disseny de les exposició de Barcelona de 1929, és una bona elecció ja que aquest és un dels casos excepcionals en què tenim una clara i àmplia evidència de la contribució de Lilly Reich i una documentació fotogràfica comparativament bona del treball realitzat “.. – Wolf Tegethoff
En paraules de la guanyadora
“L’objectiu del projecte “Re-creació: L’obra de Lilly Reich ocupa el Pavelló de Barcelona” és estudiar en profunditat els tres diferents tipus d’elements arquitectònics que Lilly Reich va dissenyar per a l’interior dels Palaus noucentistes en els quals es van instal·lar les seccions industrials de l’Exposició Internacional de Barcelona del 1929, i traçar la genealogia dels seus elements equivalents a l’interior del Pavelló representatiu alemany.
Un cop s’hagin estudiat aquests elements arquitectònics, es seleccionarà un de cada tipus (una pantalla de vidre, un marc metàl·lic, una vitrina) per redactar un projecte de re-creació, per fer una propoposta en la que podrien ser instal·lats enfront dels elements equivalents del Pavelló de Barcelona.
La re-creació d’aquests 3 elements arquitectònics permetria que el treball de Lilly Reich ocupés l’espai de Pavelló de Barcelona, de manera que més enllà de l’entorn acadèmic i professional, la seva contribució disciplinar pogués ser sotmesa a un judici crític més ampli compartit en societat.” – Laura Martínez de Guereñu.
Paraules clauarquitectura/ dona/ urbanisme/