Acord històric entre l’Ajuntament i la Sagrada Família per regularitzar la llicència d’obres i contribuir econòmicament en la urbanització, la mobilitat i el manteniment de l’entorn : Servei de Premsa

Acord històric entre l’Ajuntament i la Sagrada Família per regularitzar la llicència d’obres i contribuir econòmicament en la urbanització, la mobilitat i el manteniment de l’entorn

18/10/2018



Temps estimat de lectura: 5 minuts

El Govern municipal i la Junta Constructora assoleixen un pacte pioner en més de 100 anys pel qual el temple contribuirà significativament a finançar les despeses municipals que generen les seves activitats

La Sagrada Família invertirà 22M –2,2M anuals durant 10 anys– per ajudar a finançar el transport públic, que té una intensitat d’ús alta a l’entorn del temple

També aportarà 7M per millorar l’accessibilitat amb metro amb mesures que podrien ser un nou accés que connecti directament amb la basílica o ampliar els accessos existents

Uns 4M serviran per reurbanitzacions dels carrers de l’entorn que es definiran mitjançant un procés participatiu, i la Junta aportarà 3M més –0,3M anuals en 10 anys– per col·laborar en el manteniment de l’espai públic, neteja i agents cívics

A més, les dues institucions han consensuat un pla especial urbanístic i els canvis de planejament necessaris que tramitarà l’Ajuntament perquè la Sagrada Família pugui regularitzar la llicència de les obres del temple

Acord històric entre l’Ajuntament de Barcelona i la Junta Constructora de la Sagrada Família. L’alcaldessa, Ada Colau, i el president delegat de la Junta, Esteve Camps, han signat aquest dijous un pacte sense precedents que preveu la contribució del patronat en el finançament de les despeses que generen les activitats del temple a les arques municipals.

El document estableix que la Sagrada Família aportarà 36 milions d’euros en els propers 10 anys per millorar aspectes vinculats a la urbanització, la mobilitat, el transport públic i el manteniment de l’espai públic de l’entorn. A més, les dues institucions han consensuat els canvis de planejament i el pla especial urbanístic necessaris per regularitzar les obres del temple i que el patronat pugui sol·licitar les llicències i permisos per finalitzar-ne la construcció.

 

 

 

En roda de premsa conjunta de l’alcaldessa, Esteve Camps i la quarta tinenta d’alcaldia, Janet Sanz, Colau ha celebrat poder “regularitzar la situació del projecte i trobar el seu millor encaix possible a la ciutat”. “Amb l’acord ens coresponsabilitzem del patrimoni, d’una icona estimadíssima i dels impactes que genera. És molt positiu pel conjunt de la ciutat, el barri, el temple i l’Ajuntament”, ha assenyalat, i ha posat en valor la “via de diàleg sincera i constructiva” que ha permès arribar al pacte.

Es tracta d’un pas inèdit des de l’inici de la construcció de la basílica, ara fa més de 130 anys. Ara en fa dos, el Govern municipal i el patronat van crear una comissió de treball amb la voluntat compartida de trobar el millor encaix de les obres del temple i del seu funcionament en el seu entorn immediat, tenint en compte la singularitat de l’edifici i, alhora, els efectes que es deriven de la seva activitat sobre la mobilitat urbana i l’espai públic.

La Sagrada Família és un dels edificis més concorreguts de Barcelona, amb 4,5 milions de visites anuals a l’interior i al voltant de 20 milions que l’observen des de fora. Aquesta intensitat d’ús de l’espai públic que envolta el temple i també del transport públic de l’entorn ha portat a rubricar uns compromisos enfocats a millorar els serveis ciutadans i el manteniment de l’espai.

L’aplicació dels acords a deu anys vista han de servir per avançar cap a una millor convivència entre la vida veïnal i la pròpia activitat del temple. Es desgranen en els següents conceptes:

 

 

Finançament del transport públic i millora de l’accés amb metro

El transport públic és un dels eixos més importants de les mesures treballades. Pels visitants que rep, la Sagrada Família genera una important mobilitat en transport públic. A partir d’ara, el patronat n’assumirà part del cost i aportarà 22 milions d’euros durant 10 anys, a raó de 2,2 milions per any, que es destinaran a la millora del transport públic. La xifra s’ha calculat en funció del número de visitants que té el temple cada any, al voltant de 4,5 milions.

A més d’això, la Sagrada Família invertirà 7 milions d’euros en la millora de l’accessibilitat amb metro. Per decidir com es concretarà, l’Ajuntament i el patronat crearan una comissió de treball que estudiarà les mesures més adequades per millorar l’accessibilitat del temple des del metro, a fi de disminuir el nombre de visitants que utilitzen els actuals accessos de l’estació de Sagrada Família.

Les solucions podran consistir a crear un accés directe al temple; un nou accés a l’exterior; millorar i ampliar els accessos existents, o qualsevol altra actuació que la comissió de treball i els organismes implicats considerin adequada.

 

Reurbanitzacions dels carrers de l’entorn i manteniment de l’espai púbic

El condicionament dels entorns de la Sagrada Família és clau per millorar la qualitat de vida del veïnat i per facilitar una millor gestió de l’afluència turística. Per això, la Junta Constructora contribuirà amb 4 milions d’euros a reurbanitzar els carrers que envolten el temple, que són el de Marina, Provença, Sardenya i Mallorca. Els trams d’actuació, els projectes específics i el seu desenvolupament es definiran a través d’un procés participatiu amb el veïnat.
I per contribuir a les despeses municipals derivades de l’activitat del temple, el patronat aportarà 3 milions d’euros durant 10 anys –300.000 cada any–. Es destinaran al manteniment de serveis com la neteja, la vigilància i els agents cívics.

 

Aforament màxim i usos admesos

Més enllà dels ingressos econòmics, el document firmat contempla un parell d’aspectes més vinculats a l’activitat del temple. D’una banda, la Sagrada Família mantindrà el rati de visitants actual fins a la finalització de les obres, prevista el 2026. I un cop acabades, l’aforament màxim s’estudiarà en el marc de la comissió de seguiment de l’acord.

Pel que fa als usos del temple, s’ha acordat que, a més dels principals –religiós i cultural–, com a ús complementari s’admetrà el comercial. Estarà restringit a la categoria de petit establiment comercial de venda al detall de productes relacionats amb el temple, i tindrà accés només des de l’interior del propi temple.

 

Canvis urbanístics i permisos constructius

Al llarg de dos anys, l’Ajuntament i el patronat han col·laborat per redactar els instruments legals necessaris per regularitzar la situació urbanística de les obres del temple. L’objectiu ha estat normalitzar un assumpte pendent des que es va sol·licitar la llicència a l’Ajuntament de Sant Martí de Provençals el 1885.

El treball conjunt ha permès formular una proposta de Modificació del Pla general metropolità (MPGM) que tramitarà l’Ajuntament, i el patronat ha presentat un Pla Especial Urbanístic Integral (PEUI) que recull les especificitats de l’edifici i que caldrà tramitar i aprovar també en seu municipal.

Un cop s’aprovin aquestes eines urbanístiques, la Sagrada Família podrà obtenir els permisos constructius i d’activitat corresponents i haurà d’abonar els imports que li pertoqui per tal de poder finalitzar les obres i desenvolupar les seves activitats.

Tant l’MPGM com el pla especial estableixen l’ordenació urbanística de la parcel·la que ocupa actualment el temple, delimitada pels carrers Provença, Sardenya, Marina i Mallorca. La continuïtat del projecte amb l’escalinata d’accés a la façana de la Glòria pel carrer de Mallorca no és objecte de l’acord de col·laboració. No obstant, un cop tramitades i concedides les llicències corresponents, es promourà una comissió de treball per estudiar i obrir el debat sobre les possibles solucions urbanístiques per finalitzar el projecte original d’Antoni Gaudí. Aquesta comissió tindrà participació del patronat, veïns i entitats de ciutat.





Paraules clau
arquitectura/ Eixample/ sagrada família/ sostenibilitat/ urbanisme/