Entitats i representants d’administracions locals debatran la relació entre associacions i administracions en el disseny i gestió de serveis adreçats a persones LGTBI

La jornada també dedicarà una taula a parlar de noves formes d’activisme que es produeixen fora dels àmbits de treball convencionals de l’associacionisme

La trobada tindrà lloc dissabte 19 d’octubre, de 9.30 a 18 h al Centre LGTBI

Com ha contribuït el moviment associatiu a la creació de polítiques públiques LGTBI? En quins moments les entitats han gestionat serveis públics o han promogut la seva creació per part de les administracions? Quins nous fenòmens activistes treballen, actualment, la diversitat sexual i de gènere més enllà de les associacions?

Aquestes són algunes de les qüestions sobre les que vol fer-nos reflexionar la 1a Jornada Anual del Centre LGTBI de Barcelona. Sota el títol “De l’activisme a les polítiques públiques”, representants d’entitats i de diverses administracions locals debatran i analitzaran el paper que històricament han tingut les associacions i col•lectius del moviment en la creació de serveis i polítiques adreçades a persones LGTBI, i com el seu treball ha afavorit que les administracions impulsin actuacions en relació a la diversitat sexual i de gènere.

La Jornada Anual vol ser el mecanisme amb què el Centre LGTBI plantegi el debat i la reflexió al voltant de qüestions d’actualitat o interès per al col•lectiu LGTBI. A la vegada, pretén enfortir la relació de l’equipament amb altres espais similars i amb persones expertes del món acadèmic, associatiu i institucional.

L’obertura de la Jornada, que té lloc dissabte 19 d’octubre, de 9.30 a 18 h, anirà a càrrec de la tinenta d’alcaldia de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI, Laura Pérez; del president de la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya, Joaquim Roqueta; i del director del Centre LGTBI, Andreu Agustín.

Tot seguit es farà la primera de les tres taules rodones previstes. Amb el títol “De l’activisme al servei públic”, analitzarà diverses experiències de gestió de serveis per part d’associacions. Per contextualitzar aquesta realitat, Katy Pallàs, presidenta d’FLG – Associació de Famílies LGTBI, realitzarà un ponència sobre els passos que va fer el moviment LGTBI fins a la constitució de la Plataforma d’Entitats LGTBI de Catalunya, la federació que actualment agrupa a tretze entitats i que, entre altres fites, va promoure l’aprovació de la Llei 11/2014 contra l’LGTBI-fòbia i actualment gestiona el Centre LGTBI de Barcelona. La presentació de Pallàs donarà peu a un debat en què participaran Joaquim Roqueta, president de la Plataforma, que explicarà quins són els nous reptes de la federació; Rodrigo Araneda, vice-president associatiu del Consell Municipal LGTBI, principal instrument de participació política de les entitats a nivell local; i Sandra Vilaseca, representant de l’Associació Generem, que posarà sobre la taula les necessitats específiques que tenen les persones trans. En aquesta primera conversa també intervindrà Xabier Sànchez, coordinador de l’Associació navarresa Kattalingorri, que ha tingut un paper rellevant en la direcció de serveis LGTBI a la comunitat foral, tant a nivell municipal com autonòmic.

Després d’una breu pausa, a les 12 h començarà la segona taula, que analitzarà el paper de les administracions locals com a impulsores de polítiques públiques al voltant de la diversitat sexual i de gènere. Olga Arisó, cap del Departament de Promoció dels Drets de les Dones i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona, repassarà les línies estratègiques que han acompanyat l’impuls de polítiques LGTBI a la ciutat. A continuació, es presentaran diverses bones pràctiques realitzades pels municipis de Ripollet i Mataró, que també compten amb polítiques públiques especialitzades. La visió d’aquestes dues ciutats catalanes serà completada per Vanesa Eguiluz, fins ara tècnica d’Igualtat a l’Ajuntament de Pamplona, i recentment nomenada subdirectora de polítiques LGTB del Govern de Navarra.