Barcelona, Madrid, València, Saragossa, Cadis i Còrdova exigeixen rectificacions en el Decret Llei per facilitar l’accés a l’habitatge de lloguer : Servei de Premsa

Barcelona, Madrid, València, Saragossa, Cadis i Còrdova exigeixen rectificacions en el Decret Llei per facilitar l’accés a l’habitatge de lloguer

20/12/2018



Temps estimat de lectura: 4 minuts

Els responsables d’habitatge de diverses ciutats es reuneixen amb la secretària general d’Habitatge per reclamar que les modificacions legislatives en matèria d’habitatge incorporin la regulació de preus de lloguer i la protecció real de famílies vulnerables en procés de desnonament

Les persones responsables de les polítiques d’habitatge de diferents ajuntaments de ciutats de l’Estat, liderats per Barcelona, s’han reunit avui amb la secretària general d’Habitatge, Helena Beunza, per reivindicar que la modificació de la LAU que divendres de la setmana passada va aprovar el Consell de Ministres i que està pendent de convalidació inclogui altres mesures complementàries a l’augment de la durada mínima dels contractes de lloguer. En concret, han participat en la reunió regidors i regidores d’Habitatge de Barcelona (ciutat en què el parc de lloguer representa el 38% del mercat de l’habitatge), Saragossa, Cadis (on el lloguer suposa el 25% del mercat), València, Còrdova i Madrid.

Entre les propostes que plantegen els representants dels ajuntaments destaca l’habilitació dels municipis perquè puguin implantar sistemes de regulació i limitació dels augments de preus dels lloguers, sistemes com els que ja estan funcionant a nombroses ciutats europees en què els percentatges d’habitatges de lloguer al mercat són els més elevats de la Unió Europea, com Berlín (amb el 85,93%), Amsterdam (amb el 72% del mercat de lloguer), París (amb el 61,5%) o Londres (amb el 42%). Sistemes que, d’altra banda, permeten una estabilitat més elevada per a les famílies i també per als propietaris que decideixin posar les seves propietats en lloguer.

Els últims anys s’han produït pujades en el lloguer, especialment en els nuclis urbans, de més del 20% en els preus; en alguns barris de Barcelona es dona el cas que hi ha hagut un 60% d’augment entre els preus del lloguer d’un nou contracte i l’anterior.

Aquest increment desmesurat afecta uns 10 milions de persones i és una xifra que continua creixent. Tal com assenyala el Reial decret llei 21/2018, de 14 de desembre, de mesures urgents en matèria d’habitatge i lloguer, era del 20,3% el 2011 i el 2017 havia augmentat un 12,8% fins arribar al 22,9%.

L’evolució del lloguer és sensible a les polítiques d’habitatge que s’han desenvolupat a Espanya les últimes dècades i que, al contrari d’altres països, com Àustria, Alemanya o França, no han potenciat el creixement d’un parc assequible. En aquest context, hi ha reptes determinants per al futur del país, com són la gentrificació, l’envelliment de la població, la dificultat dels joves per accedir a l’habitatge, la situació d’emergència habitacional i l’augment indiscriminat del preu del lloguer.

Actualment, a Espanya, 4 de cada 10 famílies (43%) que viuen de lloguer han de dedicar més del 40% dels ingressos a l’habitatge. Es tracta d’un percentatge 15 punts per sobre de la mitjana europea, que és del 28%. Això implica que hi ha altres àrees destinades a educació, salut, alimentació, lleure, etc. que estan sent desateses per falta de recursos.

Per això, alguns d’aquests municipis ja treballen en la implantació d’un índex de preus que permeti tenir informació real i més exacta sobre els preus que s’estan pagant en el mercat del lloguer, instrument necessari i previ a la regulació que es demana. I ho estan fent perquè creuen que cal avançar més, motiu pel qual han expressat la seva decepció lamentant que les mesures que pretén aprovar el Govern són insuficients.

Una altra de les demandes, molt vinculada a l’habilitació dels ajuntaments per implantar sistemes de control, és la delimitació i la definició de les àrees on el mercat de l’habitatge està tensat. Es tracta de zones en les quals el proveïment d’habitatge o l’oferta de lloguers, en definitiva, no cobreix les necessitats de la població d’aquest territori, en condicions raonables d’accessibilitat. Això passa quan els preus per llogar habitatges experimenten pujades molt superiors a la mitjana del territori de l’entorn. Passa també quan la càrrega del cost del lloguer d’un habitatge suposa una inversió del pressupost familiar molt superior a la de la resta del territori de l’entorn. I passa també quan augmenta la població i no augmenta el parc d’habitatge de lloguer disponible, entre altres situacions. En aquestes circumstàncies s’haurien de poder aplicar mesures de limitació de les pujades de preus del lloguer, com es fa a les ciutats de París o Berlín.

En matèria de desnonaments que afecten persones vulnerables les ciutats consideren imprescindible conèixer les demandes des d’un primer moment per poder mediar amb la propietat, oferir ajudes al pagament del lloguer o garantir un reallotjament adequat. Igualment, demanen modificar la Llei d’Enjudiciament Civil per tal que el jutge pugui valorar la situació de vulnerabilitat de la família demandada i escoltar les propostes de mediació impulsades per part dels ajuntaments.

Finalment, d’acord amb l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona han recordat la necessitat de garantir la protecció jurídica de l’arrendatari davant la compra de tercers, encara que el seu contracte no estigui inscrit en el Registre de la Propietat. Això significa eliminar la modificació impulsada pel Partit Popular el 2013 segons la qual si el contracte no està inscrit el nou propietari no està obligat a respectar-lo.

Aquestes han estat les demandes més urgents que han fet els representants dels ajuntaments que s’han reunit avui amb la secretària general d’Habitatge, però no les úniques. Han aprofitat la reunió per plantejar altres reivindicacions, com per exemple:

– La necessitat de crear àrees de tanteig i retracte en el territori espanyol, com ha fet Barcelona.
– Augmentar el pressupost destinat a polítiques d’habitatge fins a situar-lo en l’1,5% del PIB.
– Vincular els beneficis fiscals de les SOCIMIS a promoure habitatge de lloguer assequible.
– Eliminar les “Golden Visa”





Paraules clau

habitatge/